Resultats de la cerca

Durant la primera guerra Carlina lluità a les ordres d’AUrbiztondo més tard actuà a la ratlla d’Aragó i assolí el grau de brigadier dins l’exèrcit regular carlí Durant la guerra dels matiners reprengué les armes Collaborà sovint amb Benet Tristany, amb el qual entrà a Cervera febrer del 1847 i s’apoderà de 90 000 rals de l’administració de rendes Sorpresos a Llanera, pogué fugir mentre el seu gendre, Valeri Roca, i Tristany, capturats, eren afusellats, però, refugiat en una masia i malalt, fou capturat i assassinat

Era rector de Vilabella Alt Camp Austriacista destacat, fou deportat per ordre del lloctinent Fernández de Velasco 1704, però naufragà i pogué arribar a Castelldefels, fet que li permeté de posar-se al servei de Jordi de Hessen-Darmstadt, que el nomenà vicari general de l’exèrcit Assistí a la presa de Gibraltar, on féu una tasca humanitària entre els ferits més tard anà a Lisboa a explicar a l’arxiduc Carles d’Àustria la situació política catalana Entrà amb ell a Barcelona 1705 El 1711 publicà un Método moral per a sacerdots castrenses

Fou conegut pel seu mecenatge envers el moviment surrealista, activitat que pogué desenvolupar gràcies a l’herència del seu pare Colleccionà art i establí amistat amb diversos artistes surrealistes i escriptors Salvador Dalí, Leonora Carrigton, René Magritte, Kurt Weil, Bertolt Brecht, George Ballanchine, Aldous Huxley, Leonor Fini, Man Ray, Remedios Varo i Sigmund Freud És autor del llibre de poesia The Bones of my Hand i de la novella The Gardner who saw God També planificà jardins i fou un arquitecte autodidacte de construccions fantàstiques i extravagants que deixaren, a Xilitla Mèxic,…

Significava el trasllat a la jurisdicció militar de tots els delictes contra l’exèrcit i la pàtria, amb inclusió dels ultratges a llurs símbols i emblemes o de les apologies d’injúries Fou aprovada el 13 de febrer de 1906 pel senat i el 23 de març pel congrés Aquest, que acceptà una esmena regionalista que hi afegia els delictes contra les regions, no pogué evitar, tanmateix, la retirada de les minories parlamentàries republicana, regionalista, integrista i carlina L’oposició a la llei fou el motiu immediat de la constitució de la Solidaritat Catalana

Fou capità de la milícia nacional durant el Bienni Progressista 1854-56 Empresonat per raons polítiques 1867, fou alliberat durant la Revolució de Setembre i nomenat alcalde de Sant Feliu de Guíxols s’afilià al partit republicà federal i fou diputat per Girona a les corts constituents del 1869 Aquell mateix any representà Girona en el pacte federal de Tortosa, i dirigí l’alçament federalista de la Bisbal Foc de la Bisbal , esclafat pel govern del general Prim Fou bandejat i no pogué tornar definitivament fins el 1876

Collaborà amb José Artigas Cap del partit colorado , fou ministre de la guerra 1829 i primer president de la República 1830 Molt popular entre els peons i ramaders de l’interior, derrotà l’oposició del general Lavalleja 1832-34 i s’encarà a les reclamacions dels espanyols Hagué de resistir l’enfrontament de Manuel Oribe, del partit blanco , que tenia el suport del president argentí Juan Manuel de Rosas Al final de la guerra civil fou proposada una presidència tripartida, Lavalleja, Flores i Rivera, que aquest ja no pogué compartir, perquè morí aleshores

Exercí a Atenes durant més de trenta anys Fou un dels pocs ciutadans grecs que es mostraren lleials als catalans, fet pel qual Pere III de Catalunya-Aragó el recompensà amb la ciutadania catalana i amb possessions a Atenes i a Tebes Rendi defensà activament Mègara 1374 contra Nerio I Acciaiuoli, tot i que aquest era l’amant de la seva filla Maria, però no pogué impedir la caiguda de la ciutat El 1380 fou nomenat canceller reial a Atenes En caure la ciutat 1388 prosseguí exercint-hi de notari

Format a València dins el corrent escolàstic, el protegí el marquès de Dosaigües fou rector de Bétera i de Massamagrell i canonge de València Amic de Gregori Maians i de Josep Climent, formà part del grup illustrat i regalista valencià Fou favorable a l’expulsió dels jesuïtes 1767 Amb Pérez i Baier i a través del secretari de justícia Manuel de Roda, reformà els collegis majors universitaris 1770 Malgrat la fama de tolerant, no pogué evitar la condemna contra Pablo de Olavide 1778, però li facilità la fugida 1780 Fou un orador remarcable

En diversos moments del seu procés de formació pogué estudiar amb JN Hummel a Weimar i amb Simon Sechter a Viena Les seves celebrades gires com a pianista per Alemanya i Rússia li comportaren el nomenament de pianista de la cort a Sant Petersburg, on també fou professor de música dels infants de la família imperial La seva categoria com a intèrpret quedà reflectida en els elogis que rebé de Mendelssohn, Schumann i Liszt La seva producció compositiva inclou estudis, peces de saló, obres de cambra i un concert per a piano i orquestra

Essent franciscà, estudià a París, Bolonya i Pàdua i ocupà, entre altres càrrecs, el de ministre general 1464 El seu pontificat, caracteritzat pel nepotisme, l’enfrontà amb Florència 1478, Nàpols 1482 i Venècia 1483 Atorgà la inquisició als Reis Catòlics per a tots els regnes peninsulars 1478 Després d’intervenir en la disputa entre dominicans i franciscans sobre la Immaculada Concepció , n'introduí la festa 1476 Encarregà la decoració de la capella anomenada des d’aleshores Sixtina Sense resultats en un nou intent de croada 1481, pogué sotmetre un ram de conciliarisme 1482