Resultats de la cerca
Es mostren 809 resultats
brocal
Barana que forma el coll o la boca d’un pou.
Extracció de petroli a Sant Carles de la Ràpita
Extracció de petroli del pou Chaparral a Sant Carles de la Ràpita
illa des Porcs
Illa
Illot de les Pitiüses, just al N de s’Espalmador, que forma part del municipi de Formentera.
Hi ha la casa i el far d’en Pou 21 m alt
Piferrer
Família d’impressors i llibreters barcelonins activa a Barcelona des del 1695.
El seu fundador fou Joan Piferrer i Bachs Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental, 1676 - Barcelona, 1750, que deixà el negoci a la seva vídua, Teresa Pou, i aquesta al seu fill Tomàs Piferrer i Pou Barcelona 1715 - 1775, que des del 1763 tingué a càrrec seu la impressió de la Gazeta de Barcelona i detingué el títol d’“impressor de sa majestat”, així com el d’impressor del Sant Ofici A la seva mort, se’n feu càrrec la seva vídua, Eulàlia Macià, amb ajuda d’un administrador, Joan Sallent Joan Francesc Piferrer i Macià Barcelona 1771 - , assumí el negoci a la mort de…
Hakahau
Localitat
Localitat de l’illa de Ua Pou (Polinèsia Francesa), a les Marqueses.
Nueva Cataluña
Geografia històrica
Divisió territorial històrica de Veneçuela proposada per Joan Orpí i del Pou
.
El conqueridor català havia estat el fundador de Nueva Barcelona 1638 Comprenia un territori extens entre el Cap de Codera i Los Altos de San Felipe de Austria actualment Cariaco, i de Codera fins a l’Orinoco De manera general, Orpí pretenia que el sector entre els territoris de la governació de Caracas i de Cumanà —llavors anomenat Nueva Andalucía—, passés a anomenar-se Nueva Cataluña, i ho justificava per les fundacions de Nueva Barcelona i Nueva Tarragona La petició d’Orpí a Felip IV no obtingué resposta, a causa del malestar polític entre Catalunya i la monarquia hispànica Malgrat tot,…
davantal
Pedra o tros de paret que forma l’ampit d’un pou.
falzilla
Falzilla
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Falguera, de la família de les polipodiàcies, de rizoma serpentejant i frondes de 10 a 40 cm, de bipinnatisectes, amb els segments flabel·liformes o cuneïformes i amb els pecíols negres i lluents.
Es fa en fontanelles, degotalls, parets humides i brocals de pou, especialment sobre calcària Ha estat emprada com a pectoral i emmenagog
El Gironès
Periodisme
Periòdic en català aparegut a la ciutat de Girona del 13 de febrer de 1916 al 6 de desembre de 1924 amb una periodicitat primer setmanal (fins el 1922) i després bisetmanal i trisetmanal.
Òrgan de la Lliga Regionalista, inclogué articles d’art, de ciència i de literatura Hi collaboraren A Riera i Pou i J Camps i Arboix