Resultats de la cerca

Probablement ha d’identificar-se amb ‘Amram ben Séred, pare del cèlebre Marqa Escriví en arameu samarità diverses oracions litúrgiques, principalment en prosa, que constitueixen la major part del Durran ‘Enfilall de perles’, una de les parts del Defter , el principal llibre de la litúrgia dels samaritans

És autor del poema Hero i Leandre , molt admirat durant el període del Romanticisme Aquest poema ha estat traduït en vers al català per Pau Bertran i Bros 1888, per Josep Maria Pellicer i Pagès 1894 i per Ambrosi Carrion, i en prosa per Lluís Segalà 1915

Ocupà importants càrrecs diplomàtics al servei d’Enric VIII Traductor de les Chroniques de Jean Froissart 1523, de l' Huon de Bordeaux 1534, del Libro áureo del emperador Marco Aurelio d’Antonio de Guevara 1535, etc Hom el considera un dels mestres de la prosa anglesa del seu temps

Frare franciscà, protegit per Isabel la Catòlica, fou un escriptor purament mundà, malgrat la seva condició de religiós L’obra més destacada que té és Vita Christi 1482 La resta són copioses poesies satíriques i populars, algunes composicions polítiques i un tractat en prosa publicat l’any 1499

Jurista i home polític, arribà a ocupar algun càrrec administratiu És un dels satírics més importants de la literatura noruega, tant per l’agudesa del seu enginy com per l’estil refinat de la seva prosa Escriví, entre altres obres, Else 1882, Garman og Worse 1881 i Fortuna 1884

Estudià lletres a la Universitat de Lausana, on es llicencià l’any 1946, any que s’installà a París i es relacionà intensament amb els cercles literaris i intellectuals Començà també a collaborar a la premsa de manera assídua Establert definitivament a Grinhan Droma el 1953, aquest any publicà L’effraie et autres poésies , el primer recull que no rebutjà i que el 1956 rebé el premi Rambert, un dels premis literaris més importants de Suïssa La seva extensa obra poètica reuneix influències del Romanticisme i l’idealisme alemany i del món grecoromà, que assimilà a través de Hölderlin, Rilke,…

Redactor i director del periòdic “Progreso” Empresonat diverses vegades per les seves campanyes republicanes i autonomistes Emigrà a l’Argentina A BuenosAires dirigí la revista “La Obra” Publicà Procedimiento penal argentino 1910, Prosa muerta 1908, Vida y obra de Ricardo Monner Sans Fou dirigent del Centre Català de BuenosAires

Les seccions principals de què constava eren el santoral i la crònica Bons records , sobre la vida literària de l’any transcorregut La resta eren collaboracions literàries en vers i en prosa Hi collaboraren, entre altres, Jacint Verdaguer, Tomàs Aguiló, Teodor Llorente, Francesc Bartrina, Milà i Fontanals i Rubió i Ors

Escriví el poema A Wife ‘Una muller’, 1614 —seguit de l’obra en prosa Characters —, que es féu famós pel paper important tingut en una intriga que tingué lloc a la cort de Jaume I Hom hi recull, a més, una sèrie de retrats de tipus de l’època, satíricament descrits

Escrita en català i castellà, prosa i vers, fou una publicació vinculada a l’Sport Club de Barcelona La dirigia el promotor esportiu Ricard Cabot, que informava en to humorístic de la vida associativa de l’entitat De periodicitat quinzenal, constava de vuit pàgines i se’n publicaren sis números, reproduïts en ciclostil