Resultats de la cerca
Es mostren 1081 resultats
la Pobla Tornesa
la Pobla Tornesa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, estès des dels vessants occidentals de la serralada del desert de les Palmes (puig Bartolo, 729 m alt.), de la Maigmudella (547 m) i del Gaidó (481 m) fins al pla de l’Arc; accidenta també el terme, a l’W, el vessant oriental de la Balaguera (499 m), on hi ha les restes d’un poblat ibèric.
És drenat per la capçalera de la rambla de la Pobla o de la Pobleta del Riu , que aflueix per l’esquerra juntament amb la de Cabanes a la rambla de la Viuda El sector forestal té unes 700 ha de pinedes L’agricultura és bàsicament de secà, amb 920 ha de cereals, garrofers, vinya i ametllers només hi ha 15 ha d’horta Part important de la població activa ha hagut de recórrer a l’emigració temporera o al treball industrial a d’altres centres de la comarca, fins que darrerament s’han installat diverses indústries taulells El poble 710 h agl 2006, poblatins o poblaïns 298 m alt és a ponent de la…
Josep Vilaseca i Casanovas
Façana de la casa Dolors Calm, obra de Josep Vilaseca i Casanovas (1903)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a Madrid i es titulà el 1873 Viatjà per Alemanya amb Lluís Domènech i Montaner, i el 1874 ja era professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou catedràtic fins a la seva mort Fou també president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya Autor de l’Arc de Triomf de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, del projecte —amb Domènech— de les Institucions Provincials de Cultura 1877, del taller del moblista Vidal, al carrer de la Diputació, de l’estudi en forma de temple clàssic per als germans Masriera 1882, de la Casa Pia Batlló, a la rambla de…
Giacinto Dogliotti Gavotti
Cinematografia
Distribuïdor.
Vida Arribà a Barcelona el 1909 amb la missió d’obrir una sucursal de l’Itala Film de Torí, la qual tingué una vida efímera Decidí quedar-se, i amb Joaquim Baixas constituí una societat al carrer Nou de Sant Francesc, gràcies a la qual es presentaren diversos films de la Lux Film de París, la Latium de Roma i la Filmfabriken Skandinavien de Copenhaguen, a més de marques dels EUA com Nestor Reliance o Majestic El 1914 fundà amb Josep Bardier de la dissolta raó social Gordo, Bardier y Compañía i el soci Francesc Rambla, una nova marca, Internacional Cinematográfica IC, installada a…
la Maurina
Barri
Barri del municipi de Terrassa (Vallès Occidental).
Situat a l’W de la ciutat, s’originà a partir dels carrers d’enllà de la Rambla, durant la fase expansiva dels anys quaranta
el Bateig
Partida
Partida rural a l’esquerra del Vinalopó, compresa dins els termes municipals del Petrer, Novelda i Elda (Vinalopó Mitjà), on hi ha una important explotació de pedra de construcció.
La rambla del Bateig , que neix a la penya del Sit, dins el terme de Petrer, desemboca al Vinalopó aigua avall i dins el terme d’Elda
Ocaña
Escultura
Pintura
Nom amb què és conegut José Luis Pérez Ocaña, transformista, pintor naïf i autor de petites escultures de paper o de fang.
Fou un personatge molt popular a la rambla de Barcelona durant el període de transició a la democràcia Ventura Pons li dedicà el film Ocaña Retrat Intermitent 1978
Lo Sometent
Periodisme
Revista satírica subtitulada ‘‘periòdic polític liberal’’ que aparegué a Barcelona del 24 d’octubre de 1868 al 1869.
Fou el producte de la fusió de La Rambla i La Barretina i defensà la república federal Hi collaboraren Emili Vilanova, Francesc Matheu, Lluís Sendre, Tomàs Padró, etc
Capicorb
Caseria
Caseria del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat).
Se situa a la dreta de la desembocadura de la rambla de Coves, vora l’antiga torre de Capicorb , de defensa, i de l’antic estany de Capicorb , gairebé dessecat
Torralba del Pinar
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, dins l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat al massís de la serra d’Espadà cim del Pinar de Téjar, 1096 m alt, a cavall entre els vessants del Millars on s’estén la major part del terme i del Palància solana d’El Alcornocal El terme és drenat per la rambla de Fontes, que desguassa al Millars El 61% de la superfície és de muntanya i garriga, amb el 20% de pinedes pels vessants de la serra d’Espadà s’estén la important pineda de Torralba o de Téjar Al secà són conreades 260 ha, principalment dedicades a cereals, vinya i llegums L’horta ocupa només 10 ha Poble exclusivament agrícola, ha patit, com la resta de la comarca, un…
Vallivana
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Vallivana, patrona de Morella (Ports), situat a 25 km al SE d’aquesta ciutat.
El conjunt del santuari, compost de l’església, un hostal gòtic i d’altres dependències 10 h 1981 651 m alt, és a la dreta de la rambla de Vallivana afluent de capçalera de la rambla de Cervera, que neix al vessant meridional de la serra de Xiva i que rep els noms de barranc de la Carcellera i de Cap del Terme, vora la carretera de Vinaròs a Morella L’església és d’una sola nau, amb creuer i quatre altars laterals, a més de l’altar major, darrere el qual hi ha el cambril La imatge és petita, de terra cuita, probablement del s XIV El santuari actual fou construït al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina