Resultats de la cerca
Es mostren 1582 resultats
Espai Fotogràfic Can Basté
Fotografia
Espai fotogràfic de Barcelona.
Centra les seves activitats en el foment i la formació de nous valors en el món de la fotografia Treballa diverses línies organitza exposicions de fotografia tant d’artistes novells com d’artistes consagrats en les dues sales de què disposa manté una programació estable de cursos, conferències i tallers entorn el medi fotogràfic, i ofereix també la possibilitat d’utilitzar les seves installacions de laboratori de revelat i de plató fotogràfic Parallelament a les exposicions i els tallers, bianualment i des del 1986, organitza el Fòrum Fotogràfic Can Basté Aquest aplega artistes, teòrics i…
Kara Koyunlu
Història
Confederació de turcmans xiïtes procedent del sud d’Armènia i establerta (principi del s XIV) als dominis dels ǧalā’ir de Bagdad.
Rebé aquest nom per l’emblema un moltó negre de llur estendard Independitzats al territori de Mossul 1375 i Tabriz 1387, el seu emir Qara Yūsuf es negà a reconèixer la sobirania de Tamerlà i hagué de refugiar-se a Egipte 1403 Mort Tamerlà, reconquerí Tabriz 1406 i derrotà la confederació rival dels Ak Koyunlu 1418 El seu fill i successor 1420 Iskandar resistí amb èxit els atacs del timúrida Shāh Rūkh, que concedí el govern de l’Azerbaidjan al germà d’Iskandar, Jahān Shāh 1434 Aquest amplià considerablement els seus dominis Pèrsia i Iraq, però morí 1467 lluitant contra l’horda del…
Genaro Estrada
Història
Literatura
Política
Escriptor i diplomàtic mexicà.
Fou ministre d’afers estrangers 1930-32, representant de Mèxic a la Societat de Nacions 1931 i ambaixador a Espanya i a Turquia Fundà l’Academia Mexicana de la Historia i escriví Visionario de la Nueva España 1921, Pedro Galín 1926, Un siglo de relaciones internacionales de México 1928 i Genio y figura de Picasso 1936 Formulà la teoria de dret internacional coneguda com a doctrina Estrada 1930, la qual considera la negativa a reconèixer els sistemes polítics sorgits d’una revolució com una intromissió en els afers interns del país afectat i com un greu atemptat a la seva lliure…
Castell de Jou (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Les primeres notícies sobre aquest castell daten del final del segle XII El 1176 els comtes de Pallars Sobirà Artau IV i Guillema establiren un conveni amb Pere i Bernat de Jou sobre un terç de la vila Poc temps després, el 1182, els comtes arribaren a una concòrdia amb Bernat de Torena, amb qui tenien algunes diferències per la potestat i els drets d’alguns castells, i van reconèixer a Bernat el castell de Jou com a part de la seva honor i els seus dominis Des del 1228 figura entre els castells de la Vall d’Àneu, la potestat dels quals pertanyia a la comtessa Guillema II de…
Alzheimer atípic
Medicina
L’Alzheimer és conegut per afectar la memòria, però existeixen formes atípiques que poden confondre el diagnòstic En aquests casos, els primers símptomes no són la pèrdua de memòria, sinó alteracions en el llenguatge variant logopènica, la visió atròfia cortical posterior o variant visual o la conducta variant disexecutiva L’article de Divulcat “ Alzheimer atípic ”, de la Fundació Pasqual Maragall, dins el seu blog Parlem de l’Alzheimer , explica quines variants existeixen, com es manifesten i per què és clau reconèixer-les a temps per oferir un tractament adequat Descobreix en…
Tomàs Carnisser
Cristianisme
Religiós dominicà, venerat com a sant.
Professà al convent de Lleida i fou lector de la Universitat de Lleida Fou deixeble seu Vicent Ferrer, que sovint parlà elogiosament del seu mestre Mestre de novicis també a Lleida, formà Pere de Queralt, venerat també com a sant Morí el dia 31 de desembre i tot seguit li fou donat culte local Vicent Ferrer, el 1393, féu reconèixer el seu cos, que es trobà incorrupte Anys més tard el seu cos i el de Pere de Queralt foren traslladats al nou convent de Lleida i posats en dos sarcòfags a l’altar del Roser, desapareguts el 1835, excepte el cap de Tomàs, que es conservava en un…
Arat de Sició
Història
Militar
Estrateg de la Lliga Aquea
.
El 251 alliberà Sició de la tirania de Nicocles i la incorporà a la Lliga Aquea, de la qual fou nomenat estrateg el 245 i reelegit en anys alterns gairebé fins a la seva mort Tingué l’obsessió de convertir la Lliga en una gran potència, i per això adreçà la seva política a contrarestar la voluntat hegemònica de Macedònia, aliada amb la Lliga Etòlia, i la voluntat d’independència i d’expansió d’Esparta Bé que la seva acció política i diplomàtica fou hàbil, com a general fou mediocre i no reeixí a donar a la Lliga l’organització militar adequada A la fi hagué de reconèixer de fet l…
nihilisme
Política
Sociologia
Doctrina segons la qual no s’ha de reconèixer cap autoritat, ni en el terreny social ni en el polític.
En aquest sentit polític, el mot fou emprat i divulgat per l’escriptor rus Ivan Turgenev L’anarquisme que, com a tendència radicalment antiautoritària, pot ésser adscrit ideològicament a la línia nihilista, no presenta als Països Catalans, com tampoc a la resta de la península Ibèrica, aportacions d’importància en el terreny de l’elaboració doctrinal En canvi, en la pràctica, poden ésser considerats com a manifestacions de significat nihilista els atemptats terroristes particularment els comesos entre el 1880 i el 1910 contra persones considerades com a representatives de l’ordre social vigent
Institut d’Estudis Aranesi
Institució acadèmica que té per finalitat establir i actualitzar la normativa de l’aranès, i promoure’n la investigació i l’estudi.
Creat el 2002, depèn del Conselh Generau d’Aran , que el 2008 aprovà reconèixer-lo com a autoritat lingüística de l'aranès a la Vall d'Aran, confirmada el 2010 per la Llei de l’occità, aranès a l'Aran Al gener del 2014 el Govern de Catalunya aprovà el decret pel qual s’estenia aquesta funció a la totalitat del territori català, on l’aranès és llengua oficial junt amb el català i el castellà, segons estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 Exerceix autoritat normativa sobre les administracions públiques i els organismes que en depenen, els centres d’ensenyament…
Kosovo ingressa a la UEFA
La Unió Europea de Futbol Associació UEFA aprova en el seu 40è congrés, celebrat a Budapest, acceptar Kosovo com a membre de ple dret per 28 vots a favor, 24 en contra i 2 nuls El 2012, la Federació Internacional de Futbol Associació FIFA va acceptar la participació amistosa de la Federació Kosovar de Futbol El rebuig del reconeixement de la federació Kosovar l’encapçala la federació sèrbia, que té el suport de les de Rússia i Espanya, especialment Al desembre del 2014 el Comitè Olímpic Internacional ja va reconèixer el comitè olímpic de Kosovo D’altra banda, el 13 de maig Kosovo…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina