Resultats de la cerca
Es mostren 878 resultats
Tortuga verda
Una altra espècie de la mateixa família pot aparèixer accidentalment a les costes mediterrànies i, per això, a les mars dels Països Catalans és la tortuga verda, que potser ha arribat a reproduir-s’hi i que es reconeix perquè pot arribar a tenir fins 140 cm de longitud de closca La closca és oval, amb quatre plaques costals per banda, de color bru o oliva tacat de fosc Presenta un parell de plaques prefrontals i les escates supracefàliques presenten les vores clares Viu en aigües somes i càlides i és carnívora en la fase juvenil i esdevé herbívora en fase adulta Ha estat…
Atemptat en una discoteca d’Istanbul
El balanç d’un atemptat terrorista a la discoteca Reina d’Istanbul durant la festa de Cap d’Any és de 39 morts El terrorista entra al local amb un fusell, dispara indiscriminadament contra el públic i, posteriorment, aconsegueix fugir Poc després, l’autoanomenat Estat Islàmic reivindica l’atac com a represàlia per les accions militars de Turquia contra l’organització El dia 16, el primer ministre turc, Binali Yıldırım, anuncia la captura del principal sospitós, Abdul-Kadir Maixaripov, natural de l’Uzbekistan, que reconeix ser l’autor de l’atemptat Segons la policia, va ser…
llibertat religiosa
Dret
Dret de l’individu a professar en el seu fur intern qualsevol creença religiosa (llibertat de consciència) i a manifestar-la exteriorment a través de cerimònies litúrgiques (llibertat de culte).
Després d’un llarg període de total confessionalitat a l’Estat espanyol durant la dictadura franquista, la Constitució espanyola del 1978, en el seu article 16, reconeix el principi de garantir la llibertat religiosa, ideològica i de culte dels individus i les comunitats, manifestant que hom no pot ésser obligat a declarar sobre la seva ideologia o religió Així mateix manifesta que cap confessió no tindrà caràcter estatal, proclamant d’aquesta manera el principi d’aconfessionalitat La Llei Orgànica de 5 de juliol de 1980 ha desenvolupat aquest principi que garanteix el que és…
Absolts els mossos d’esquadra acusats en el "cas Quintana"
L’Audiència de Barcelona absol els dos mossos d’esquadra presumptament autors del tret amb bala de goma que va fer perdre un ull a Ester Quintana durant la vaga general del 14 de novembre de 2012 El tribunal no considera provat que els dos agents fossin responsables de les ferides a l’ull de Quintana, que al final del judici diu que no s’ha fet justícia i acusa el cos policial d’encobriment i d’ocultació de proves L’endemà, el comissari en cap dels Mossos reconeix que algú no ha dit la veritat i es compromet a reobrir la investigació si apareixen nous elements D’altra banda, un…
Primera sentència de dació en pagament
Un jutjat de primera instància de Barcelona emet la primera sentència favorable a la dació en pagament, ja que considera abusiva la clàusula que obliga el client a pagar la part del deute que no cobreix el valor de la casa La sentència respon a una demanda contra Bankia i segons els advocats reconeix de facto que l’entrega de l’habitatge ha de ser suficient per a satisfer el deute amb el banc No és clar que creï jurisprudència, perquè l’entitat té previst recórrer-hi en contra El 2012 hi va haver un cas semblant a Girona, quan una entitat bancària va adquirir un pis en subhasta…
assignatura
Educació
Cada matèria o grup de matèries que integren un programa que ha d’ésser ensenyat dins un període de temps determinat (generalment un curs acadèmic), formant part d’un pla d’estudis.
En el sistema universitari català es poden distingir quatre tipus d’assignatures troncal, obligatòria, optativa i de lliure elecció L' assignatura troncal és la fixada per directrius generals pròpies i que s’ha de cursar obligatòriament en tots els plans d’estudi que condueixen al mateix títol oficial L' assignatura obligatòria ha estat fixada per la universitat i que s’ha de cursar obligatòriament per obtenir el títol L' assignatura optativa és aquella que l’estudiant tria cursar entre un conjunt d’assignatures que ofereix la titulació Finalment, l' assignatura de lliure elecció és la que no…
Stjepan Sulek
Música
Compositor, director i violinista iugoslau.
Es formà a l’Acadèmia de Música de Zagreb, de la qual el 1945 arribà a ser professor de composició Virtuós instrumentista de violí, fou també director responsable de l’Orquestra de Cambra de la Ràdio de Zagreb, amb la qual realitzà nombrosos concerts arreu d’Europa Compongué òperes - Koriolan 1958 i Oluja 'La tempesta', 1969, totes dues amb text del mateix autor i basades en Shakespeare-, simfonies sis, entre el 1944 i el 1966, concerts tretze en total i altres obres, entre les quals destaca la cantata El darrer Adam 1964 Com a compositor se li reconeix una original combinació de…
Acord per la pau i una nova constitució a Xile
El govern i l’oposició de Xile signen l’Acord per la pau i una nova constitució, document que preveu la celebració d’un referèndum a l’abril de 2020 sobre la necessitat d’una nova constitució En cas de resultat afirmatiu el nou text seria sotmès a un segon referèndum L’actual constitució data del 1980, quan va ser aprovada per la dictadura d’Augusto Pinochet A l’acord succeeix una aturada en l’onada de protestes iniciada a mitjan octubre, en les quals 26 manifestants van morir i més de 2000 van resultar ferits més de 300 amb traumes als ulls per pilotes de goma El 18 el president Sebastián…
Academia de las Ciencias y las Artes de Televisión
Institució fundada l’any 1997 a Madrid per defensar la qualitat, la independència i l’autonomia de la televisió.
Promoguda per un grup de professionals de la televisió vinculats a diferents mitjans audiovisuals, l’acadèmia és formada per un miler de professionals Els impulsors forren Mikel Lejarza, Rafael Ansón, Manuel Martín Ferrand, Valerio Lazarov i Jesús Hermida, que en fou el primer president Entre les activitats de l’acadèmia, destaca un premi anual que reconeix els millors treballs del sector i el premi Pilar Miró que s’atorga a guions de pellícules per a televisió També publica estudis sobre el sector, entre els quals destaca La industria audiovisual en España Escenarios de un…
museu

museu Sala d’exposició del Museu del Càntir d’Argentona
© Museu del Càntir - Marc Duran
Art
Història
Lloc on hom conserva i exposa béns o espècimens als quals reconeix un valor cultural i un interès social.
El nom μουσεῖον designà, a la Grècia clàssica, el lloc connectat amb les Muses o les arts inspirades per elles Hom sap que al mont Helicó existí un museu que atresorava els manuscrits d’Hesíode i les estàtues dels protectors de les arts També hi hagué un museu a l’Acadèmia de Plató i al Liceu d’Aristòtil Amb tot, el més famós de tota l’antiguitat fou el d’Alexandria, fundat per Ptolemeu Sòter seguint la indicació de Demetri de Falèron, deixeble de l’estagirita Diferent de la biblioteca, el museu la ubicació del qual no ha estat determinada fou un fogar d’erudició científica i literària Bé que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina