Resultats de la cerca
Es mostren 1130 resultats
John Foster Dulles
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític nord-americà.
Fou jurista financer a Nova York i assessor de la fundació Rockefeller Assistí a la segona conferència de la Haia 1907 i dirigí 1917 una missió especial a Panamà referent al canal el 1919 formà part de la comissió de reparacions de guerra, establerta pel tractat de Versalles Elaborà el pla Dawes i formulà la bipartisan foreign policy , unitat de republicans i demòcrates envers la política exterior dels EUA Dirigí les negociacions per a la signatura del tractat de pau entre els EUA i el Japó 1951 Nomenat secretari d’estat per Eisenhower 1953-59, desenvolupà una política…
Sant Cebrià de Fogars (Fogars de Tordera)
Art romànic
La primera notícia referent a l’església de Sant Cebrià i Sant Just de Fogars apareix en la butlla atorgada per Benet VI a favor de l’abat Hildesind de Sant Pere de Rodes, el 974 Trobarem més dades en el precepte del rei Lotari, del 977, a favor també de Sant Pere de Rodes, i el 1185 en la butlla de Luci III, confirmant les possessions de Breda A partir del segle XIII quedà emmarcada dins la batllia de n’Orri, del vescomtat de Cabrera L’“ Ecclesia parrochialis Sancti Cipriani de Falgariis ” apareix també en els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV
Francesc Martínez i Paterna
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Doctor en teologia, beneficiat de la catedral d’Oriola i rector de la parròquia d’Almoradí, l’any 1612 publicà dues obres sobre la història de la seva terra natal També escriví dos manuscrits més que no arribaren a imprimir-se un d’ells referent a la història de la ciutat i governació d’Oriola, de 1 030 folis, que acabà el 1647, del contingut del qual només es coneix una part, i l’altre, inacabat, de set folis, sobre la vida i els miracles de sant Andreu, del 1646 Lectures MARTÍNEZ I PATERNA, F Breve tratado de la fundación y antigüedad de la Muy Noble y Leal Ciudad…
Hesíode
Música
Poeta grec.
Considerat pels mateixos grecs, juntament amb Homer, com el referent fonamental de la seva tradició literària i intellectual, la seva obra comprèn Els treballs i els dies , cicle dedicat al món rural, i la Teogonia , una genealogia dels déus Hesíode difereix d’Homer pel seu esperit antiaristocràtic, que, en l’aspecte musical, el portà a ometre referències a la música instrumental, reservada a la noblesa Quan esmenta temes o conceptes musicals ho fa sempre en relació amb el cant o a la dansa Així, per exemple, en la invocació inicial a les muses de la Teogonia , és el cant i la…
Club Bàsquet Femení Sarrià
Basquetbol
Club de basquetbol femení del barri de Sarrià de Barcelona.
Fundat el 2007, nasqué de l’escissió de la secció femenina del Club Bàsquet Sagrat Cor de Sarrià La seva fundació coincidí amb la desaparició del Club Bàsquet Femení Universitari de Barcelona i del seu primer equip, l’UB Barça, fet que afavorí la incorporació de diverses jugadores i tècnics Durant els primers anys fou un referent d’equips de promoció i aconseguí diversos títols en l’àmbit estatal L’equip júnior fou subcampió de Catalunya i d’Espanya l’any 2008 La temporada 2009-10 l’equip sènior ascendí a la Lliga femenina 2 i la 2010-11 guanyà la Lliga Catalana femenina 2 L’…
Direcció General de Telecomunicacions
Organisme governamental espanyol per a l’administració de les telecomunicacions.
Dependent del ministeri de Foment, s’encarrega, entre altres funcions, de l’ordenació, promoció i desenvolupament d’infraestructures i serveis de telecomunicació el control i seguiment del compliment de les obligacions públiques i privades en matèria de xarxes i serveis l’elaboració de normativa referent a l’ordenació i regulació del sector la resolució de conflictes entre operadors i usuaris la planificació, gestió, administració i control de l’espai radioelèctric l’elaboració de projectes i desenvolupament dels plans tecnològics nacionals de radiodifusió i televisió la…
Lluis Fau Closas

Lluís Fau, el primer per l'esquerra, davant
Família Fau
Voleibol
Jugador de voleibol.
Vestí la samarreta del CE Hispano Francès durant la dècada de 1960, on fou el capità de l’equip en un dels períodes de més èxit del club barceloní, que entrenava el francès Jean-Marc Buchel Esdevingué un referent en el voleibol i es proclamà quatre vegades campió de la Copa del Generalísimo 1964, 1966, 1967, 1968 i dues de Lliga 1967, 1968 Disputà en dues ocasions la Copa d’Europa de clubs Al final dels seixanta passà a ser el delegat de l’equip i, ja al principi dels setanta, marxà al Sant Andreu Rebé el reconeixement de la Federació Catalana de Voleibol per la seva tasca durant…
Pau Fàbregues i Sintes
Literatura catalana
Autor teatral.
Enquadernador pertanyent a la nissaga d’impressors Fàbregues, visqué el fet teatral com a autor, actor del repertori romàntic i de les seves pròpies obres i director Com a promotor del teatre del Circ Maonès, inaugurat el 1864, adreçà als seus membres el breu text teòric Reseña del arte cómico y dramático 1866 Autor de la peça còmica en un acte La ciega avaricia , és un referent menorquí ben popular dins la línia del teatre costumista dialectal amb el manuscrit Entremès de ses flassades i dues obres impreses, signades amb el seu fill Joan Fàbregues i Sintes, destacat dramaturg en…
Esquirols
Música
Grup català de cançó folk creat el 1973 i dissolt el 1983.
Amb el referent del Grup de Folk, un grup de joves del poble de l’Esquirol i de l’escola de música Esclat de Manresa crearen Esquirols Joan Crosas, Ramon Estrada, Josep Casadesús, Joan Vilamala i Maria Dolors Roca constituïren el nucli del grup, si bé ocasionalment se’ls uniren altres intèrprets Començaren fent cançons de muntanya per encàrrec, i a poc a poc anaren desenvolupant un repertori propi basat en melodies i instrumentacions senzilles, veus harmòniques i lletres iròniques, poètiques i reivindicatives Les cançons de discos com Fent camí 1975, Torna, torna Serrallonga 1980…
Aeroports de Catalunya
Aeronàutica
Societat pública que gestiona els aeroports, aeròdroms i heliports que són responsabilitat de la Generalitat de Catalunya.
De tota manera, els aeroports catalans considerats singulars amb gran volum de trànsit són gestionats ara com ara per AENA Aeropuertos Així els aeroports de Barcelona-el Prat, Girona-Costa Brava, Reus i Sabadell són responsabilitat d’Aena Aeropuertos, mentre que Aeroports de Catalunya gestiona els aeroport de Lleida-Alguaire i Pirineus-la Seu d’Urgell, i els aeròdroms d’Alfés, Calaf-Sant Pere Sallavinera, Empuriabrava, Igualada-Òdena, la Cerdanya i Manresa, a més de 34 heliports Segons fonts de l’empresa mateixa, Aeroports de Catalunya té com a objectiu ser el referent en gestió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina