Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
Aafje Heynis
Música
Contralt holandesa.
Estudià música a Holanda, Anglaterra i Suïssa amb Aaltje Noordewier-Reddingius, Laurens Bogtman, Bodi Rapp i Roy Henderson Es graduà el 1948 i molt aviat fou contractada per a interpretar les parts de contralt d’oratoris i música sacra de diferents èpoques, especialment després de la seva interpretació de la Rapsòdia per a contralt , de J Brahms, amb l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam El seu repertori comprèn també el lied i interpretà amb gran èxit obres de C Monteverdi, L van Beethoven, F Schubert, GF Händel, G Mahler i J Brahms, entre d’altres Collaboradora habitual del…
Vittorio Negri
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià violí, composició i direcció orquestral al conservatori de la seva ciutat natal El 1952 fou assistent de B Paumgartner al Festival de Salzburg Atret per la música italiana clàssica i barroca, enregistrà la integral de la música sacra d’A Vivaldi, de qui també donà a conèixer nombroses òperes El 1979 dirigí la primera versió revisada de l’òpera Tito Manlio del compositor venecià a la Piccola Scala de Milà Recuperà nombroses obres d’autors com J Haydn, WA Mozart o G Rossini, a més de D Cimarosa, de qui reestrenà el Rèquiem Com a musicòleg dugué a terme una intensa tasca…
Josep Maria Llorens i Cisteró
Música
Musicòleg i eclesiàstic.
Es formà al seminari conciliar de Barcelona, on estudià humanitats, filosofia, teologia i música, i el 1949 fou ordenat sacerdot Amb una beca, viatjà a Roma per cursar estudis superiors de música i ciències musicals a l’Institut Pontifici de Música Sacra, amb Higini Anglès, i s’hi doctorà el 1968 amb una dissertació sobre el ressorgiment musical a la capella papal amb el pontífex Pau III 1534-49 Formà part de diferents institucions, tant docents com de dedicades a la investigació Cal esmentar-ne l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia a Roma, de la qual fou membre 1951-55 la…
,
Johann Heinrich Schmelzer
Música
Compositor i violinista austríac.
Vida Es formà musicalment a Viena, probablement amb Antonio Bertali, Burckhardt Kugler o Giovanni Sansoni El 1649 fou nomenat violinista de l’orquestra de la cort El 1671, en el punt culminant de la seva fama com a violinista i compositor, fou nomenat vicemestre de capella de la cort imperial, i el 1679, després de la mort de GF Sances, mestre de capella Juntament amb els seus contemporanis Bertali, Sances i A Draghi, fou un dels músics més notables de la cort dels Habsburg entre el 1655 i el 1680 Autor d’una variada i abundant producció musical, que inclou música escènica i sacra…
cifosi
Patologia humana
Fisiologia
Curvatura de la columna vertebral de convexitat posterior.
Es donen normalment dues cifosis fisiològiques, la cifosi dorsal , de gran arc i en la qual participa tota la regió dorsal, i la cifosi sacra , d’angle més agut i més breu Aquestes curvatures normals poden augmentar, o bé pot aparèixer una convexitat posterior allà on normalment no es dóna Segons que l’alteració afecti una o diverses vèrtebres o discs intervertebrals hom parla de cifosi angular o de cifosi corba La cifosi angular és causada generalment per una lesió tuberculosa en els infants, per una fractura vertebral en els adults, i per una neoplàsia vertebral en els adults…
Balmesiana
Institució barcelonina que agrupa diverses entitats amb la doble finalitat de fomentar la pietat i l’estudi de les ciències eclesiàstiques i religioses.
El nucli inicial d’aquesta institució fou el Foment de Pietat Catalana 1911, de caràcter popular, que tingué el seu òrgan difusor en l’ Editorial Balmes 1926 Des del 1939 aquest aspecte de foment i difusió de la pietat és absorbit per la Fundació de Cultura Religiosa Amb finalitat científica fou creada la Biblioteca Balmes i la revista Analecta Sacra Tarraconensia 1925 amb la intenció que esdevingués un institut superior de cultura religiosa fou formada la secció de publicacions històriques, teològiques i filosòfiques, així com l’ Oficina Romànica de Lingüística i Literatura 1928…
Pau Marsal i Boguñà
Música
Organista, violoncel·lista i compositor català.
Es formà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble del pare Narcís Casanoves En aquest monestir estudià orgue, violí i violoncel Aquest bagatge musical li procurà, amb només disset anys, el lloc d’organista i mestre de capella a l’església del Sant Esperit de la seva ciutat natal Posteriorment obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella de la catedral d’Eivissa Probablement, ja era prevere quan exercí l’esmentat magisteri eivissenc Després, fou organista de la catedral de Palència Finalment, guanyà la plaça d’organista de l’església del Palau de la Comtessa, de Barcelona Pau…
André Danican Philidor
Música
Compositor francès.
El 1659 succeí a Michel Danican com a instrumentista a La Grande Écurie Fou oboista i fagotista de la capella reial i de la cambra del rei Es retirà de les seves tasques a la capella el 1722, però romangué al servei reial fins el 1729 El 1684, Lluís XIV el nomenà arxiver de la música reial, càrrec que ocupà fins a la seva mort Durant tots aquests anys, adquirí partitures d’òperes, ballets, música sacra i instrumental pertanyents a diversos períodes de la història de França, fins a constituir la important collec ció que porta el seu nom Escriví diverses opéras-ballets , entre les…
Edgar Pierre Joseph Tinel
Música
Compositor i pianista belga.
Estudià al Conservatori de Brusselles amb L Brassin piano, FJ Fétis, M Kufferath contrapunt i FA Gevaert composició En acabar els seus estudis inicià una important carrera com a virtuós, que posteriorment abandonà per dedicar-se a la composició El 1877 guanyà el Premi de Roma belga amb la seva cantata Klokke Roeland Dedicà una gran part de la seva producció a la música religiosa oratoris, misses, motets i dos cicles del tedèum El 1881 fou nomenat director de l’Institut de Música Sacra de Malines i el 1890 publicà el tractat Le chant grégorien, théorie sommaire de son exécution…
Andreu Avel·lí Valentí
Música
Compositor i director català.
Segons BS Saldoni, el 1858 guanyà un premi de composició al Conservatori de París El 1863 se’l situa a la mateixa ciutat, tot dirigint un grup coral Compongué l' opéra-comique en un acte Embrassons-nous folleville -amb text d’E Labiche i A Lefranc, gairebé una opereta-, estrenada a París, així com altres obres escèniques i obres per a cor Publicà un mètode de solfeig en francès Solfège pour toutes les voix dédié aux Orphéons, et écoles París, A Leduc Redactà també una obra sobre música religiosa Le Service de l’Église Una de les seves obres de música sacra més difoses fou un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina