Resultats de la cerca

L’art òptic fou la continuació de les temptatives neoplasticistes i concretistes, però portades a terme amb més coherència metodològica Quant a la forma, pren per base les investigacions clàssiques de la psicologia gestàltica trompe-l’oeil , moviments illusoris, contradiccions visuals, figures impossibles, jocs òptics, etc Quant al color, practicà una reducció molt considerable, fent ús, moltes vegades, exclusivament del blanc i el negre N'han estat representants als EUA Josef Albers, a França Victor Vasarely i als Països Catalans Eusebi Sempere, entre altres L’art òptic es transformà…

Hom la balla acompanyant-se amb música de rock-and-roll

Com tot el temps de septuagèsima, ha desaparegut en la reforma del calendari litúrgic 1969

El soul és rhythm-and-blues amb major presència d’elements gòspel Molts dels seus artistes eren presentats també sota altres denominacions, com ara gòspel, blues, rock, funk i d’altres Entre ells es poden esmentar Aretha Franklin, Marvin Gaye, Otis Redding, Wilson Pickett, Nina Simone, Sam Cooke, Ray Charles i James Brown

Començà a arbitrar partits del Campionat de Catalunya al principi del 1940, quan va entrar a la Federació Catalana com a secretari tècnic Obtingué la categoria internacional 1945 i fou un dels àrbitres del Campionat del Món de Barcelona 1951 Fou secretari de la Federació Catalana de Patinatge fins els anys seixanta

Participà en la Segona Guerra Mundial i fou greument ferit Treballà després com a corresponsal de guerra Dels seus reculls de narracions cal destacar Čelovek s fronta ‘L’home del front’, 1943 i Bol’šoje serdce ‘El gran cor’, 1944 Fou també autor de guions cinematogràfics i els anys seixanta dirigí algunes pellícules

Compost de seixanta membres, forma, amb la cambra de representants Dáil Éireann , l’Oireachtas o parlament Creat per la constitució del 1922, fou mantingut per la del 1937 i la modificació d’aquesta, feta el 1949 Renovats cada cinc anys, onze dels membres no són electius i són designats directament pel primer ministre

Desenvolupà la seva carrera al Rugby Club Cornellà, equip amb el qual jugà fins el 1971 Fou campió de Catalunya 1948 i disputà un partit amb la selecció espanyola Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Rugby El seu germà Josep també fou un destacat jugador del club els anys seixanta

S’especialitzà en medicina de l’esport durant els anys seixanta Fou metge dels equips de futbol de l’Espanya Industrial, el Club Deportiu Comtal, el Barcelona Atlètic, el FC Barcelona i el Centre d’Esports Sabadell També exercí a la Mutualitat de Futbolistes Publicà diversos articles i participà en llibres de traumatologia i esport

Destacà al final dels anys seixanta i principi dels setanta aconseguint sis Campionats d’Espanya a partida lliure 1965, 1966, 1970, 1973, 1977, 1978 També guanyà el Campionat de pen-tatló 1967, 1968, el Campionat de neo 47/2 1969, el Campionat del quadre 47/1 en tres ocasions 1962, 1971, 1978 i el Campionat del quadre 71/2 1979