Resultats de la cerca

Hi ha notícia de l’existència d’aquest castell per un document de l’any 1003, que és recollit al Cartulari de la Seu d’Urgell vol I, doc 422, foli 140, relatiu a un conflicte entre el batlle del comte d’Urgell, Sendred, els homes d’Andorra i el mateix comte No sabem pas si l’existència d’aquest castell devia ésser efímera o si devia tenir molt poca importància o les dues coses a la vegada El cert és que al mateix segle XI surt documentada la muntanya de Bragacolls any 1048 i el lloc de Bragacolls 1071 i enlloc no es parla del castell Tot i que no podem saber amb exactitud l’emplaçament exacte…

Hi ha notícia de l’existçncia d’aquest castell per un document de l’any 1003, que és recollit al Cartulari de la Seu d’Urgell vol I, doc 422, foli 140, relatiu a un conflicte entre el batlle del comte d’Urgell, Sendred, els homes d’Andorra i el mateix comte No sabem pas si l’existçncia d’aquest castell devia ésser efímera o si devia tenir molt poca importància o les dues coses a la vegada El cert és que al mateix segle XI surt documentada la muntanya de Bragacolls any 1048 i el lloc de Bragacolls 1071 i enlloc no es parla del castell Tot i que no podem saber amb exactitud l’emplaçament exacte…

En un document datat l’any 973, considerat fals per F Udina, en què el comte Borrell II i el seu germà Guifré donaren al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles les esglésies fundades “ in loco vocitato castrum Lordano vel in civitate Isauna ”, s’inclou, entre aquestes, l’església de Sant Vicenç d’un monestir situat “ in capite jam dictae villae —Isona— juxta fontem que dicunt Clara ” En l’acta de consagració de l’església de Sant Sadurní de Tavèrnoles del 1040 s’inclou, entre els diferents béns amb què fou dotada, l’alou d’Isona “ simul cum ecclesia, id est sancte Marie et sancti lohannis et…

Situació i presentació El terme de Gavet de la Conca, de 90,88 km 2 es formà el 1970 per la unió dels fins aleshores municipis de Sant Serni 15,6 km 2 , Aransís 25,4 km 2 i Sant Salvador de Toló 49,8 km 2 El terme es troba al sector meridional de la comarca Limita al N amb l’enclavament de Tremp format per les terres de Vilamitjana i Suterranya, al NE amb el municipi d’Isona i l’enclavament dels Obacs Llimiana al S amb Artesa de Segre i Vilanova de Meià, ambdós de la Noguera, i amb l’enclavament de Montadó Isona, i a l’W amb els termes de Llimiana i de Guàrdia de Noguera El terme comprèn el…

Situació i presentació Limita pel N amb el municipi de la Coma i la Pedra, per l’W amb Odèn i per l’E amb Gòsol i Fígols Berguedà A migdia entronca amb el terme de Navès i amb els enclavaments del Santuari de Lord Sant Llorenç de Morunys i Valielles Montmajor, Berguedà El territori a ponent del Cardener s’estén des de la cinglera de la serra de Querol 2214 m, sector meridional de la serra de Port del Comte, fins a la mola de Lord, i a la capçalera de la rasa de Vilamala, i comprèn l’important coll de Jou 1470 m El territori de llevant, a la vall de l’aigua de Valls, s’estén des dels…

Situació Mur de migjorn, el més ben conservat d’aquesta arruïnada església, on pot apreciar-se una filada d’ opus spicatum ECSA - M Anglada Les restes d’aquesta església es troben al despoblat de Morters, que és a la cota 1 100 del vessant de llevant del tossal d’Estalareny, entre els barrancs d’Anserall i de Cortingles Mapa 34-10215 Situació 31TCG727946 S’hi va des d’Anserall passant per Sant Serni de Tavèrnoles, on s’agafa un corriol bastant perdedor, amb forta pujada, que cal seguir a peu S’arriba al despoblat al cap de mitja hora Aquest corriol segueix en gran part la línia d’alta tensió…

Fou des de l’origen un centre d’espiritualitat per a la vall de Lord Consta des del 910 regit per l’abat Bo, que fou succeït per Ciendiscle 920-948 A l’origen devia seguir una regla canonical o de tipus visigòtic Entre els anys 971 i 997 fou objecte de diverses donacions comtals, entre les quals la cella monàstica de Sant Pere de Ventolrà 971 El 1019, mort l’abat Llobató, el bisbe Ermengol, amb la comtessa Ermessenda i el comte Berenguer Ramon I, l’uniren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla benedictina Des d’aleshores fou un priorat de Tavèrnoles, amb relativa vitalitat…

El lloc de Bellcaire fou reconquerit per Ermengol IV d’Urgell vers el 1091 Aquest any el comte lliurà l’indret als monjos de Sant Serni de Tavèrnoles, amb l’obligació de refer-ne la torre, repoblar-lo i edificar-hi una església sota l’advocació de santa Maria i de sant Sadurní Amb tot, la inseguretat del lloc i els veïnatges de Lleida i Balaguer islàmics, féu que la repoblació definitiva i estable, i possiblement la construcció de l’església, no es fes fins al segon terç del segle XII D’aquesta església de Santa Maria tan sols sabem que l’any 1171 era sufragània del temple…

La seva festa consta ja en els oracionals visigòtics i en especial en el de Tarragona La història del seu martiri es troba plasmada gràficament en un sarcòfag del s XII del monestir de Sant Hilari de Carcassona Li són dedicades un mínim de seixanta esglésies i capelles a la Catalunya Vella, unes vint de les quals a la diòcesi d’Urgell, on sembla que el culte s’estengué gràcies al gran monestir de Sant Serni o Sadurní de Tavèrnoles, vuit a la diòcesi d’Elna, dotze al bisbat de Girona i deu al bisbat de Vic, entre les quals la que fou primera església de la ciutat de Vic després de la catedral…

Aquesta església era situada prop de l’església de Sant Miquel de Ponts, construïda vora la torre o Bastida de Ponts i situada a l’actual Farga de Moles En l’acta de consagració de Sant Miquel, l’església de Sant Cristòfol figura entre els béns amb què el prevere Cristià, fundador de totes dues esglésies, dotà Sant Miquel L’any 990, un nebot del fundador, el prevere Cristià, va fer donació de la part que li corresponia de les esglésies de Sant Miquel i Sant Cristòfol de Ponts a favor del bisbe Salla i de Santa Maria de la Seu el donador es reservava la propietat, mentre visqués, amb l’…