El lloc de Bellcaire fou reconquerit per Ermengol IV d’Urgell vers el 1091. Aquest any el comte lliurà l’indret als monjos de Sant Serni de Tavèrnoles, amb l’obligació de refer-ne la torre, repoblar-lo i edificar-hi una església sota l’advocació de santa Maria i de sant Sadurní. Amb tot, la inseguretat del lloc i els veïnatges de Lleida i Balaguer islàmics, féu que la repoblació definitiva i estable, i possiblement la construcció de l’església, no es fes fins al segon terç del segle XII. D’aquesta església de Santa Maria tan sols sabem que l’any 1171 era sufragània del temple parroquial de Sant Salvador de Filella. A la segona meitat del segle XVI esdevingué parròquia.
Santa Maria de Bellcaire era un bell edifici barroc, bastit el 1763, que ha estat malauradament modificat en la part central de la nau, i romanen tan sols d’època barroca la capçalera i la façana.