Resultats de la cerca

Neix a la serra de Baza, flueix en direcció E-W, travessa una àrea semidesèrtica i rega la vall d’Almanzora que s’estén entre les serres de los Filabres i de Las Estancias Desemboca als Cerros Colorados Té règim pluvial subtropical i és alimentat per nombroses rambles, habitualment seques, que expliquen la irregularitat del seu cabal

El torrent de la Femosa es forma, vora les Borges Blanques, de l’aiguabarreig de diversos torrents que neixen a les serres que limiten l’Urgell i la Conca de Barberà les comes de Vinaixa i el barranc del Turull després de passar per Juneda, Puigverd i Artesa de Lleida, desemboca al Segre aigua avall de Lleida

Situat dins l’aiguavés occidental del Vinalopó, al SW d’un ample massís dominat per les serres alcoianes, estès entre la foia de Castalla, el Vinalopó i les planes alacantines, continuació de la serra de Castalla entre els complexos contraforts de la serra de l’Arguenya i els del Maigmó, enllaçant amb la serra del Sit

Amb ‘Abd al-Kūrī i altres illes menors, té una superfície de 3 636 km 2 i uns 15 000 h La capital és Hadībū És muntanyosa, amb valls fèrtils entre les serres i sòls rics al llarg de les costes Clima calorós La població viu principalment del pasturatge i la pesca Els principals productes són dàtils, goma, encens i àloe

És un gran plec anticlinal format per capes alternants de materials sedimentaris gresos, margues i, juntament amb el seu contrafort de la serra de Bescanó, forma la continuació de la serra de Bellmunt Disminueix vers l’W bruscament i s’extingeix més enllà de Sant Agustí de Lluçanès Vers el S en deriven les serres de Sant Salvador de Bellver i de Sobremunt

Engloba, principalment, les serres d’Ubiña 2 417 m, Peña Prieta 2 536 m i els Picos de Europa 2 648 m Regada per afluents del Duero i l’Ebre, té un clima humit, amb trets continentals a les valls La població, que acusa una forta emigració, es concentra a les valls Hom viu de l’explotació agrícola i ramadera i del turisme

Constitueix l’extrem SE del Sistema Ibèric, influït ja per la tectònica de les serres prebètiques Enllaça, d’una banda, amb la serra Grossa pels engorjats del riu d’Albaida, i, de l’altra, amb la serra de Benicadell per la vall del riu de Vernissa Culmina a 841 m alt, al límit entre els termes del Xeresa i Gandia

El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d’Almenara, que la separen de la ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l’accepció tradicional de les quals es contraposa Així, només el sector de la comarca administrativa de l'Urgell, a l’W de Tàrrega —que en resta exclosa—, al S de la serra d’Almenara i al N de Maldà, forma part del pla d’Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les Garrigues…

És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos que es dipositaren al Cretaci mitjà i superior sobre materials de transgressió marina del Tries i el Lies Els sistemes d’erosió glacial i fluvial quaternaris han escombrat els dipòsits postorogènics conglomerats vermells triàsics i argiles quaternàries i han modificat la morfologia en contribuir les glaceres a la formació de planes d’erosió i la circulació de les aigües a la carstificació de tot el conjunt La vegetació, llevat escadussers claps mediterranis a la zona basal, és bàsicament de tipus…

Situat al parc natural del Cadí-Moixeró, a 1640 m d’altitud sota la Tosa d’Alp L’edifici fou una casa de pagès deshabitada, que la Unió Excursionista de Catalunya de Bagà condicionà com a refugi, inaugurat el 25 de setembre de 1955 Té una capacitat de cinquanta places i és punt de pas del sender GR-150, que dona la volta a les serres del Cadí i del Moixeró