Resultats de la cerca

Marquès de Valde-Espina Participà en les guerres carlines, i el 1860 en el desembarcament de Sant Carles de la Ràpita Capità general, durant la tercera guerra Carlina dirigí el setge de Bilbao 1874, però fou derrotat a Lácar 1875 i s’exilià durant cinc anys a França

Es distingí en el setge de Maó 1756 Fou coronel del regiment de Guiena Diputat per la noblesa del Carcí per assistir als estats generals del 1789, rebé ordre de romandre al Carcí per sufocar la revolució ho assolí a Montalban 1790, però morí defensant el castell de Clarac

L’excepcionalitat política a Catalunya 1844-1858 Un dels elements essencials per a la comprensió de la peculiar imbricació de la societat catalana, i més concretament de les seves classes benestants, en l’Estat liberal espanyol fou la política d’ordre públic No endebades, Josep Fontana ha assenyalat com, des del final del 1843, la burgesia catalana acceptà de bon grat que fos el govern central qui assumís la tasca de controlar l’ordre a Catalunya, després de les intenses lluites socials i polítiques dels anys 1833-43 En efecte, la intensitat dels conflictes durant el temps de les bullangues…

Era sergent major de les forces que s’oposaren a l’exèrcit de Felip IV de Castella en el setge i la presa de Cambrils Mancant a la paraula donada, el marquès de Los Vélez el féu executar juntament amb les autoritats locals, fet que tingué un gran ressò al Principat

Comte de Lacy Lluità al setge de Gibraltar 1782-83 i fou enviat en missions diplomàtiques a Suècia i a Rússia Ascendí a tinent general 1779 Nomenat capità general de Catalunya 1789-92 en substitució de González de Bassecourt, fou desprestigiat pels Rebomboris del Pa i morí en el càrrec

Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge del 1706 Membre del braç reial, assistí a la junta de braços del 1713, on defensà la continuació de la resistència catalana contra Felip V de Castella Fou ferit en un dels darrers assalts, l’11 de setembre de 1714

En aquest lloc s’establí 1307-09 la companyia dels almogàvers, comandada aleshores per Bernat de Rocafort Aquest hi jurà fidelitat a Carles de Valois el mateix 1307 Des d’aquesta posició la companyia catalana intentà el setge de Salònica, que fracassà, i diversos cops de mà contra els monestirs del mont Athos

Durant la guerra de Successió esdevingué cèlebre amb el nom de Bartomeu de Sant Llorenç del Munt, per les seves prediccions que Barcelona se salvaria del setge filipista Per consell seu, hom nomenà coronels els pagesos Pere Bricfeus i Francesc Busquets que s’havien unit a l’exèrcit lleial del marquès de Poal

Marí genovès, germà del dux Simone Boccanegra, que l’envià amb una flota a Castella Dirigí les operacions navals del setge d’Algesires 1342-44 Establí el blocatge marítim de Gibraltar 1349 A causa de la seva adhesió a Enric de Trastàmara 1366 fou executat Fou cap de l’estirp Boccanegra de Castella

El 1648, durant la guerra contra França, fou capità de la Coronela de Barcelona Fou membre del Consell de Cent i, durant la guerra de Successió, conseller segon de Barcelona Formà part del govern de la ciutat durant el setge de Felip V 1713-14 Caiguda Barcelona, les autoritats filipistes li confiscaren els béns