Resultats de la cerca

Fou inaugurat el 2004 i les seves installacions estan situades dins la urbanització de Sant Berger Ha organitzat alguna edició dels Campionats de Catalunya i el 2006 preparà la segona edició de la Copa del Món de pitch-and-putt Els seus equips participen en el Campionat de Catalunya en totes les categories d’edat i disposa d’escola de pitch-and-putt Té dos recorreguts de 18 forats i fou un dels primers camps que utilitzà aigua regenerada

Les restes de la casa forta de la Boadella i de la seva capella, dedicada, sembla, a sant Miquel, són situades a la vall de Fígols Tan sols hem trobat un esment d’aquest indret, de l’any 1030, en què es donà a Santa Maria d’Organyà un alou situat “in apendicio Sancti Victoris in valle Ficulense, in villa vocitata Buadella sive Vilerix …” L’any 1860, dins del terme de Fígols, consta la masia de Boadella

Antigament, la pesca del bacallà s’efectuava amb aparells de mà des de plataformes situades a sobrevent d’un bergantí goleta A mitjans segle passat foren introduïts els doris , petits bots que depenien del vaixell bacallaner A partir de la Primera Guerra Mundial els velers foren desplaçats per vapors, i es manifestà la superioritat de la pesca per arrossegament En l’actualitat són vaixells d’unes 300 tones, normalment amb motors dièsel, amb maquinària auxiliar adequada i amb arts d’arrossegament

Generalment és un tipus de vehicle amb quatre rodes motrius situades als extrems d’un bastidor, llarg i molt alt, al centre del qual penja una gran caixa que pot ésser oberta més o menys per la part del dessota L’obertura presenta un caire d’atac, orientat cap a la part frontal del vehicle, que pot ésser regulat en alçada respecte del sòl, així com també pot ésser regulada l’obertura de la caixa, tot mitjançant un sistema de cilindres hidràulics

Les ruïnes d’aquesta església són situades al límit de ponent del terme, prop del mas de Sant Vicenç Fou una parròquia sufragània de Sant Martí de Ginestar És documentada des de l’any 1314, en què rebé la visita pastoral del bisbe de Tortosa Francesc de Paolac El bisbe interrogà, entre altres personatges, Pere Gener, vicari de l’església Una visita prioral del segle XVII consigna que l’ ermita de Sant Vicenç pertanyia a l’orde de l’Hospital

Les seves escasses restes són situades al costat de l’església de Santa Maria de les Fonts El castell de les Fonts, casal de l’important llinatge dels Fonts, és documentat des del 1273 Segons l’inventari dels béns de Lúdrigo de Póbols, successor de Gausbert II des Fonts i mort el 4 de setembre de 1412 inventari del 26 de setembre de 1412, la casa dita “lo castell” del lloc de les Fonts afrontava amb l’església i la muralla del poble

Filla del comte Delà I d’Empúries Vídua de Miró, de qui tingué els fills Miró, Sunifred i Quintilo, fou nomenada abadessa de Sant Joan 955 Augmentà el patrimoni del monestir amb la cessió de l’indret de Juïgues, a l’Empordà, que rebé de la seva germana Virgília i altres béns a Vallfogona Ripollès i Cerdanya Reedificà i féu consagrar pel bisbe Ató de Vic les esglésies de Vidrà, Llaés, Sora i Vallfogona, situades en les possessions del monestir 960

Aquesta església apareix esmentada en un document del 862 en què es vengueren unes terres situades a la vila de Cornellana, “ ad domum Sancte Leocadia ” i en un altre instrument del 941 en què el vescomte Giscafred va vendre a la vescomtessa Adelaida unes torres i l’església de Santa Llogaia que tenia dels seus pares, al lloc de Cornellana Aquesta població era situada, segons documents dels segles X i XI, al N del terme d’Aravell, prop de la Seu d’Urgell

Els flancs de la vall són generalment coberts de bosc i les parts habitades, amb rics conreus sobretot d’arròs i de te, es troben situades per sobre les àrees d’inundació del riu Als boscs hi ha elefants salvatges i la reserva de Kājīrangā és coneguda pel fet de contenir les últimes restes de rinoceronts d’una sola banya A causa de la proximitat de l’Himàlaia els terratrèmols hi són freqüents i a vegades molt destructius, com els del 1897 i del 1950

S'origina a partir d’una cèllula basidiògena, els dos nuclis de la qual s’uneixen i per meiosi simple acaben donant-ne quatre d’haploides, que emigren a quatre evaginacions de la superfície, per a donar lloc a quatre basidiòspores individualitzades Possiblement el basidi procedeix de l’asc per formació exògena de les espores Els basidis primitius són encara septats fragmobasidis transversalment o longitudinalment els basidis típics, però, són aseptats, amb les espores situades al pol distal, sostingudes per uns petits apicles els esterigmes