Resultats de la cerca
Es mostren 456 resultats
Virginia Johnson
Sociologia
Sexòloga nord-americana.
De nom de soltera Virginia Eshelman, adoptà el cognom del seu primer marit Cursà estudis de música i de sociologia, que no acabà L’any 1957, mentre treballava com a ajudant de recerca al departament d’obstetrícia i ginecologia de la Universitat George Washington de Sant Louis, conegué William Masters, amb el qual es casà i dugué a terme estudis sobre la sexualitat humana, recollits a Human Sexual Response 1966 i Human Sexual Inadequacy 1970, de gran repercussió El 1964 el matrimoni creà a Saint Louis la Reproductive Biology Research Foundation, que el 1978 canvià la denominació per Masters…
Lluís Recasens i Siches
Sociologia
Dret
Jurista i sociòleg.
Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i dret Deixeble de Serra i Húnter i d’Ortega y Gasset, fou catedràtic de dret natural a Santiago de Compostella 1927, Salamanca i Valladolid Destacà en obres de filosofia del dret, com La filosofía del derecho de Francisco de Suárez 1927, Estado y derecho 1931, etc Diputat a corts com a membre del grup Al Servicio de la República, després de la guerra civil de 1936-39 s’exilià a Mèxic, on publicà Vida humana, sociedad y derecho 1945, Tratado general de sociología 1956 i La nueva filosofía de la interpretación del derecho 1986
Robert King Merton
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Professor a Colúmbia, desenvolupà la teoria funcionalista d’acord amb la línia antiutòpica de la sociologia nord-americana A Social Theory and Social Structure 1957 definí la funció com els procediments biològics i socials que ajuden a mantenir el sistema i que suposen conseqüències objectives observables Altres aportacions seves que tingueren una àmplia influència foren la teoria de l’anomia, la concepció de la burocràcia i l’explicació sociològica del desenvolupament de la ciència al sXVII És autor, també, de The Student Physician 1957, On the Shoulders of Giants 1965, Social…
José Vasconcelos y Calderón
Filosofia
Historiografia
Literatura
Filòsof, historiador i escriptor mexicà.
El 1910 s’uní a Madero i participà activament en la revolució mexicana Fou rector de la Universidad Nacional i ministre d’instrucció pública, des d’on portà a terme una labor notable en pro de la cultura De la seva nombrosa obra, que comprèn, entre altres camps, filosofia, sociologia, història i pedagogia, cal destacar La raza cósmica 1925, exaltació de la raça americana, Indología 1926, en la mateixa línia, Hernán Cortés 1941, Ulises criollo 1936, llibre de memòries, i algunes obres pròpiament literàries, com el drama Prometeo vencedor 1920 i Sonata mágica 1933, recull de relats
Arnold Hauser
Art
Sociologia
Historiador de l’art i sociòleg hongarès.
Representant de la tendència sociologista en la línia de Max Dvořák, Georg Simmel i Max Weber, concebé l’obra d’art com el producte d’un individu condicionat per la societat a la qual pertany Proposà la ciència sociològica com a perspectiva històrica per a relacionar les diverses ideologies amb les expressions artístiques de cada època Escriví The Social History of Art 1951 traducció catalana de Jordi Solé-Tura, 1966, Philosophie der Kunstgeschichte ‘Filosofia de la història de l’art’, 1957 i Der Manierismus 1964 L’any 1974 publicà Soziologie der Kunst ‘Sociologia de l’art’, que ell considerà…
microsociologia
Sociologia
Branca de la sociologia que investiga la societat a partir de les unitats bàsiques més simples.
L’orientació micro analitza les persones que interactuen les unes amb les altres en diversos contextos socials, com ara una família, una escola, un barri, etc És complementària de la macrosociologia
gènere
Sociologia
Terme introduït en la sociologia per referir-se a la diferenciació social entre els dos sexes.
Tradicionalment, els papers sexuals eren concebuts com a resultat d’una divisió natural del treball, que assignava a les dones les responsabilitats domèstiques i l’educació dels fills, mentre que per a l’home es reservaven les activitats professionals en l’àmbit públic Convé distingir entre les diferències socials i les diferències biològiques entre homes i dones La divisió sexual de les tasques no és pas una conseqüència natural de les diferències biològiques, sinó que ha estat producte de la història i, per tant, es tracta d’una realitat socialment construïda i mantinguda Les teories…
teologia pastoral
Cristianisme
Ciència teològica sobre l’acció pastoral de l’Església, anomenada també teologia pràctica.
Molt vinculada a l’eclesiologia dogmàtica, té com a objecte formal propi, no pas l’essència permanent de l’Església, sinó el condicionament de la realització de l’Església en cada situació d’actualitat, i utilitzant per a això el concurs de ciències tals com la història, la sociologia, l’antropologia i la psicologia Hom ha creat centres d’estudis pastorals o escoles d’especialització pastoral oberts a professors i alumnes de tots els bisbats d’una mateixa província eclesiàstica El primer fou establert el 1968 a Barcelona i el 1970 en fou creat un altre a València El de Barcelona…
llibre de visita
Cristianisme
Manual on es feien constar els resultats de les visites pastorals per tal de deixar constància de l’estat de la parròquia i portar-ne un control posterior.
Aquestes anotacions formen unes grans sèries de llibres iniciades al s XIV Barcelona, 1303 Girona, 1314 Vic, 1330 Urgell, 1312-1314, plec a l’arxiu de Vic Mallorca, 1564, etc, importantíssimes tant per al coneixement de la història religiosa com per a la demografia, l’art, l’economia, la sociologia, els costums, l’onomàstica, etc, dels Països Catalans La majoria de registres són redactats en llengua catalana, que substituí la llatina, i donà pas a la castellana s XIX Parallelament amb els llibres episcopals, es redactaren a partir dels s XVI i XVII a cada parròquia els…
prosopografia
Història
Biografia col·lectiva d’un grup d’individus a partir de característiques observables, com el nivell educatiu o l’ofici, entre d’altres.
Els grups analitzats són triats per l’historiador, que cerca tant els elements comuns com les disparitats dins de cada grup El seu mètode barreja elements de sociologia històrica i de genealogia i fou introduït primerament pels estudiosos de l’imperi Romà al final del segle XIX amb l’objectiu d’identificar les elits imperials Louis Namier la utilitzà per a escriure The Structure of Politicals at the Accession of George III el 1909, i des d’aleshores s’usa per a l’estudi de la història de l’estat a partir de les persones que, en un nivell o un altre, l’han governat o administrat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina