Resultats de la cerca

Francesc d’AMestres i Guitart fou mestre major de la catedral de Barcelona 1764-94 El seu fill Josep Mestres i Ximenes — 1804 el substituí com a ajudant del 1781 al 1794, any que ocupà en propietat la plaça fins a la seva mort El seu fill Francesc d’AMestres i Gramatxes — 1814 el succeí fins a la seva mort i fou succeït pel seu germà Josep Mestres i Gramatxes fins el 1832, que hagué de cedir el lloc a Josep Mas i Vila, car posseïa el títol gremial però no l’acadèmic preceptiu Mort Mas, el 1855, ocupà el càrrec Josep Oriol Mestres i Esplugas , fill de Josep i pare d' Apelles…

Té per genearca Hug I de Lusignan , dit el Munter , que vivia a l’inici del segle X El seu fill Hug II de Lusignan , senyor de Lusignan, bastí el castell de Lusignan, i tots els seus descendents directes es digueren Hug Posteriorment els Lusignan adquiriren l’important comtat de la Marca Hug VIII de Lusignan mort el 1173, net cinquè de l’anterior, fou succeït pel seu fill Hug IX de Lusignan mort el 1219, el qual, com a comte de la Marca pel seu matrimoni amb la comtessa Matilde, era vassall de Ricard I d’Anglaterra, duc d’Aquitània El 1200 Joan I d’Anglaterra li prengué la…

Habitada pels rutens, fou incorporada a la província d’Aquitània per l’emperador romà Valent I Després d’una breu ocupació dels visigots, se n’empararen 523 els reis francs d’Austràsia Quan el rei Carles I creà 781 el regne d’Aquitània per al seu fill Lluís I l’investí també de la Roergue, que fou infeudada com a comtat —amb capital Rodés— a Gilabert o Gilbert I possiblement oncle del comte Guillem I de Tolosa Fou succeït per Fugald o Fulcoald I —probable fill seu—, mort vers el 849, que fou missus a Septimània El succeïren els seus fills Frèdol I mort el 852 i Ramon I mort el 863, aquest…

Hi ha molts dubtes sobre la seva vida i tasca compositiva Exercí de mestre de capella a la basílica de Sant Just i Pastor de Barcelona del 1628 al 1630, any en què obtingué la mateixa plaça a la catedral de Girona, amb un jurat format per Jaume Coll, organista del Palau de la Comtessa de Barcelona, Lluís Méndez i Llorenç Cruell, organista i beneficiat, respectivament, de la seu gironina Rebé una amonestació per abandonar les seves obligacions el 1636, però mantingué el càrrec fins el 1642, any en què fou succeït per Jaume Vidal Es conserven només tres obres seves a la Biblioteca…

Ingressà a l’orde benedictí del monestir de Montserrat el 1892 tot prenent el nom de Ramir De formació bàsicament autodidàctica, compongué una quantitat força notable de música religiosa Gràcies a ell l’escolania montserratina veié augmentat el seu repertori, tant amb peces del mateix Escofet com amb obres polifòniques descobertes arran dels seus estudis d’antics mestres de l’escolania En aquest sentit, cal destacar la seva activitat de recuperació i transcripció d’obres de música antiga conservades al monestir de Montserrat En la tasca pedagògica fou ajudat pel seu germà, Plàcid, antic…

Estudià a Valladolid i al Conservatori de Madrid Fou alumne d’Hilarión Eslava L’any 1869 guanyà el premi Editor Antonio Romero y Andía per a òpera espanyola amb l’obra Atahualpa , el jurat del qual era integrat per Calahorra, Hilarión Eslava, Emilio Arrieta i Jesús Monasterio El 1866 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Burgos, on romangué durant molts anys fins que fou succeït en el càrrec per F Olmeda Bona part de la seva producció correspon a música religiosa Compongué 16 misses, 14 salms, motets, salves, 13 ofertoris i altres peces d’ús litúrgic, entre les…

D’aquesta capella, situada a la Plaça de Sant Bartomeu, a l’inici del carrer de Vic i utilitzada avui dia com a magatzem en els baixos d’un habitatge, no en tenim referències històriques fins al segle XIV Consta que l’any 1398 Bernat Llunes, per testament, havia fundat una capellania a l’altar de Sant Bartomeu, patronat que fou succeït pels Peguera al segle XVII La capella, dedicada inicialment a Sant Vicenç, canvià la seva advocació per la de Sant Bartomeu a causa de la popularitat que prengué l’altar dedicat a aquest sant Segons les visites pastorals, es trobava arruïnada l’any…

Segons S Cardús ambdues fortificacions tindrien més la categoria de cases fortes que no de castells Les escasses referències que en tenim són tardanes, del segle XIII El 1247 n’era el propietari Guillem de Viladecavalls Quant a Viladecavalls sobirà, el 1247 el posseïa Guillem de Castellbell El 1317 n’era el propietari el cavaller Berenguer de Pera El 1517 la fortalesa de Viladecavalls sobirà havia passat a la categoria de quadra, i hi consta com a propietari Felip Aymerich Pel que fa a Viladecavalls jussà, sembla que el senyorejaven la família Viladecavalls El 1242 n’era el propietari Guillem…

Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona, és catedràtic de l’Institut d’Ensenyament Secundari i de Formació Professional La Pineda de Badalona Des del seu ingrés el 1975 a Comissions Obreres  CCOO de Catalunya en la seva etapa d’estudiant i militant del PSUC , desenvolupà tasques vinculades amb el món de l’educació i la funció pública Fou secretari de la federació d’ensenyament del sindicat i secretari d’economia i formació per a l’ocupació 1992-2001, responsable de l’àrea socioeconòmica de CCOO a Catalunya 2001-04 i, més tard, secretari de recursos i…

Es graduà en geologia el 1968, i fins el 1978 dirigí un equip de geomecànica a la província de Gansu L’any 1965 s’incorporà al Partit Comunista Xinès Els anys vuitanta ocupà alts càrrecs de l’administració al ministeri de geologia i recursos naturals i el 1987 era membre del comitè central del Partit Comunista Quan, el 1992, Jiang Zemin obrí el camí a l’economia de mercat, Wen Jiabao accedí al buró polític del comitè central Del 1998 al 2002 en fou membre permanent i el 2003 accedí al càrrec de primer ministre, sota la presidència de Hu Jintao Després del divuitè congrés del Partit Comunista…