Resultats de la cerca
Es mostren 912 resultats
Ibrāhīm Paixà
Història
Virrei d’Egipte (1848).
Fill de Muḥammad ‘Alī , fou enviat a Aràbia a sufocar el moviment wahhabita, que capitulà 1819 després de la presa d’Al-Dir’iyya Collaborà amb el coronel Sèves en la formació d’una armada de tipus occidental, la qual fou enviada 1824 per la Porta contra els independentistes grecs presa de Mesolóngion, 1826 tanmateix, després de la victòria aliada a Navarim 1827 tornà a Egipte Durant la guerra contra Turquia vencé el soldà i aconseguí l’administració de Síria i Adana convenció de Kūtahiya, 1833 però, represes les hostilitats, pel tractat de Londres 1840 fou obligat a…
comtat de Roergue
Història
Regió històrica occitana situada entre el Tarn i l’Olt.
Habitada pels rutens, fou incorporada a la província d’Aquitània per l’emperador romà Valent I Després d’una breu ocupació dels visigots, se n’empararen 523 els reis francs d’Austràsia Quan el rei Carles I creà 781 el regne d’Aquitània per al seu fill Lluís I l’investí també de la Roergue, que fou infeudada com a comtat —amb capital Rodés— a Gilabert o Gilbert I possiblement oncle del comte Guillem I de Tolosa Fou succeït per Fugald o Fulcoald I —probable fill seu—, mort vers el 849, que fou missus a Septimània El succeïren els seus fills Frèdol I mort el 852 i Ramon I mort el 863, aquest…
Lusignan
Llinatge feudal francès originari del Poitou que donà dinasties reials a Xipre i a Jerusalem.
Té per genearca Hug I de Lusignan , dit el Munter , que vivia a l’inici del segle X El seu fill Hug II de Lusignan , senyor de Lusignan, bastí el castell de Lusignan, i tots els seus descendents directes es digueren Hug Posteriorment els Lusignan adquiriren l’important comtat de la Marca Hug VIII de Lusignan mort el 1173, net cinquè de l’anterior, fou succeït pel seu fill Hug IX de Lusignan mort el 1219, el qual, com a comte de la Marca pel seu matrimoni amb la comtessa Matilde, era vassall de Ricard I d’Anglaterra, duc d’Aquitània El 1200 Joan I d’Anglaterra li prengué la promesa Isabel d’…
Stjepan Mesić

Stjepan Mesić
© Oficina president República de Croàcia
Política
Polític croat.
Llicenciat en dret 1961, als anys 1970 fou condemnat a un any de presó per les seves activitats nacionalistes croates Vers la fi dels 1980 entrà en la Unió Demòcrata Croata HDZ, de la qual esdevingué secretari i president del comitè executiu 1990 Del maig a l’agost de 1990 fou primer ministre de Croàcia i del juliol al desembre del 1991, president de la república federal socialista de Iugoslàvia El 1992, la nova Croàcia independent l’elegí president del parlament de l’estat El 1997 ingressà en el Partit Popular Croata HNS, partit que el portà a la presidència de la república l’any 1999 en…
Oscar Luigi Scalfaro

Oscar Luigi Scalfaro
© Accademia Bonifaciana
Política
Polític italià.
Llicenciat en dret 1942 Milità en l’antifeixisme, i acabada la Segona Guerra Mundial entrà en la carrera judicial i actuà com a fiscal Peça clau per a la consolidació del Partito Democrazia Cristiana , en fou diputat des del 1946 i formà part del seu comitè executiu 1949-54 Tingué càrrecs en els governs de De Gasperi , A Fanfani i M Scelba ministre de transport 1966-68, ministre d’educació 1972-73, portaveu del Parlament 1975-83 i ministre de l’interior 1983-87 Després d’un breu pas per la presidència del parlament abril-maig 1992, rellevà Francesco Cossiga en la presidència de la república…
Joan Carles Gallego i Herrera
Economia
Sindicalista.
Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona, és catedràtic de l’Institut d’Ensenyament Secundari i de Formació Professional La Pineda de Badalona Des del seu ingrés el 1975 a Comissions Obreres CCOO de Catalunya en la seva etapa d’estudiant i militant del PSUC , desenvolupà tasques vinculades amb el món de l’educació i la funció pública Fou secretari de la federació d’ensenyament del sindicat i secretari d’economia i formació per a l’ocupació 1992-2001, responsable de l’àrea socioeconòmica de CCOO a Catalunya 2001-04 i, més tard, secretari de recursos i…
Wen Jiabao
Política
Polític xinès.
Es graduà en geologia el 1968, i fins el 1978 dirigí un equip de geomecànica a la província de Gansu L’any 1965 s’incorporà al Partit Comunista Xinès Els anys vuitanta ocupà alts càrrecs de l’administració al ministeri de geologia i recursos naturals i el 1987 era membre del comitè central del Partit Comunista Quan, el 1992, Jiang Zemin obrí el camí a l’economia de mercat, Wen Jiabao accedí al buró polític del comitè central Del 1998 al 2002 en fou membre permanent i el 2003 accedí al càrrec de primer ministre, sota la presidència de Hu Jintao Després del divuitè congrés del Partit Comunista…
Làscaris
Gran família feudal bizantina que, després del saqueig llatí de Constantinoble, assolí un relleu important amb Teodor I, fundador de l’imperi de Nicea (1204).
Fou succeït per Joan III Ducas Vatatzes 1222-54, que transmeté el tron al seu fill Teodor II 1254-58 Joan IV, l’altre emperador 1258-61, fou occit per Miquel VIII Paleòleg, i així acabà el poder d’aquesta dinastia, que, per damunt de tot, protegí les lletres i les arts i patrocinà un autèntic renaixement Alguns dels seus membres estigueren vinculats als reis del casal català Així, Eudòxia Làscaris , filla de Teodor II, que desembarcà a Salou el 1278 i, establerta a Catalunya, protegí, com era norma familiar, la cultura clàssica i n'impulsà la difusió per tot el comtat de Pallars, especialment…
Bertran I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1096-1105) i de molts altres feus.
Era fill de Ramon IV, el qual, en marxar amb la primera croada a Terra Santa, li deixà el comtat 1096, que defensà, ajudat pel seu cosí Guillem II de Cerdanya, contra Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània 1098 Collaborà amb Bernat Ató, vescomte de Besiers, en la presa de Carcassona A la mort del seu pare 1105, el seu germanastre Alfons Jordà fou reconegut com a comte de Tolosa Bertran se n'anà al Líban i pactà amb Guillem II, comte de Cerdanya, el repartiment del comtat del Líban que aquest retenia des del 1101 Ambdós conqueriren Trípoli el 1109 Guillem II fou mort, sembla, per instigació…
regne d’Etrúria
Història
Reialme creat per Napoleó a la Toscana (1801-07) en abolir-ne el gran ducat.
Envaït el territori pels francesos 1796, restà establerta la monarquia 1801 amb Lluís I de Borbó, duc de Parma, nebot de la reina d’Espanya, Maria Lluïsa A més, fou atorgada a França la part de l’illa d’Elba que pertanyia a l’antic ducat i fou annexat al nou regne el principat de Piombino, que poc després fou canviat pels Presidis de Toscana Lluís I, en morir 1803, fou succeït per la seva muller, Maria Lluïsa, regent de l’hereu Lluís II, i el seu govern permeté l’asil als enemics de França, la qual cosa irrità Napoleó, que abolí la monarquia tractat de Fontainebleau, octubre del 1807 i annexà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina