Resultats de la cerca
Es mostren 6763 resultats
ducat de Portland
Història
Títol concedit, a Anglaterra, el 1716, a Henry Bentinck (mort el 1726) segon comte de Portland, capità general i governador de Jamaica.
El seu net i tercer duc, William Henry Cavendish-Bentinck mort el 1809, fou virrei d’Irlanda i dues vegades primer ministre 1783 i 1807 El títol continua en la mateixa família El comtat de Portland havia estat atorgat el 1689 a Hans William Bentinck , pare del primer duc
marquesat de Remissa
Història
Títol concedit el 1848 amb la denominació de Casa Remissa, a Gaspar Remisa i Miarons; als pocs dies li fou canviada la denominació.
El succeí la seva filla gran Maria Dolors Remisa i Rafo, muller de Jesús Muñoz y Sánchez, segon comte de Retamoso, cunyat de la reina-governadora Maria Cristina, la qual morí sense successió El títol quedà vacant
ducat d’Aliaga i Castellot
Història
Títol concedit com a comtat el 1461 al primer duc d’Híxar i elevat a ducat a favor d’ell mateix l’any 1487.
La grandesa d’Espanya fou reconeguda al quart titular el 1599 i el títol ha estat portat des d’aleshores pels primogènits dels ducs d’Híxar
Déu nostre senyor
Títol donat en l’Antic Testament a Jahvè (Adonai) i que la tradició cristiana, a partir ja dels escrits del Nou Testament (gr: κύριος), aplica indistintament a Déu i a Crist.
El títol arribà fins i tot a substituir el mateix nom sagrat de Jahvè en la lectura sinagogal de la Bíblia, costum que ha seguit després la tradició litúrgica cristiana El Nou Testament aplica aquest títol diví al Crist glorificat “Déu li ha donat un nom per sobre de tot altre nom Jesús és el Senyor”, significant amb això que participa del domini i el poder de Déu
comtat de Figuerola
Història
Títol concedit el 1718 per l’emperador Carles VI al general Josep de Figuerola i Argullol, gendre de Ramon de Vilana-Perlas i Camarasa.
En fou segon titular, des del 1884, el seu besnet Manuel de Figuerola i Agustí mort el 1891, mariscal de camp 1869 El títol continua en la mateixa família
les Dues Sicílies
Casa reial de les Dues Sicílies (dinastia dels Borbó-Anjou)
©
Història
Nom donat al conjunt dels regnes de Sicília i de Nàpols en ésser coronat Alfons el Magnànim rei de Nàpols el 1443 i prendre el títol de rex utriusque Siciliae
.
Com a titular de la corona catalanoaragonesa, Alfons era ja rei de Sicília i, d’altra banda, els reis angevins de Nàpols, els quals succeí, es consideraven i s’anomenaven reis de Sicília per la pau de Caltabellotta, el 1302, Frederic II de Sicília, fou obligat a prendre el títol de rei de Trinàcria tot reservant el títol de rei de Sicília als angevins de Nàpols Hom distingia cadascuna de les ‘Sicílies’ amb el nom de Sicília dellà el Far l’illa de Sicília i Sicília deçà el Far el regne de Nàpols La separació del regne de Nàpols durant la segona meitat del segle XV i l…
marquesat d’Almazán
Història
Títol concedit el 1575 a Francisco Hurtado de Mendoza y Fajardo, quart comte de Monteagudo, ambaixador a la cort imperial i virrei de Navarra.
El segon marquès fou el seu fill Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas, lloctinent de València, governador de Milà i lloctinent de Catalunya El títol passà més tard als Ossorio de Moscoso
marquesat d’Alòs
Història
Títol concedit per Carles VII de les Dues Sicílies, el futur Carles III d’Espanya, el 1736, al tinent general Antoni d’Alòs i de Rius.
Convertit en títol espanyol el 1864, continua dins la mateix família
comtat de Baños
Història
Títol concedit el 1621 a Sancho Martínez de Leiva y Suárez de Mendoza, primer marquès de Leiva, capità general dels galions de Nàpols.
La grandesa d’Espanya fou atorgada el 1691 al seu net Pedro de la Cerda y Leiva El títol passà als Coloma, comtes d’Elda, als Fernández de Córdoba, comtes de Teba, als Portocarrero, comtes de Montijo, als Fitz James Stuart, ducs d’Alba, i als Mitjans
ducat de Medina Sidonia
Història
Títol senyorial concedit, a Castella (1445), a Juan Alonso de Guzmán el Bueno y de Figueroa (1410-68), comte de Niebla.
Fou quadrinet seu i setè duc Alonso Pérez de Guzmán el Bueno y de Sotomayor , avi del novè duc, Gaspar de Guzmán el Bueno y de Sandoval Guzmán , pare de l’onzè duc i lloctinent de Catalunya, Juan Claros Alfonso Pérez de Guzmán el Bueno y Fernández de Córdoba El títol, en morir el seu besnet 1777, passà als Álvarez de Toledo L’actual duquessa, María Isabel Álvarez de Toledo y Maura nascuda el 1936, mantingué una actitud crítica davant el règim franquista