Resultats de la cerca

Fundada el 1921, es desenvolupà ràpidament gràcies a la fertilitat del seu sòl i a l’abundor d’aigua Indústries diverses conserves, productes farmacèutics, indústries tèxtils És un centre turístic

Fundada l’any 1928, l’àrea fou originalment dedicada al conreu de cítrics Les successives immigracions jueves n'ampliaren el caràcter urbà i actualment constitueix la cinquena aglomeració urbana d’Israel És centre del tallament i poliment de diamants, una de les principals indústries del país Un nou polígon industrial inclou fàbriques tèxtils, articles de goma i plàstic, maquinària i primeres matèries per a la indústria farmacèutica Centre turístic

Se celebra a París una cimera internacional d’un dia sobre el conflicte israelianopalestí Hi participen representants de setanta estats, entre els quals, els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU, però no hi són presents les dues parts en conflicte La reunió arriba en un moment de forta tensió, l’endemà que les Nacions Unides condemnin els assentaments israelians als territoris ocupats i poc abans que el president electe, Donald Trump, insinuï que pot abandonar la solució de dos estats, afavorida per la majoria de la comunitat internacional i, fins ara, per l’Administració…

Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona-1899, en categoria júnior arribà a ser número 1 del món 1986 Fou campió de Catalunya individual 1995 i de dobles 1988, amb el seu germà Emilio, campió 1993 i subcampió 1988, 1989 d’Espanya individual, i també campió 1992, amb J Burillo i subcampió 1989, amb J Arrese 1994, amb JL Rascón d’Espanya en dobles En l’àmbit internacional guanyà quatre torneigs individuals de l’ATP Tour Buenos Aires 1988, Bolonya 1989, 1994 i Tel-Aviv 1996 En dobles guanyà dos torneigs de l’ATP Masters Series –Indian Wells 1991, amb Jim Courier i Hamburg 1997,…

Es donà a conèixer amb la novella d’anàlisi de tipus clàssic Une curieuse solitude 1959 L’any següent fou un dels fundadors de la revista Tel Quel  i es dedicà a la narrativa de l’experimentació més radical  Le parc 1961, Nombres 1968, Lois 1972, H 1973, Paradis 1981, Femmes 1983, Portrait du joueur 1985 i Le coeur absolu 1987 Publicà també les novelles Studio 1997, Passion gixe 2000 i L’étoile des amants 2002 Conreà l’assaig Éloge de l’Infini , 2001 Liberté du XVIIIème , 2002 i recollí les seves converses amb David Hayman en el llibre Vision à New York 1981 Entre d’altres fou…

Estudià al Conservatori de Varsòvia i a Berlín amb J Joachim Debutà a set anys amb la interpretació del Concert per a violí número 2 , de Ludwig Spohr Abans d’arribar a vint anys ja havia tocat a Àustria, Bèlgica, Holanda i els Estats Units, país aquest darrer on debutà el 1896 La seva carrera durant les primeres dècades del segle es caracteritzà per les contínues gires Residí a Berlín i més tard a Viena, on fou professor de violí fins que el 1936 abandonà Àustria Aquell mateix any fundà a Tel-Aviv, amb William Steinberg, l’Orquestra Simfònica de Palestina, que a partir del 1948 esdevingué l’…

A sis anys inicià els estudis musicals amb el seu pare El 1959 es traslladà amb la seva família al Canadà i dos anys després prosseguí els estudis de piano a la Juilliard School de Nova York, on fou deixeble de Mieczyslav Munz Debutà l’any 1969 i tres anys després guanyà el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica El 1974 obtingué el primer premi del Concurs Rubinstein de Tel Aviv El 1975, després d’un important concert a Nova York, inicià una brillant carrera Ha actuat a les principals sales de concerts d’arreu del món com a solista davant de les millors formacions orquestrals, tasca…

Graduat per l’École Normale de París 1951, fins el 1977 es dedicà a l’ensenyament primari i secundari El 1982 es doctorà en lletres per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc Influït per Alain Robbe-Grillet, el 1961 publicà la seva primera novella,  L’observatoire de Cannes , obra plenament inscrita en el Nouveau Roman , del qual es convertí en un dels teòrics principals Posteriorment, en la mateixa línia experimental, publicà les novelles La prise de Constantinople 1965, premi Fénélon i  Les lieux-dits 1969, i les narracions Révolutions minuscules 1971 i La cathédrale de Sens 1988 És autor d…

A Cracòvia estudià composició amb A Malawski i J Koffler 1937-40 Fou director de la secció musical de Ràdio Cracòvia 1947-50 A partir del 1950 s’installà a Tel-Aviv, on feu intents d’adaptar el mètode serial a la música oriental El 1957, després d’una estada a París, on estudià música electrònica, s’establí a Viena i entrà a treballar a la Universal Edition Des del 1973 exercí de professor a la Hochschule für Musik Representant d’una generació que, partint del sistema dodecatònic, s’endinsà en les experiències d’avantguarda, la seva música és una amalgama entre les maneres…

Estudià a l’Institut Gnessin, i posteriorment entrà al Conservatori de Moscou, on estudià piano amb G Neuhaus i composició amb V Šebalin Obtingué la diplomatura el 1936, però ja havia iniciat la seva carrera de compositor uns quants anys abans amb el Concert núm 1 per a piano 1933 i la primera Simfonia 1933-35 Agosarat, escriví una òpera, V bur’u ‘En la tempesta’, 1936-39, en la qual el mateix Lenin apareixia en escena Dirigí la secció musical del Teatre de l’Exèrcit Soviètic 1941-55 i, pròxim als postulats d’AA Ždanov, fou elegit secretari general de la Unió de Compositors, càrrec que ocupà…