Resultats de la cerca

Es pot associar amb poliquistosi renal i amb quists del colèdoc A les dilatacions hi ha estasi biliar i tan sols apareixen símptomes com ara dolor còlic i febre en cas de formació de litiasi i sobreinfecció bacteriana En alguns casos es poden arribar a formar abscessos i colangitis greus Al diagnòstic de certesa s’hi arriba mitjançant ecografia o colangiografia retrògrada L’única opció terapèutica amb intenció curativa és la cirurgia es practica una hepatectomia parcial que inclou els segments hepàtics afectats En cas d’afectació difosa de tot el fetge i complicacions reiterades…

Viatjà pel nord d’Àfrica i visqué a Sevilla des del 1113 al servei dels califes almohades Practicà només la medicina i propugnà la separació entre la medicina, la cirurgia i la farmàcia La seva obra més important és el Kitāb al-taysīr fī-l-mudāwāt wa-l-tad-bīr ‘Llibre que facilita la terapèutica i la dieta’, el més important tractat de medicina pràctica escrit pels àrabs, en el qual prefereix les dades de l’observació a les opinions dels clàssics La dedicà al seu amic i deixeble Averroes Fou molt aviat traduïda a l’hebreu i més tard al llatí 1490

Professor de l’escola de medicina de l’Estudi General de Lleida abans del 1401, data en què passà a ésser-ho a l’Estudi General de Barcelona El 1416 assistí la vídua del rei Martí malalta i fou designat pel rei Alfons per a vigilar l’exercici de la medicina, com a protometge És autor del tractat De arte graduandi medicinas compositas , l’aportació més notable feta a la terapèutica a la corona catalanoaragonesa als s XIV-XV, i d’un sobre De quantitatibus et proporcionibus humorum , temptativa de calcular la quantitat i qualitat dels quatre humors admesos per la teoria humoral

El 1921 es graduà en medicina a la Universitat de Kiel En collaboració amb els químics Fritz Mietzsch i Joseph Klarer dugué a terme una investigació sistemàtica sobre les propietats terapèutiques d’una sèrie de nous composts azo sintetitzats L’informe que publicà el 1932 sobre els defectes antibacteriològics del prontosil inaugurà l’era de la terapèutica química en la medicina, i aquest descobriment li valgué la concessió del premi Nobel de medicina i fisiologia de l’any 1939 A més dels treballs sobre el tractament de les infeccions agudes, efectuà un conjunt d’investigacions…

Llicenciat a Madrid el 1903, amplià estudis a Estrasburg amb Schmiedeberg Catedràtic de terapèutica de la Universitat de Madrid 1912 i membre de la Real Academia de Medicina 1922, fou president del Consejo Nacional de Cultura 1933 Exiliat a París 1938-43, en tornar no recuperà els seus càrrecs Cultivà la digestologia juntament amb G Marañón fou autor d’un Manual de medicina interna 1916, text bàsic per al progrés de la medicina interna a l’Estat espanyol Ha estat un dels màxims impulsors del desenvolupament de la farmacologia moderna a l’Estat espanyol i un eficaç creador d’escola

Membre d’una família puritana, estudià medicina a Oxford i a Montpeller, estigué al bàndol de Cromwell durant la guerra civil i exercí a Londres El gran prestigi que tingué durant la vida com a clínic expert i home bo no ha minvat amb el temps la seva obra escrita com ara Observationes medicae circa morborum acutorum historiam et curationem encara es llegeix amb interès i profit Féu observacions molt completes sobre les malalties epidèmiques, la sífilis, la gota, la hidropesia i la histèria Anomenat l' Hipòcrates anglès , era prudent com aquest en la terapèutica, car també creia…

Estudià al seminari de Vic, on s’ordenà el 1876 Es dedicà des de jove a l’estudi de la medicina El 1884 entrà a la congregació claretiana Fou infermer del collegi de Cervera i tingué diversos càrrecs dintre la congregació Es dedicà a les missions populars i practicà sempre la medicina pels llocs on predicava És autor de tractats de divulgació, com Notas terapéuticas o Recetario práctico 1811, Instrucciones a los enfermos 1908, La medicina a domicilio 1909, i d’una obra de tipus més científic, Fitografía aplicada a la terapéutica 1916, impresos a Barcelona

Hom utilitza l’aplicació del làser en el tractament d’afeccions molt diverses en diferents sistemes orgànics L’ús més estès és en oftalmologia, especialment en la prevenció i el tractament del despreniment de retina en malalts diabètics