Resultats de la cerca

Originàriament eren antics llits de rius o de torrents, però modernament, sovint per influència de la rambla de Barcelona es designa amb aquest nom passeigs que, fins i tot, són parallels a la costa

Desenvolupament enciclopèdic D’argumentació inconnexa, hom el relaciona temàticament amb les composicions La ↑ vida marina i↑ Poema sobre l’expedició naval de 1398 , copiades al mateix manuscrit Bibliografia Massó i Torrents, J 1932 Ors, J 1983 Vegeu bibliografia

Neix a la font de Gàver Segarra, encara que recull les aigües del sector més alt de l’altiplà segarrenc entre la Rabassa i la Manresana, a través dels torrents de Freixenet, del mateix barranc que forma la capçalera del Sió, des de Sant Guim de l’Estació, els torrents de la Molgosa i de Malacara El riu passa vora Sant Domí, el Castell de Santa Maria, Gàver, Estaràs, Santa Fe de Segarra, Montfalcó Murallat, les Oluges, Castellnou d’Oluges, Malgrat, la Prenyanosa, Tarroja de Segarra, Sedó, Riber, Hostafrancs, Concabella, Ratera, Golonor, Sisteró, Pelagalls, els Plans de Sió on hi és presa l’…

Aquesta església, sufragània de la de Sendes, fou en un principi un monestir que ja no tenia comunitat l’any 914 D’aquest mateix any s’ha conservat un document, al cartulari de Tavèrnoles, relatiu a uns"cenobis” sotmesos al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles pels bisbes Nantigís d’Urgell i Adolf i pel comte Sunifred, els quals s’han identificat com a pertanyents a la vall de Castellbò, on consta el de Sant Martí vinculat a la vila d’ Abezed , parròquia vinculada a Sant Vicenç de les Torres o dels Torrents En l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles de l’any 1040,…

D’una periodicitat anual, la seva finalitat era la d’inventariar el que es publiqués en català o sobre Catalunya en un altre idioma Contenia també estudis bibliogràfics i catàlegs de manuscrits catalans Hi collaboraren, entre molts altres, Ignasi Casanovas, Lluís Nicolau d’Olwer, Miret i Sans, Ribelles i Comín, Rubió i Lluch, Rubió i Balaguer i Sanpere i Miquel

Hom creu que fa aproximadament 1,5 milions d’anys se separà filogenèticament del tritó pirinenc, del qual es distingeix genèticament i morfològicament Té una distribució restringida a alguns torrents de muntanya del Montseny, i és l’única espècie de vertebrat vivent endèmica de Catalunya

Limita al S amb la serralada d’Altin tagh, i al N amb la de Tian Shan i amb el riu Tarim Molt àrid menys de 50 mm anuals de pluges i fred, és una gran extensió de sorra on es perden nombrosos torrents

Habita als torrents i petits llacs de muntanya i als rius i rierols de la plana d’una gran part d’Europa i de l’Àsia occidental Abunda als Països Catalans continentals Hom el cria en les piscifactories com a aliment de la truita

Aquest fenomen és típic de les regions selvàtiques, en les quals la vegetació actua de protecció dels terrenys i evita que es formin barrancs Hom pot trobar un fenomen molt semblant a les regions seques o semiàrides quan els vessants han estat poc erosionades per l’aigua dels torrents

Fundada l’any 1984, recull bona part de la tasca realitzada pels investigadors del mateix centre Entre els autors que hi collaboren cal esmentar Anna Cabré, Isabel Pujadas, Àngels Torrents, Enric Mendizàbal, Andreu Domingo, Daniel Devolder, Montserrat Solsona, Julio Pérez, Juan Antonio Módenes, Rocío Treviño i Socors Sancho