Resultats de la cerca

Membre del partit bolxevic des del 1903, participà a la Revolució del 1917 i a la guerra civil i fou comissari del poble, de l’exèrcit i de la marina 1925-40 Durant la Segona Guerra Mundial dirigí la defensa de Leningrad Fou vicepresident del consell de comissaris del poble 1947-53 i president del praesidium del soviet suprem 1953-60 Acusat de fer activitats contra el partit, fou separat dels seus càrrecs 1961

El 1930 es graduà en enginyeria i feu amistat amb Brežnev El 1940 ingressà al PCUS Després de treballar com a gerent en la indústria 1947-50, el 1955 fou nomenat viceministre d’indústria i els anys seixanta participà en el Gosplan Posteriorment, fou successivament vicepresident del Consell de Ministres 1965, vice-primer ministre amb Kosygin 1976, al qual succeí el 1980, un any després d’esdevenir membre del politburó Dimití el 1985, pocs mesos després que Mikhail Gorbačov accedís a la presidència

Estudià al Conservatori Estatal PI Cajkovskij de Moscou, on rebé lliçons de Genrikh Neuhaus, entre d’altres i on es diplomà el 1964 A dinou anys fou premiat al Concurs Chopin de Varsòvia 1960 L’organització anglesa de premis internacionals de música, entitat presidida llavors per Zoltán Kodály, li atorgà un premi especial com a recompensa pels seus brillants inicis de carrera concertística L’any 1966 fou guardonat en el Concurs Internacional PI Cajkovskij de Moscou Excellí especialment com a intèrpret de l’obra de F Chopin, S Prokof’ev i A Skr’abin Dugué a terme una destacable tasca…

Introduí als Estats Units l’obra pianística de Schönberg i fou considerat un intèrpret virtuós de la música contemporània De petit estudià al conservatori de Sant Petersburg 1900-07, on se'l considerà un nen prodigi El 1907 la família emigrà i s’establiren a Nova York, on debutà el 1911 Compositor autodidacte, les seves primeres composicions daten del 1913 —quan escriví Wild Men’s Dance , per a piano— i foren considerades molt innovadores El 1914, debutà a Londres interpretant obres de Schönberg i seves, que no foren ben valorades Es retirà de la vida de concertista el 1922 i es dedicà a l’…

Estudià amb J Hrímalý violí i S Vasilenko composició al Conservatori de Moscou, on es graduà amb Cel i terra , una cantata amb influències d’A Skr’abin i C Debussy Tot seguit, cercant un nou sistema d’organització dels sons per la via dels acords sintètics, arribà a l’ús de l’atonalisme i la sèrie de dotze notes, per la qual cosa és considerat el Schönberg rus Aquest canvi es palesa ja en la Sonata per a violí Fundador de l’Associació per a la Música Contemporània, defensà la música d’avantguarda des de la revista Muzykal’naja kul’tura Dirigí el Conservatori de Khar’kiv a partir del 1922 i…

Preocupat alhora per les males condicions de vida del proletariat rus i per l’ascens del socialisme revolucionari, defensà un tsarisme benèvol d’arrel cristiana Fundà l’Assemblea Obrera 1904 i, en el curs dels esdeveniments que donaren lloc a la Revolució Russa del 1905 organitzà, en connivència amb la policia, la manifestació pacífica a Peterburg del gener d’aquest any, que acabà en l’anomenat ‘diumenge sagnant’, en el qual moriren milers d’obrers a mans de la policia, malgrat el compromís secret d’aquesta de no intervenir-hi Exiliat a Londres, Gapon responsabilitzà directament el tsar de la…

Començà escrivint poesies d’agitació política en publicacions clandestines bolxevics Zvezda , Pravda , etc Destacà en la sàtira, servint-se dels recursos del folklore i del llenguatge popular Našput ‘El nostre camí’, 1913, Prikazano, da pravdy ne skazano ‘És manat, però no és dita la veritat’, 1917

Publicà els seus escrits amb el pseudònim d' Aḥad ha-'Am ‘Un del poble’ En els seus assaigs, reunits sota el títol d' Al parašat derakīm ‘En la cruïlla’, exposa, en contraposició al sionisme polític de Herzl, la seva ideologia culturista creació d’un centre espiritual a Palestina

Estudià a l’escola d’art de la seva ciutat natal 1930-33 Establert a Odessa, feu la primera exposició el 1937 Conreant sobretot el retrat i la pintura de gènere, esdevingué un representant conspicu del realisme socialista pictòric i de l'art oficial a l'antiga URSS Gran part de la seva obra és exposada al museu d’art ucraïnès de Kíev El 1958 ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de l’URSS i el 1963 fou guardonat amb el títol Artista del Poble de l'URSS

Detallista i preocupat per la caracterització i l’atmosfera, manifesta un excés de complicació formal Fou premiat al festival de Canes 1961 per Matka Joanna od Aniołów ‘Mare Joana dels Àngels’ Dirigí Celuloza 1953, Pociąg ‘Tren de nit’, 1959, Faraon 1964-65, Gra ‘El joc’, 1968, Śmierć prezydenta ‘La mort del president’, 1978, Spotkania na Atlantyku ‘Trobada a l’Atlàntic’, 1980, Austeria 1983, Jeniec Europy ‘L’ostatge d’Europa’, 1989, Za chto ‘Per què’, 1996, Quo Vadis 2001, etc