Resultats de la cerca

La seva finalitat comercial és la transmissió de vídeo de qualitat moderada i fitxers d’àudio als terminals de telefonia mòbil Els sistemes MBMS tenen una arquitectura unidireccional punt-multipunt, en què una sola font de missatges els transmet a un grup de receptors, que a la vegada poden rebre els missatges lliurement cas del broadcast o només si satisfan determinades condicions multicast

Ha presentat les coreografies Lunx 1988, Strangers in the night 1989, Newton 1990, Pengim-penjam 1991, Somcinc 1992, Bolero 1994, Que dius que què 1995, Pòpulus 1997, 1999 Impressions sobre un final del millenni 1999, Ful 2001, Loft 2003 i Límits 2005, entre altres muntatges Han fet diverses incursions en el món del vídeo dansa, com Graons 1993 i Concert 1994

Emigrà amb la seva família al Japó, on es graduà en arts i filosofia a Tòquio Estudià composició a Alemanya amb Wolfgang Fortner Sota la influència de J Cage i K Stockhausen, s’uní a l’avantguarda i collaborà a l’Studio für Elektronische Musik de Colònia 1958-63 Posteriorment s’installà als EUA De l’interès inicial per la música electrònica en deriva el seu interès per l’electrònica “Iluxus” en general i, a partir d’aquí, per la televisió i, després, pel vídeo, fins a esdevenir un dels principals conreadors del videoart Actuà sovint amb l’artista plàstic Joseph Beuys Realitzà…

Vida Enginyer industrial 1965, fou membre del Cineclub Enginyers i cursà estudis de direcció 1965-66 a l’Escola de Cinema de Łodź Polònia Es dedicà professionalment a la fotografia Al final de la dècada del 1960 collaborà com a fotògraf en les revistes Siglo XX , Destino , Triunfo , Serra d’Or  i Imagen y Sonido Participà en la creació del Collectiu de Cinema, vinculat al PSUC, i feu de director de fotografia en films de directors de l’anomenada escola de Barcelona  com Josep Maria Vallès, Llorenç Soler, Antonio Maenza, Carles Duran, Antonio Gasset, Francesc Bellmunt, Joaquim Jordà, Jacinto…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, de València, i completà la seva formació als EUA, França i Alemanya La seva fascinació inicial per la pintura s’estengué a altres àmbits de les arts dansa, escultura, vídeo, fotografia o música, els quals incorporà a la seva obra El seu estil pictòric entronca amb el corrent realista, amb un traç minuciós i suau que manté un equilibri cromàtic

Entre el 1987 i el 1990 fou membre de la galeria Or Gallery, gestionada per artistes Molt interessat per l’obra de Samuel Beckett, ha organitzat diverses exposicions sobre ell Treballa sobre les relacions entre l’espectador i mitjans com la televisió o el vídeo En Overture 1986 associà el cinema a un text de Proust reescrit per l’artista, en un collage d’imatges sense autor Monodrames 1991 és un conjunt de deu seqüències de vídeo que fan referència a l’univers dels mitjans de comunicació de masses i a les seves formes d’expressió Hors-champs 1992 evoca la televisió, qüestionant-la a través d’…

Per això, la informació de vídeo a transmetre és dividida en dues parts luminància , o escala de grisos, i crominància , o contingut de color Aquesta última informació no és recollida per un receptor en blanc i negre ni aquest és afectat per ella Igualment, si un receptor de televisió en colors rep una transmissió en blanc i negre, és a dir, sense informació de crominància, donarà una imatge en blanc i negre

Vida Pèrit industrial, el 1957 es traslladà a Barcelona, on el 1962 retrobà Joan Piquer i Simón 1934, un amic valencià que treballava en la publicitat cinematogràfica i que li descobrí el cinema Es comprà una màquina de 8 mm i feu un parell de documentals Després creà la productora Filmagen, i amb Piquer rodaren força publicitat Ja sol, el 1965 debutà amb l’encàrrec Pirineos de Lérida Pallars, la Vall de Arán, Alta Ribagorza , migmetratge documental escrit per Josep Maria Espinàs que obtingué un primer premi estatal de films turístics El següent encàrrec, el migmetratge Será tu tierra 1966,…

Vida Després de realitzar diversos curtmetratges en súper-8 mm El extraño , amb J C Díaz de Terán, 1966-67 Obsesión , 1967 La última película , 1967-68 s’integrà en els collectius de cinema independent Cine Libre Santanderino 1968 i La Fábrica de Cine de Santander 1970 Installat a Barcelona 1971, fundà La Fábrica de Cine de Barcelona, feu d’ajudant de direcció en diversos curtmetratges, i de crític cinematogràfic en Destino , Film Guía  i La Mirada Actuà en dos llargmetratges d’Antoni Padrós, Lock-Out 1973 i Shirley Temple Story 1975-76, i treballà en la delegació de la Filmoteca Espanyola…

Fou el continuador dels antics laboratoris Editorial CinematográficaTrilla, que havia fundat Pere Trilla i Baliu Tingué una sucursal a Madrid, i l’estiu del 1945 el laboratori patí un incendi Amb l’objectiu d’ampliar els laboratoris barceloní, els propietaris llogaren un edifici a l’avinguda Diagonal i el seu laboratori es convertí en el de més capacitat productora de l’Estat Atenia amb la màxima rapidesa encàrrecs relacionats amb el revelatge de negatius, tiratge de còpies i retolació també disposava de sales de muntatge i de proves amb doble equipament sonor El 1960 la direcció fou assumida…