Resultats de la cerca
Es mostren 1139 resultats
Pere de Déu
Història
Ambaixador.
Alfons II de Catalunya-Aragó l’envià a Algesires amb els jueus valencians Samuel i Abraham Abengalell per tractar una aliança amb el soldà benimerí Abū Yūsuf Ya'qūb 1287 Bé que no hi reeixí, obtingué la neutralitat del soldà en el cas de conflicte catalanocastellà com s’esdevingué, efectivament, en 1289-91
Miquel Serres i Valls
Literatura catalana
Poeta.
Sacerdot, concorregué a diversos certàmens religiosos valencians almenys entre el 1661 i el 1669 amb composicions catalanes de to jocós, i més rarament amb alguna en castellà També participà amb un romanç jocós i un colloqui a la Real Academia celebrada en el Real de Valencia a los años de Carlos segundo València 1669
Guillem Ramon Català de Valleriola
Història
Cronista.
De l’estament militar, lluità contra els agermanats valencians Fou jurat de València el 1522 i el 1523 Escriví una Relació verdadera de com se començà i se proseguí la Germania en la ciutat i regne de València que fonc en los anys 1519 fins el 1521 , interessant per alguns detalls personals que hi figuren
Pere de Llebià
Història
Cavaller i ciutadà de València, alt funcionari del temps de Pere el Gran i dels seus successors.
El 1276, en ocasió de la revolta dels sarraïns valencians, estigué encarregat d’organitzar un estol, del qual fou almirall suplent per l’agost de l’any següent Fou cort de València 1276-84, procurador de Menorca al moment de l’ocupació 1287-88 i tresorer de Sardenya també arran de la conquesta 1324
jansenisme
Cristianisme
Moviment doctrinal i religiós, difós als segles XVII-XVIII pels Països Baixos, França, Alemanya i Itàlia, que marcà perceptiblement l’espiritualitat catòlica coetània i posterior.
El nom deriva de Janseni Cornelis Jansen, que en l' Augustinus exposà les idees que féu seves aquest moviment, dirigit primer per Abbé de Saint-Cyran, collaborador de Janseni, i, en morir, per Antoine Arnauld El nucli inicial comprenia el monestir de Port-Royal, i hi participaren activament homes com Pascal Sobre la base de la teologia augustiniana, entesa segons Janseni, propugnava un rigorisme moral radical, i combaté durament el molinisme i els jesuïtes, en general, adoptà una actitud gallicana en la qüestió de la potestat episcopal, i la seva doctrina de la gràcia era bàsicament…
Baltasar Sapena i Zarzuela
Literatura catalana
Poeta.
Senyor de Pamis Participà en diversos certàmens religiosos valencians entre el 1665 i el 1671 amb poesies en castellà i algun cop també en català Compongué igualment un ball dramàtic, en castellà, que és inèdit Hi ha set composicions seves incloses a la Real Academia celebrada en el Real de Valencia a los años de Carlos segundo València 1669
Eduard Ximénez
Música
Compositor.
Deixeble de Pasqual Pérez, fou nomenat organista de la parròquia de Sant Tomàs el 1846 Compongué Werther , òpera en tres actes, i les sarsueles A que sale con ello 1842 i Barba Azul 1855 És autor d’una Salve , dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats 1868, d’una collecció de cants populars valencians i de composicions profanes
Eduard Jener i Casellas
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Fill de valencians, es formà a l’acadèmia de Sant Carles de València fins a vint-i-un anys Decorador i illustrador publicitari, treballà més de trenta anys per a la firma Myrurgia Com a pintor, d’un colorisme exuberant i pinzellada vigorosa, se centrà en paisatges mallorquins Exposà a Barcelona, Holanda i l’Amèrica Llatina
Joan del Bosc
Literatura catalana
Poeta.
Ciutadà de Xàtiva És autor d’una Resposta en llaor de la Verge Maria mirant a la joia , publicada a Les trobes en llaors de la Verge Maria València, 1474 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València
,
Sant Cristòfol de València
Convent
Antic convent de monges augustinianes fundat a la ciutat de València (Horta), sobre una antiga sinagoga jueva, el 1409 per una comunitat procedent del monestir de Santa Bàrbara d’Alzira.
L’antic convent fou aterrat el 1868, i les monges, després d’estatjar-se a diversos establiments provisionals, el 1899 iniciaren la construcció del convent actual al carrer de l’Alboraia En la seva església, neogòtica, inaugurada el 1914, es venera una imatge gòtica de Sant Cristòfol, trobada segons una tradició el 1391, que fou antigament centre de devoció popular dels valencians
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina