Resultats de la cerca

Aquest castell es trobava inicialment en el comtat d’Osona, si bé després es vinculà al de Besalú El seu terme es devia estendre per la part de la vall de Vallfogona que actualment és terme de Ripoll, llevat de la pròxima al riu Ter, que pertanyia al terme del castell de Llaés, si bé aviat fou absorvit per aquest Les primeres notícies del castell corresponen a l’any 955, quan la comtessa Elo, vídua d’Oliba era fill del bisbe Radulf d’Urgell i, per tant, nét del comte Guifré, amb la seva filla Enquilia, donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses la seva part d’uns alous situats al comtat d…

Situat a l’extrem oriental del terme, a la vall de Bianya, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia de Puigmal , que neix a ponent del coll de Sentigosa i aflueix, per l’esquerra, juntament amb la riera del Farró, a la de Sant Ponç d’Aulina Existia ja el 890 i passà després a ésser propietat del monestir de Sant Joan El 1165 es reedificà i consagrà l’església, que encara es conserva Des del s XV fou sufragània de Sant Julià de Vallfogona, i actualment depèn de Sant Joan de les Abadesses

Comprèn les altes valls del riu Corb i del Cercavins i correspon a un esquenall d’erosió, destacat de la clotada de la Conca per un rengle de turons menys precisos al vessant segarrenc Donà nom a una divisió administrativa dels hospitalers, la comanda de Comalats El domina el tossal de Comalats 869 m alt L’adjectiu lat antigament també elat o alat és o ha estat sovint posposat al nom dels pobles d’aquesta regió l' Ametlla Lada o de Segarra , la Guàrdia Lada, Montoliu Lat o de Segarra , Vallfogona Lada o de Riucorb , Granyena Lada o de Segarra

Doctor en filosofia i lletres, residí a Rímini i Bolonya A Barcelona fou professor i vicedirector de l’institut d’ensenyament mitjà i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Publicà nombroses obres religioses i filosòfiques, entre les quals destaquen Lecciones de lógica y de filosofía moral 1864, Ontología o metafísica pura universal y general 1865 i Cosmetiología o tratado del mundo en general y de su causa 1865, on s’acosta a la filosofia del sentit comú És autor també de Poesías perdidas de Vallfogona 1867 i Varios documentos históricos referentes a la época del levantamiento de…

El lloc consta des del 984, en l’acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona Bé que una tradició pretén de situar la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l’església de Santa Maria, que aleshores s’edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi 1352 i, més tard, ermitans L’església fou reedificada el 1646 Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del segle XV És lloc de molta…

Començà a jugar al Rapid Navas, però gran part de la seva carrera la passà al Foment Martinenc, amb el qual disputà la Lliga de divisió d’honor Fou campió de Catalunya infantil i juvenil, i cinquè en un Mundial infantil Aconseguí el títol de Gran Mestre 2003 Guanyà el Campionat de Catalunya de clubs amb el Montcada, i l’individual 2011 En el seu palmarès també hi figuren els oberts de Sants 2006, Barberà 2006 i Vallfogona de Balaguer 2011 El 2006 disputà l’Olimpíada amb l’equip estatal Fou guardonat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs 1997

Fundat el 1994 i impulsat per Àngel Viñeta, es constituí oficialment el 2002 Participa en competicions estatals i internacionals Des del 2002 obtingué èxits destacats en triatlons, triatlons d’hivern ironmans, raids d’aventura i curses de muntanya, destacant sobretot en duatlons Organitzà un Campionat d’Espanya per equips 2000, un Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques 2004 i sis Campionats de Catalunya Des del 1994 organitza el duatló de carretera de Sant Joan, i posteriorment organitzà l’edició de muntanya Coorganitza el duatló Cros de Vallfogona del Ripollès, l’aquatló…

Existeixen més d’una vintena de santuaris i capelles dedicades a la Salut o a la Font de la Salut als Països Catalans, com la Font de la Salut de Traiguera Baix Maestrat, la Salut de Sabadell Vallès Occidental, la Salut de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, la Salut de Vallfogona de Ripollès, la Salut del Papiol, la de Collbató, la de Castelldefels i la de Sant Feliu de Llobregat totes al Baix Llobregat la de Barcelona, on dóna nom a un barri, la de Sant Cristòfol les Fonts Garrotxa, la de Terrades Alt Empordà, la de Sant Iscle de Vallalta Maresme, de Viladordis Bages, la de Tona…