Resultats de la cerca
Es mostren 637 resultats
Enric Bruguera i Payà
Periodisme
Periodista.
Inicià la trajectòria professional al diari Avui , on s’incorporà l’any 1979, en el qual treballà fins a mitjan dècada dels anys noranta i posteriorment hi seguí collaborant, al mateix temps que ho feia per a altres mitjans, entre els quals cal citar Televisió de Catalunya , Televisión Española i El Periódico Fou un dels introductors del periodisme digital a Catalunya, i des de l’any 1997, collaborà com a docent a la Universitat Oberta de Catalunya en la formació de professionals en aquest camp i en el disseny de continguts miltimèdia Collaborador de La Vanguardia des del 2007…
Maties Vallés i Terrades
Periodisme
Periodista.
Es llicencià en ciències químiques a la Universitat de les Illes Balears, on exercí de professor del 1980 al 1985 Aquest any entrà a treballar al Diario de Mallorca , del qual és director adjunt des del 1996 Considerat un dels periodistes més influents de les Illes Balears, els seus treballs i entrevistes han estat publicats en altres diaris, com ara La Vanguardia , Diario 16 , Geo , Correo Español , Heraldo de Aragón , Tiempo , Cambio 16 , etc És coautor de llibres sobre Bob Dylan i Hans-Dietrich Genscher i també de cinema, i és autor de diversos catàlegs d’art Ha impartit…
Josep Llàcer Sallarés

Josep Llàcer Sallarés
Museu Colet
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Fill del pioner de l’aviació catalana Ferran Llàcer, el 1931 es feu soci de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès Durant els primers anys volà acompanyant Jaume Picañol Una vegada passada la Guerra Civil Espanyola, fundà juntament amb altres afeccionats l’Aeroclub de Sabadell 1948 i n’assumí el càrrec de secretari Fou un dels primers alumnes dels cursos de l’escola de pilotatge que s’hi fundà El 1949 participà en la primera Volta a Espanya Collaborà en l’organització del Festival Aeri Internacional de Sabadell 1949 en la fusió amb l’Aeroclub de Barcelona, que creà l’Aeroclub…
Josep Rodríguez i Lloveras
Arquitectura
Arquitecte (1925).
Treballà amb Puig i Cadafalch i A Florensa, a Barcelona, i amb Joanes i W Krüger, a Berlín Especialitzat en teatres, cinemes i sales d’espectacles, cal subratllar, dintre les obres d’aquest tipus, els teatres Comedia, Calderón, Candilejas i els cinemes Waldorf, Cristina i Jaime I, tots ells a Barcelona El 1928 féu els plans de la plaça de Diagonal-Urgell de Barcelona, que tan sols foren seguits pel que fa al costat nord segons el seu projecte L’últim projecte fou el ‘Poblat típic’ a la urbanització Empuriabrava, de Castelló d’Empúries Collaborà intensament en diverses publicacions, sobre…
Lluís Lainz Bech
Futbol
Periodisme
Periodista esportiu i entrenador de futbol.
S’inicià en el periodisme esportiu amb l’hoquei sobre patins, però s’especialitzà en el futbol Treballà per al diari As 1970-76, a Barcelona, i La Vanguardia 1976-96, i cobrí les Copes del Món de futbol d’Espanya 1982, Mèxic 1986 i Itàlia 1990 S’incorporà al FC Barcelona 1996-10, on creà un departament d’investigació de mercats de futbol Collaborà amb tots els entrenadors del primer equip blaugrana i incorporà l’edició en vídeo com a protocol de treball en la tasca d’entrenament El 2003 obtingué el títol d’entrenador de futbol Des del 2010 és professor de noves tecnologies i…
Josep Massó i Ventós

Josep Massó i Ventós
(CC0)
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Teatre
Periodisme
Escriptor i traductor.
Fill de Jaume Massó i Torrents Dirigí l’entitat Teatre dels Poetes i la revista La Rondalla del Dijous Fou redactor d’ El Poble Català i collaborà a El Matí , La Vanguardia , etc Poeta de ressò modernista, publicà Pòrtic 1910, Arca d’ivori 1912, i L’hora tranquilla 1914, tres llibres que combinen la visió maragalliana del paisatge i alguns tòpics del decadentisme del moment A Totes les cordes 1920 evolucionà cap a una poesia de to més líric En teatre publicà Camins de la vida 1916, Vella cançó 1916 i La primera flor 1919 i en narrativa, la novella La germana 1921 i les…
,
Jordi Lluís Marzo
Pedagogia
Comissari d’exposicions, escriptor i pedagog.
Professor de l’Escola Elisava i de la Universitat Pompeu Fabra, ha desenvolupat la seva activitat de comissari en la majoria d’institucions catalanes d’art contemporani Entre d’altres, ha comissariat les exposicions “Tour-ismos” a la Fundació Tàpies 2004, “Hempreslaradio” al Centre d’Art Santa Mònica 2006-07, “Spots electorales El espectáculo de la democràcia” a La Virreina 2008, “Low-Cost Libres o cómplices” al FAD 2009 i “El defecte barroc Polítiques de la imatge hispana” al CCCB 2010 Ha publicat Planeta Kurtz 2002, Me, Mycell and I Tecnología, movilidad y vida social 2003, Fotografía y…
Carles Guerra
Art
Artista, crític i conservador d’art independent.
Es formà a la Universitat de Barcelona i a la New School for Social Research de Nova York El 1996 entrà a formar part del grup d’estudis sobre televisualitat del Media Studies Program de la New School Nova York Ha estat comissari de diverses exposicions i organitzador de jornades de debat sobre les noves formes de producció artística, realitzades en diverses entitats Collabora regularment en revistes i diaris de Catalunya “Acción Paralela”, “Avui”, “El Temps”, “La Vanguardia” i internacionals “Parachute” i “Art Monthly” Imparteix cursos d’estudis de cultura visual a la…
Andreu Mercé i Varela
Periodisme
Dret
Periodista i advocat.
Cronista esportiu de premsa El Matí , La Vanguardia , Tele-exprés , etc i corresponsal L’Équipe , Tribunne de Lausanne , Sports Illustrated , Life , ABC , i de l’agència United Press International, destacà també com a divulgador i estudiós de l’esport Autor de més de deu llibres, altament especialitzats i d’un gran nivell tècnic, sobre l’olimpisme i l’esport en general Olimpíada 1976 , 1976, etc, i dirigí també l' Enciclopedia Mundial del Fútbol Així mateix participà en diverses comissions, entre les quals hom pot destacar la Comissió de Premsa del CDI i la promotora per la…
Organización de Izquierda Comunista de España
Partit polític
Partit de tendència consellista i d’inspiració maoista, fundat el 1974 per la fusió dels Círculos Obreros Comunistas i del grup basc Núcleos Obreros Comunistas.
Considerà que, enfront del capitalisme d’Estat i de l’oligarquia financera i industrial que el dirigeix, calia defensar un programa anticapitalista i les Plataformes anticapitalistes de Comissions Obreres El 1975 celebrà el I Congrés El 1977 dotà de plena autonomia la secció catalana, que esdevingué l’Organización de Izquierda Comunista de Cataluña El mateix any una escissió originà el Collectiu per la Unificació Marxista Concorregué a les eleccions legislatives d’aquest any en la candidatura Front per la Unitat dels Treballadors amb Acción Comunista i el Partit Obrer d’Unificació Marxista…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina