Resultats de la cerca

Habita a pantans i aiguamolls de vegetació baixa i espessa a l’Europa central i meridional, i hiverna a l’Àfrica És comú a la Catalunya continental i ocasional rar a les Illes

El mascle és d’un color gris de pissarra brillant, i la femella, d’un falb clar És gregari, i habita en indrets de vegetació herbàcia i en boscs clars de l’Índia peninsular

Féu investigacions sobre la fermentació 1921-23, la vegetació, la fisiologia vegetal, etc Membre de diverses societats científiques nord-americanes, contribuí a l’estudi dels recursos naturals d’Àfrica i de l’Amèrica Llatina

Solell i obac, muntanya amunt El paisatge mediterrani, fins i tot en condicions d’hipotètica virginitat, mostra variacions sensibles segons el relleu Els canvis d’exposició o d’altitud, en efecte, exalten determinats limitadors ecològics que en condicions normals ja actuen sobre la vegetació d’una manera determinant Això fa que la variabilitat paisatgística sigui una constant en el món mediterrani, tan montuós com és Els efectes de l’exposició La variabilitat associada a l’exposició és molt important en el microclima, ja que la radiació solar determina la temperatura i la…

La vall de l’Ardericó, a la banda de llevant de Catllaràs, coberta per fagedes i pinedes de pi roig Ernest Costa La serra del Catllaràs 213, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La serra prepirinenca del Catllaràs s’aixeca al sud de l’alineació orogràfica formada per les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony, dins la conca del Llobregat És un espai força desconegut i interessant pel relleu accidentat i perquè és un nucli de vegetació i fauna d’alta muntanya És de substrat calcari i supera els 1700 m d’altitud en set cims de relleu suau En els contraforts…

Viuen aïllats en petits grups en zones de vegetació humida Són de règim alimentari herbívor Comprèn un sol gènere, Tapirus , amb diverses espècies que habiten a l’Amèrica del Sud, a l’Índia i a Indonèsia

De roques calcàries i arenoses i amb vegetació de landa, és parc nacional des del 1951 Les principals altituds són el Peak 635 m i l’Axe Edge 552 m, prop de l’estació balneària de Buxton

Habita en planes i valls humides, a les voreres de cursos d’aigua i en aigües estancades, sobretot on hi ha vegetació aquàtica, de la qual s’alimenta És pròpia de França, Anglaterra i la península Ibèrica

Aquesta relació és important en els càlculs de balanç d’energia a l’atmosfera Valors típics són de 0,1 sobre oceans tropicals, 0,5 sobre àrees cobertes de vegetació o superiors a 10 sobre els deserts

El punt més alt de la serra és Almonaster 912 m La regió és molt plujosa 1 125 mm anuals, a causa de la seva exposició favorable als vents del SW La vegetació és d’alzines i matoll