Els vegetals fòssils més antics pertanyents a l’Era Cenozoica s’han trobat als voltants de Sant Vicenç de Castellet, localitat situada uns 10 km al S de la ciutat de Manresa (Bages), en estrats datats com a pertanyents a l’Eocè superior (Bartonià). Hom hi ha recollit la criptògama Acrostichum lanzaeanum, la gimnosperma Podocarpus eocenica i la sèrie d’angiospermes dicotiledònies següents: Daphnogene sezannensis, Dewalquea aquisgranensis, D. gelindensis i D. haldemiana, Dombeyopsis, Dryophyllum vittatum, Fagus gautieri i Myrsine.
Les impressions vegetals apareixen sobre gresos de color groguenc; són utilitzades com a material de construcció i es troben intercalades en l’Eocè marí. A la rodalia de les localitats de Castellgalí (Bages), Vacarisses (Vallès Occidental), etc., afloren les capes pertanyents a l’Eocè mitjà-superior i s’hi han recollit diversos fòssils com els fruits del tipus Nipadites burtini, monocotiledònia pròpia de les zones costaneres amb manglars de les regions tropicals, al costat de restes de la falguera Acrostichum lanzaeanum, també característica d’aquest hàbitat, fragments atribuïts a Myrica. Aquesta vegetació indica la possible existència d’un clima de tipus tropical amb temperatures mitjanes anuals de gairebé 25°C. La vegetació cobria les maresmes costaneres i els seus voltants, i probablement la humitat ambiental hi era considerable.