Resultats de la cerca

Creada a partir del model de Barcelona en Comú , fou constituïda amb l’objectiu de concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015 i presentada en públic el 19 de juliol A més d’un gran nombre d’independents d’esquerra, és integrada per Podemos , Iniciativa per Catalunya-Verds  i Esquerra Unida i Alternativa Se’n desmarcà poc després Procés Constituent, liderat per Teresa Forcades El líder veïnal Lluís Rabell en fou designat cap de llista per Barcelona En aquestes eleccions obtingué 11 escons sobre 135 Aconseguí 12 dels 71 diputats al Congrés de…

Metge pediatre 1953, ingressà al PSUC el 1959 i desenvolupà una intensa activitat clandestina en el si del partit, de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques, a desgrat de diversos empresonaments 1962-65, 1973 Elegit secretari general del PSUC el 1977, la momentània derrota de l’eurocomunisme en el V congrés provocà la seva dimissió el 1981, bé que tornà al càrrec l’any següent, arran del VI congrés, i hi fou reelegit el 1985 en el VII congrés, per abandonar-lo el 1986 Fou diputat al Congrés de Madrid 1977-78, conseller de la Generalitat de Catalunya 1977-80, diputat al…

Estudià dret i del 1977 al 1982 fou advocada laboralista de la Unió General de Treballadors de Catalunya Del 1984 al 2000 fou inspectora de treball i seguretat social Exercí també com a consellera de dret laboral a l’oficina regional de l’OIT de Lima en 1989-91 i per a ambaixades espanyoles de diversos països llatinoamericans 1994-97 No afiliada a cap partit polític, és professora associada de dret laboral de la Universitat Pompeu Fabra des del 1997 Entre els anys 2001 i 2004 fou magistrada de l’ordre jurisdiccional social del jutjat social de Barcelona aquest darrer any fou nomenada…

Llicenciat en ciències de la informació, treballà com a redactor al Grup Mundo fins el 1979 El 1970 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya , i fou secretari general d’aquest partit al Baix Llobregat del 1974 al 1979, any en què fou elegit alcalde de Sant Feliu de Llobregat fins l’any 2000, en què deixà la política per a exercir com a director d’una empresa privada Durant aquests anys fou també vicepresident primer de la Diputació de Barcelona 1987-89, diputat al Congrés dels Diputats per Iniciativa per Catalunya-Verds 1989-93 i, novament, del 1997 al 2000, en què fou…

El 6 de març de 2011 hi va haver eleccions parlamentàries a Estònia El guanyador va ser el Partit Reformista del primer ministre Andrus Ansip, amb el 29,8% dels vots i 31 escons dels 101 que té el Parlament o Riigikogu dos més que en els anteriors comicis El va seguir el Partit del Centre, amb el 23% dels sufragis, 29 parlamentaris tres menys, el partit Pro Patria i Res Publica, amb el 21% dels vots i 19 representants quatre més, i els socialdemòcrates, amb el 17% dels vots i 19 escons nou més Partits menors, com ara els Verds o els representants de la minoria russa, van quedar…

El 1909 el govern decidí establir-hi la capital federal i, amb aquest objectiu, fou encarregat un pla urbà a l’arquitecte nord-americà Walter Griffin, a partir del qual hom aixecà la ciutat pràcticament de nova planta el 1913 s’inicià la construcció, que es paralitzà durant la Primera Guerra Mundial, i finalitzà el 1927, quan el duc de York inaugurà l’edifici del parlament i es traslladaren els organismes administratius des de Melbourne La ciutat és formada per l’addició de dos semicercles, on amples vies semicirculars són travessades per unes altres de tipus radial Al semicercle de la vora…

Llicenciat en dret per la Universitat de les Illes Balears 1991, ha exercit com a tècnic jurídic en l’Administració Militant del Partit Socialista de Mallorca  des de l’any 1989, en fou secretari d’organització i secretari general a Palma 1992-2002, i del 2006 al 2016 en fou secretari general Ha estat regidor de l’Ajuntament de Palma 1995-2003 i conseller insular 2003-04 El 2007 impulsà la coalició del Bloc per Mallorca, que acabà formant part del govern presidit per  Francesc Antich  en la legislatura 2007-11 en el marc del Pacte de Progrés, durant la qual fou diputat i portaveu al Parlament…

Durant la dècada de 1970 fou membre de grups d’extrema esquerra i participà en accions contra el sistema establert El 1980 s’uní al partit ecologista Die Grünen, pel qual fou elegit diputat al Bundestag 1980-83 En 1985-87 fou ministre de medi ambient del land de Hesse, càrrec que el convertí en el primer polític ecologista en un govern regional europeu en coalició amb el SPD El 1990 encapçalà la iniciativa reformista del partit, que l’enfrontà al sector radical, bé que els excellents resultats electorals del 1994 el confirmaren en el liderat Principal impulsor de la coalició de govern…