Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, d’una extensió de 6,3 km 2 , és situat en la depressió penedesenca Limita a septentrió i a llevant amb Avinyonet del Penedès, a migdia i a ponent amb Olèrdola i al NW amb Vilafranca del Penedès i la Granada El terreny és pla en la seva major part i lleugerament accidentat a l’extrem del SE, on hi ha el puig del Pi del Barba 363 m, que serveix de fita amb el terme d’Avinyonet El terme és drenat per la riera de Sant Marçal, que s’uneix, passat el Sant Sepulcre, amb la riera de Ribes A part el poble de Sant Cugat Sesgarrigues, cap de…

Especialitzada en crol i papallona formada al Club Natació Vilafranca, en finalitzar la temporada 1996-97 passà al Club Natació Montjuïc de Barcelona Fou tres vegades campiona absoluta de Catalunya dos cops de 50 m papallona 1996, 1999 i un cop de 100 m lliure 1999 En l’àmbit estatal assolí dos cops el subcampionat júnior en 100 m papallona 1996, 1997 i tres medalles de bronze en 50 m papallona als Campionats absoluts d’hivern 1997, 1998, 1999

Pagès de professió, durant la Guerra Civil formà part de la columna Durruti al Pirineu de Lleida, on descobrí l’alta muntanya Acabada la guerra passà uns mesos al camp de concentració de Vernet d'Arieja Impulsor de l’excursionisme al Penedès, fou un dels fundadors de l’entitat Joventut Excursionista Vilafranquina 1944, clausurada els anys cinquanta Fomentà activitats com la neteja de camins i de fonts a la comarca i organitzà excursions collectives i campaments als Pirineus i als Alps El 1949, juntament amb els excursionistes Josep Llaudó, Cosme Milà germà seu i Joaquim Cabeza, deixà targetes…

Desplegà una activitat extraordinàriament meritòria en pro de la restauració del cenobi i del santuari montserratí, reobert al culte l’any 1844, després de l’exclaustració del 1835 En aquesta darrera data succeí Beda Pérez com a abat general de la congregació de sant Benet de Valladolid, càrrec que conservà fins a la mort i del qual fou l’últim titular

Treballà en els retaules de les esglésies de Molins de Rei, de Santa Eulàlia de Provençana i de Santa Maria del Mar de Barcelona capella de la Mare de Déu del Pilar

Franciscà, arribà a ésser provincial de la província d’Aragó La tradició el fa deixeble de Duns Escot només se sap, però, que fou deixeble a París de l’escotista Francesc de Marchia, les lliçons del qual transcriví en un còdex que es conserva a Roma Mestre de teologia a París, al seu curs sobre el llibre de les Sentències 1334 figuren les tendències criticistes imperants a la seva època Fou publicat el 1518 sota el títol Disputationes in quattuor libros Magistri Sententiarum

El 1818, ingressà a l’orde Poc després del 1835, en fugir de les guerres carlines, se n'anà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Melo Hi reprengué el seu treball pastoral i,del 1842 al 1865, fou rector tinent de Melo El 1853 projectà la fundació d’un poble dins la seva jurisdicció parroquial, en el pla format a l’aiguabarreig dels rius Yerbal i Olimar per assolir aquest objectiu, formà la Sociedad del Pueblo de Treinta y Tres, que adquirí els terrenys per a la construcció El poble s’hi fundà i rebé el mateix nom de la societat, en record dels 33 orientals que el 19 d’abril de 1825,…

Fill de Ramon de Copons i de Grimau, fou un dels fundadors de l’ Acadèmia Desconfiada 1700 Gentilhome de cambra del rei, el 1702 lluità sota la bandera de Felip V de Castella a Itàlia, on participà en la batalla de Luzzara El 1718 fou elegit regidor del primer ajuntament de Barcelona El seu fill, Josep de Copons i d’Oms 1719-90, quart marquès de Moja per mort del seu germà Gaietà Lluís, feu construir, amb la seva muller, marquesa de Cartellà, l’anomenada Casa Moja, a la Rambla de Barcelona Era germà de  Pere de Copons

Dirigí i administrà les revistes La atmósfera 1892-94, dedicada a la meteorologia, i La fotografía práctica 1893-1908, que gaudí d’una extraordinària difusió arreu de l’Estat espanyol Fou director de l’Escola Industrial Superior de Terrassa 1908-30 Publicà Compendio de electroquímica 1927 i Electroquímica general 1927 El 1916 patentà el cupriol, producte químic que combatia el míldiu i l’oïdi

Es formà a Montserrat Fou director de l’ensenyament del Liceu Liricodramàtic a partir del 1854, i més tard fou organista de la catedral de Barcelona Entre les seves composicions destaca una Missa de Requiem 1854