Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
Recognoverunt proceres
Història del dret català
Privilegi concedit als barcelonins per Pere II de Catalunya-Aragó el 1284 pressionat per l’amenaça d’invasió francesa, pel qual confirmava antics costums i privilegis anteriors i atorgava nous capítols i franqueses.
El conjunt forma un cos de cent setze capítols Bon nombre dels costums es referien a dret civil, i mostren la pervivència de la tradició jurídica visigòtica legítima, testament sacramental, etc els nous privilegis contenien diversos extrems sobre drets dels ciutadans, serveis públics, règim municipal i policia urbana de la ciutat, etc El Recognoverunt proceres s’estengué, amb el temps, a bon nombre de les principals ciutats i viles del Principat Girona, Vic, Vilafranca, etc i àdhuc a Sardenya, com a Càller El seu text original, llatí, fou inclòs, posteriorment, a la compilació de…
Constança de Montcada
Història
Comtessa d’Urgell.
Filla de Pere de Montcada i neboda de Jaume I de Catalunya-Aragó El 1253 es casà amb el comte Àlvar d’Urgell el seu pare li donà les viles de Seròs i de Mequinensa i obtingué del seu marit les d’Agramunt, Linyola, Àger i Castelló de Farfanya El 1256, però, aquest, allegant la invalidesa del matrimoni, es casà amb Cecília de Foix , fet que originà una guerra entre els Montcada i els Foix, en la qual intervingué el mateix rei Jaume i que fou aviat general Les sentències contradictòries dictades pels tribunals eclesiàstics apellats per les dues dones agreujaren els fets Àlvar tornà…
ducat de Girona
Història
Títol nobiliari i senyoria jurisdiccional creats pel rei Pere el Cerimoniós al gener del 1351 i concedits al seu primogènit, l’infant Joan.
Com a senyoria, comprenia les ciutats de Girona, Vic i Manresa, les viles de Besalú, Berga, Camprodon i Sampedor, el vescomtat de Bas, Figueres i alguns altres llocs Al febrer del 1353 el rei Pere en segregà el vescomtat de Bas i el permutà amb la vila i vegueria de Cervera, prèviament erigides en comtat El decret fundacional vinculà el ducat de Girona a la persona del primogènit reial, i fou posseït per l’infant Joan fins al gener del 1387 En accedir a la dignitat reial, Joan I elevà el ducat de Girona en delfinat per concedir-lo al seu primogènit, l’infant Jaume Mort aquest per…
Hug V d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1269-77) i vescomte consort de Bas.
Fill de Ponç IV i segurament de Beneta Fernández de Lara Vers el 1262 es casà amb Sibilla de Palau, vescomtessa de Bas Vassall de Jaume I , l’ajudà a sotmetre els sarraïns de Múrcia 1265-66 i també collaborà, amb el seu pare, en la lluita contra el rebel Ponç Guerau, senyor de Torroella de Montgrí Feu donacions al monestir d’Amer, i adquirí del vescomte de Rocabertí el domini sobre diverses viles El 1274 entrà en una àmplia rebellió nobiliària contra Jaume I, amb els comtes de Pallars i d’Urgell, el vescomte de Rocabertí i poderosos nobles, com els Anglesola, Cervera, Cervelló i…
província de Castelló de la Plana
Castell
Demarcació administrativa del País Valencià, la capital de la qual és la ciutat de Castelló de la Plana.
És dividida en tres partits judicials i 143 municipis 1981 El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de Castelló de la Plana, la més al N de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana , incloses, però, les viles d’Almenara, al S, i les aragoneses de Cantavella, Anglesola, Mosquerola i Puerto Mingalvo amb la totalitat de les conques del riu de Montlleó i del Bergantes Amb la reacció absolutista del 1823, aquesta divisió fou abolida, i, el 1833, la nova…
àguila

Figura de l’Àguila de La Patum de Berga
© Fototeca.cat
Folklore
Figura d’entremès pròpia de diverses poblacions catalanes (Agramunt, Berga, Palma, Girona, Olot, Pollença, Sitges, Valls, Vilafranca del Penedès, etc).
És representada encara a Valls àguila de Valls , en la festa major 24 de juny, per un ninot que duu un colom blanc a la boca, el qual evoluciona davant les autoritats al so d’una música peculiar de gralles hom diu que fa la balladeta L’àguila acompanya altres comparses gegants, gegantons, nans, cavallets, dracs, etc al ball de l’àguila , que forma part de les festes de La Patum de Berga el dia de Corpus, de manera similar al ball de les àguiles de Pollença, celebrat el 2 d’agost i datat des del segle XVI, o a la disfressa d’àguiles que hom feia a Palma fins al segle XIX Cal relacionar…
monestir de Taverna
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria i Sant Pere de Taverna) del municipi de Seira (Aragó), a la part actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, situada a la vall de Sant Pere, afluent per la dreta de l’Éssera, al S de Barbaruens.
El 839 era al centre religiós del pagus Xistabiense , dins la diòcesi d’Urgell en depenien la resta d’esglésies i viles de la contrada Sembla que s’havia establert sobre un nucli monàstic de tradició visigòtica Amb el progrés de la repoblació tornà a la categoria de simple monestir, dins la diòcesi de Roda El 1076 fou unit, amb el d’Ovarra, al monestir de Sant Victorià, on passaren arxiu i propietats Dificulta el seu coneixement una sèrie de documents falsificats per a garantir els seus béns entre els quals dos privilegis del rei de Pamplona Sanç II Abarca dels anys 962 i 987…
Lliga del Bé Públic
Història
Nom sota el qual s’agruparen els grans feudataris revoltats contra Lluís XI de França.
Propugnaven la disminució dels imposts i llur intervenció en la direcció de la política, les finances, l’exèrcit i l’administració Com a cap elegiren Carles, duc de Berry, germà de Lluís XI La gran noblesa entrà en la coalició, però aquesta no trobà suport en la mitjana noblesa ni en la petita, en el clericat ni en l’alta burgesia, i el poble els fou hostil El duc de Borbó, Joan II, obrí les hostilitats març del 1465 A Montlhéry 16 de juliol, s’enfrontaren, en una batalla indecisa, les forces del rei i les del comte de Charolais futur Carles el Temerari, i aquest no pogué entrar a París,…
Vila medieval de Sant Genís de la Vall dels Horts (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Si les viles esmentades fins ara conserven en l’actualitat l’església i un parell de cases al seu redós, a la de Sant Genís de la Vall dels Horts només es troba dempeus una part del mur de l’església, de la qual ni la planta no pot ésser reconstruïda Aquesta església apareix documentada el 1046, el 1063 consta que era parròquia i com a tal tenia cementiri documentat el 1080 L’aparició com a vila no es produeix fins al 1207 i el 1215 torna a ésser documentada amb unes cases de Ripoll, car era el monestir de Santa Maria de Ripoll el senyor alodial de l’església i de terres del…
Ramon V de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (1047-98), fill de Ramon IV i d’Ermessenda.
Visqué en un clima de desordres constants i de crisi generalitzada de l’autoritat comtal, motivada pels atacs del seu cosí Artau I 1049-81 de Pallars Sobirà i dels comtes d’Urgell, desitjosos d’estendre llur hegemonia cap al sud-oest, de sotmetre a llur poder la conca de Tremp i de situar sota llur autoritat el conjunt de terres limítrofes amb l’emirat de Lleida També els senyors locals aprofitaren les dificultats de Ramon V per a bascular l’autoritat local i estendre llurs jurisdiccions En el curs d’una veritable guerra de saqueig i destrucció, Artau I arribà a prendre els castells de Sentis…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina