Resultats de la cerca
Es mostren 620 resultats
Bankim Chandra Chatterji
Literatura
Novel·lista bengalí.
Influït per Walter Scott, conreà la novella històrica i esdevingué un dels autors més populars de l’Índia del seu temps És també autor de la cançó índia Bande Mātaram ‘Salutació a la Mare’
Giorgio Agamben
Filosofia
Filòsof italià.
Després d’haver completat la seva formació jurídica a la Universitat de Roma, l’assistència als seminaris de Martin Heidegger a Le Thor 1966, 1968 i també la lectura de Walter Benjamin desvetllaren la seva vocació filosòfica En el seu primer llibre, L’uomo senza contenuto 1970, reflexionà sobre el naixement de l’estètica moderna a partir de la teoria de l’autoanihilació de l’art, mentre que en treballs posteriors — Stanze 1977, Infanzia e storia 1978, Il linguaggio e la morte 1982, Idea della prosa 1985— la principal qüestió abordada fou la del llenguatge i la seva relació amb el…
Blondel de Nesle
Literatura
Trobador picard en llengua occitana.
És autor d’unes vint-i-cinc cançons amoroses Segons la llegenda, recollida a Récits d’un menestral de Reims s XIII i popularitzada per Walter Scott, reconegué Ricard Cor de Lleó quan aquest, captiu, cantà una cançó que havien compost junts
L’última frontera
Cinematografia
Pel·lícula del 1991, Documental experimental, 80 min., dirigida per Manuel Cussó i Ferrer.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Kronos Plays & Films MCussó i Ferrer, Barcelona GUIÓ PParcerisas, MCussó i Ferrer FOTOGRAFIA Llorenç Soler color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Abdó Martí MUNTATGE Anastasi Rinos, Germán Lázaro MÚSICA Manel Camp INTERPRETACIÓ Quim Lecina Walter Benjamin, Francesca Neri Asja, Bozena Lasota el guia, Klaus JGerke el narrador, Rosa Raich Mme Gurland, Marcel Muntaner Samuel, Jean Selz ell mateix, Gisèle Freund veu en off , Antonio Chamorro, Jordi Rediu ESTRENA Barcelona, 27021992 Sinopsi El film entremescla elements ficticis i documentals per rememorar la…
Alfeld
Localitat
Localitat del land
de la Baixa Saxònia (Alemanya).
Situada sobre el riu Leine, la ciutat fou fundada el 1214 Destaca l’edifici de l’Ajuntament 1586, l’església de Sant Nicolàs, la torre medieval Fillerturm i la fàbrica Fagus 1911, un exemple d’arquitectura modernista obra de Walter Gropius, declarada patrimoni de la humanitat l’any 2011
Yul Brynner
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà, fill de pare mongol i de mare gitana romanesa.
Actor-tipus, protagonitzà, entre altres pellícules, The King and I 1956 de Walter Lang, The ten Commandments 1956 de Cecil B de Mille, The Brothers Karamazov 1958 de Richard Brooks, The Sound and the Fury 1959 de Martin Ritt i The magnificent seven 1960 de John Sturges 1960
John Buchan
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític escocès.
Advocat, des del 1935 fou governador del Canadà És autor de novelles d’aventures — Prester John 1910, The Thirty-Nine Steps ‘Els 39 graons’, 1915, etc—, de poemes, biografies — Walter Scott 1932, Cromwell 1934— i d’estudis d’història, com History of Great War ‘Història de la gran guerra’, 1921-22
Heinrich Zschokke
Literatura alemanya
Escriptor suís d’origen alemany.
A partir del 1796 residí a Suïssa, i més tard entrà al servei del govern Fou autor de narracions de tipus realista i de drames moralitzants Escriví també novelles a la manera de Walter Scott i altres de tendència liberal Cal destacar-ne Abällino, der grosse Bandit ‘Abällino, el gran bandit’, 1793 i Alamontade de Galeerensklave ‘Alamontade, el galiot’, 1803
economia social de mercat
Economia
Forma de gestió del capitalisme que estableix com a objectiu de l’estat de sostenir i facilitar el règim de lliure competència, mantenint-lo, però, al marge de la producció.
Anomenat també neoliberalisme alemany , per la repercussió que tingué en la política econòmica seguida a la RFA després del 1949, es basa en l’obra de Walter Eucken Die Grundlagen der National Ökonomie 1940-50, on exposa les mesures a què s’ha de limitar l’acció de l’estat per a frenar el poder dels monopolis, reduir el dirigisme de l’economia i agilitar el mercat
Alemanya demana perdó a Polònia per la Segona Guerra Mundial
En un acte solemne celebrat a la ciutat polonesa de Wieluń, el president alemany Frank-Walter Steinmeier demana, en presència del seu homòleg polonès Andrzej Duda, perdó a Polònia per haver començat la Segona Guerra Mundial fa 80 anys L’1 de setembre de 1939 Wieluń va ser la primera ciutat a ser bombardejada pel Tercer Reich en el que es considera l’inici del conflicte
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina