Resultats de la cerca

Teixidor de llana, fou un dels organitzadors de la federació local d’Alcoi adscrita a la Primera Internacional i el 1872 passà a formar part del Consell General de la Unió Manufacturera El 1873 fou elegit membre de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, i pel juliol del 1873 fou, juntament amb Francesc Tomàs, Severí Albarracín i Vicent Fombuena, un dels dirigents de la insurrecció internacionalista d’Alcoi

Germà de Benet Sanz i Forés Publicà diversos opuscles sobre la història de Gandia El castillo de Bayrén, Castelar en Gandía i Apuntes para la historia de Gandía 1879

Actiu a Girona del 1816 al 1835 Signà moltes propostes d’obres al període anterior als nomenaments de Jeroni Martí i Bru Barnoya com a arquitectes municipals Entre els seus projectes cal destacar la urbanització del carrer del Pont Major 1818, l’habilitació de les voltes de la plaça del Vi fins al pont de Sant Francesc 1829-32, en collaboració amb el geòmetra Lluís Barnoya, la reforma de la plaça Reial i la urbanització del carrer del Llano 1830 Construí diversos habitatges particulars

Titulat mestre d’obres a Barcelona el 1872 i a Madrid el 1886 Fou membre de l’Associació Literària de Girona Feu obres a Vilanova i la Geltrú, però treballà essencialment a Girona del 1872 al 1900 Dugué a terme la reforma de la fàbrica La Gerundense 1873-99, el Collegi de Caritat 1884, la urbanització dels carrers de Miralles i de les Beates 1886, dirigí la conclusió de l’església del Sagrat Cor segons projecte de Martí Sureda i Deulovol, en collaboració amb Manuel Almeda 1877-1901, la reforma de la fàbrica La Aurora i la construcció de la Granja Salesiana de Pedret 1892, la construcció del…

El 1834 publicà a Barcelona uns Elements de la notaria i anuncià també un diccionari de notaris, que no arribà a publicar

Publicà Apuntes sobre el derecho en Cataluña 1841 i Biografía del DrDJaime Balmes 1848

Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid 1852 Autor, dins un estil eclèctic, de l’església de la Immaculada i el cementiri de Vilanova i la Geltrú 1853, de les de Sant Cristòfol de Premià 1854, de Sant Francesc de Paula de Barcelona 1853-60, de Torroella de Foix 1855, i cases particulars a l’Eixample de Barcelona, com la torre Ferrer-Vidal 1871, on ara hi ha la Pedrera El 1868 esdevingué membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona

Expert en l’afinació de metalls preciosos i en l’encunyació de monedes, seguí la professió del seu pare, Salvador Paradaltas, principal responsable tècnic de les emissions napoleòniques a la seca de Barcelona 1808-14 En temps d’Isabel II, FParadaltas fou assajador de la seca de Barcelona, a la qual donà un gran impuls tot promovent que s’hi batessin, a més de coures, monedes d’or i d’argent Entre altres obres d’ell cal destacar Tratado de Monedas Sistema monetario y proyectos para su reforma 1847 i Memoria acerca de la antigüedad y utilidad de la casa de moneda de Barcelona 1843

Tipògraf Resident a la Península, assistí al II Congrés del PSOE 1890 com a representant de Jaén De nou a Mallorca, el 1892, dugué a terme una espectacular activitat com a orador i publicista organitzà la primera Agrupació Socialista de Palma —de la qual fou president en 1892-94— i impulsà la creació de la de Manacor Dirigí La Bandera Roja , on, a més d’articles doctrinals, publicà algunes poesies en català El 1892 assistí al III Congrés del PSOE de València

Publicà un Discurs interessant per ses mares, per ses fies i per tots els joves i veis que van de casar 1860, que fou retirat a causa de la seva cruesa d’expressió, i quatre fullets amb el títol genèric de Misèries humanes 1860-62