Resultats de la cerca

Estudià música al Hunter College de la seva ciutat natal i el 1942 fou contractada a la New Opera Company, amb la qual debutà Del 1944 al 1974 actuà regularment al Metropolitan, on destacà en un repertori variat, des de WA Mozart fins a B Britten, passant per G Verdi, R Wagner, R Strauss i S Barber, entre d’altres Entre el 1953 i el 1961 cantà a Bayreuth Estrenà diverses òperes d’autors del segle XX a Amèrica i Europa i protagonitzà nombrosos enregistraments fonogràfics A la meitat dels anys setanta, la seva presència als escenaris es feu menys freqüent Continuà interpretant petits papers,…

Després dels estudis musicals i de cant que realitzà als Estats Units i a Itàlia, el 1938 entrà a formar part de la companyia del Metropolitan Opera House de la seva ciutat natal Hi debutà un any més tard amb Simon Boccanegra G Verdi, l’última òpera que cantà sencera en el mateix teatre abans de la seva prematura mort, ocorreguda en escena durant unes funcions de La forza del destino al Metropolitan En aquest escenari interpretà nombrosos papers d’òperes italianes -G Verdi, G Puccini, R Leoncavallo o A Ponchielli, entre d’altres-, i també intervingué en diverses temporades operístiques en…

Després d’estudiar a la Juilliard School entre el 1934 i 1938, es perfeccionà amb Moriz Rosenthal i posteriorment amb Hedwig Kanner Rosenthal Parallelament a la seva formació musical estudià filologia romànica i matemàtiques a la Universitat de Princeton Després d’una breu estada a París, el 1951 inicià la carrera com a solista de piano, amb gires per diversos països europeus i els Estats Units El seu repertori abraçava des de JS Bach fins a les últimes sonates de L van Beethoven, però també incloïa obres d’A Schönberg, A Webern i P Boulez, amb el darrer dels quals treballà molt sovint El…

Estudià composició i filosofia a la Universitat de Columbia, història de la cultura a la de Chicago i composició amb Stefan Wolpe i Aaron Copland El 1946 esdevingué membre del departament de música de la Universitat de Chicago, on posteriorment fou catedràtic 1961-75 i cap de departament 1961-70 El 1975 fou nomenat professor de música i d’humanitats a la Universitat de Pennsylvania Destacà en el terreny de la teoria de la música El 1971 fou professor d’Ernest Bloch, de Música de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i més tard fou membre sènior a l’Escola de Crítica i Teoria 1975–88 Fou…

Ernest Anthony Puente júnior, conegut per Tito Puente, aconseguí ser el músic més representatiu del jazz llatí amb la seva habilitat als timbals A tretze anys ja actuava com a professional Començà a despuntar els anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la coronació com a rei del gènere En aquest sentit, els seus discos Puente goes Jazz 1956 i Dance mania 1958 són bàsics per a entendre aquest gènere Els anys seixanta es consolidà collaborant sobretot amb Celia Cruz i component èxits com Oye como va , que després popularitzà Carlos Santana Fou…

En l’adolescència fou un jugador de bàsquet prometedor i, durant aquesta època, esdevingué també drogoaddicte Acabada l’educació secundària cursà estudis a la Universitat de Columbia A disset anys publicà el primer recull de poemes, Organic Trains 1967, que cridà l’atenció dels ambients underground , i entrà en contacte amb figures destacades d’aquest món com Andy Warhol i d’altres Reculls posteriors foren 4 Ups and 1 Down 1970 i Living at the Movies 1973, però l’obra que el convertí en un clàssic de la contracultura fou el dietari The Basketball Diaries 1978, que escriví dels tretze als…

Fill de pares irlandesos emigrats, el 1934 tornà amb aquests a Irlanda a causa de la depressió, i visqué a Limerick una infantesa i una adolescència en una pobresa extrema que el portà a la marginalitat i la delinqüència El 1949 retornà als Estats Units, a l’exèrcit del qual s’allistà i fou destinat a Alemanya Després de ser desmobilitzat estudià per mestre al Brooklyn College, on es graduà el 1967 Posteriorment exercí durant trenta anys la docència en l’ensenyament secundari El 1996 publicà les memòries d’infantesa Angela's Ashes , llibre que obtingué un èxit extraordinari i que obtingué el…

Doctor en biologia per la Universitat de Harvard 1941, fou professor de fisiologia de les plantes a la Universitat de Washington de Saint Louis, Missouri 1946-80 Al final dels anys cinquanta es destacà per la seva oposició a les proves amb armes nuclears El 1966, fundà el Centre per la Biologia Natural dels Sistemes, un dels primers centres privats al món d’estudis d’ecologia Fou editor de Science Illustrated Magazine Aconseguí ressò internacional amb llibres sobre protecció del medi ambient com Science and Survival 1966, The Closing Circle Nature, Man, and Technology 1971, The Poverty of…

Graduat en zoologia a la Universitat de Florida 1952, es doctorà en bioquímica el 1957a la Universitat Ann Arbor de Michigan En 1957-59 féu recerca postdoctoral per a l’American Cancer Society, i el 1960 fou investigador del National Intitute of Health, d’on el 1962 fou nomenat cap de la secció de bioquímica genètica Els seus treballs han contribuït decisivament a la interpretació del codi genètic, del qual deriva la formació de les proteïnes de l’organisme El 1961 aconseguí d’aïllar ribosomes i de conjugar-los amb un ARN artificial amb triplets que contenien exclusivament uracil així “dictà…

Del 1904 al 1914 dirigí la construcció del canal de Panamà