Resultats de la cerca
Es mostren 10759 resultats
certificat mèdic prematrimonial
Medicina
Document exigit als futurs cònjuges amb el qual demostren no tenir malalties infeccioses que puguin ésser hereditàries.
Aquest document és obligatori en alguns estats d’Europa Alemanya, França, etc i als EUA
pèsol bord

pèsol bord
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de tiges alades de 60 a 250 cm de llargària, de fulles compostes de dos folíols ovats o lanceolats, terminades en circell i amb estípules mig hastades; de flors de color de rosa purpuri, grosses i disposades en raïm, i de fruits en llegum, de 6 a 10 cm de llarg.
Es fa en bardisses a l’Europa meridional De vegades és plantat com a ornamental
vulnerària
Botànica
Planta herbàcia anual o perenne, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades, amb el folíol terminal més gros que els altres, de flors diversament colorades, reunides en glomèruls densos i llargament pedunculats, i de fruits en llegum ovoide, amb una o dues llavors.
Es fa en pasturatges, clapers, etc, a tot Europa És medicinal, amb excellents virtuts vulneràries
viudes bordes
Botànica
Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les dipsacàcies, pubescent, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles basals generalment enteres i de fulles caulinars lirades o pinnatisectes, de flors violàcies o rosades, aplegades en capítols hemisfèrics solitaris, i de fruits secs indehiscents, amb vuit dents apicals.
Prospera en pasturatges, en una gran part d’Europa Presenta propietats detersives, vulneràries i sudorífiques
grèvol
.jpg)
Grèvol
© Aran Park
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids, d’uns 35 cm, que té les parts superiors de color gris terrós, tacades a franges, i blanquinoses les inferiors.
Habita als boscs muntanyencs de l’Europa central i septentrional i de l’Àsia occidental
gardí
Ictiologia
Peix de l’ordre dels cipriniformes de la família dels ciprínids, amb el cos que ateny 25-35 cm; és allargat i comprimit, cobert d’escates cicloides i d’un color gris blavós amb reflexos daurats a la part superior i argentats a la inferior.
Habita en rius i llacs i és propi d’Europa i de l’Àsia occidental
evònim
Botànica
Arbust o petit arbre caducifoli, de la família de les celastràcies, molt ramificat, alt de 2 a 6 m, amb fulles oposades, ovades o amplament lanceolades, agudes i de marge crenat o serrat, amb ramells de 3 a 8 flors tetràmeres, d’un blanc verdós, i amb fruits capsulars de color vermell ataronjat.
Creix en una gran part d’Europa als Països Catalans es dóna solament al Principat
xenixell
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles pinnatífides o pinnatipartides, de capítols grocs amb les flors totes tubulars, i de fruits en aqueni proveït de vil·là.
Creix en camps i en llocs ruderals, a tot Europa És emprada com a emmenagog
gripau raucador
Zoologia
Ambifibi anur de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, que ateny uns 5 cm i secreta un líquid blanquinós que irrita les mucoses.
Habita a quasi tot Europa Als Països Catalans és comú al nord de l’Albera
herba de Santa Sofia

Herba de Santa Sofia
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles dos o tres cops pinnatisectes, de flors d’un color groc pàl·lid, disposades en raïm, i de fruits en síliqua.
Es fa en indrets ruderals i viaris d’una gran part d’Europa És vulnerària