Resultats de la cerca

El 1968 guanyà el premi de dibuix Ynglada-Guillot Per aquests anys s’agrupà amb Rafael Lozano i Bartolozzi , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol , la qual cosa comportà un important canvi d’orientació en la seva obra, que s’apropà al pop-art Després de la dissolució del grup 1970, continuà collaborant amb Bartolozzi Ambdós treballaren i exposaren junts fins el 1982, si bé l’obra de cadascú conservà el seu caràcter Arranz i Bravo feu una pintura protagonitzada per figures humanes que, bé que turmentades, prenen darrerament caràcters més personalitzats També realitzà escultures…

Es formà a Barcelona i es perfeccionà a Madrid, on sembla que fou deixeble d’Eugenio Caxés Féu nombroses obres per a esglésies de Barcelona i de Sant Joan de les Abadesses Ripollès en són conservades les que realitzà per a la capella del Misteri d’aquesta població, de tema bíblic i d’estil imperfecte i molt arcaïtzant

El seu estil conté certs elements pop combinats amb una tendència informal Juntament amb Boix i Heras, en una obra collectiva titulada Trilogia monoteista , que fou exhibida al Saló de Març de València el 1964, representà la primera manifestació del nou realisme als Països Catalans Cultivà les imatges seriades i la incorporació de la reproducció litogràfica, a la manera de Robert Rauschenberg

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, on es distingí entre els deixebles de Lluís Telles i Giron, professor de perspectiva i paisatge Pintà quadres de gènere i es destacà com a autor de teles de ventall, tècnica en què introduí la pintura a l’oli damunt seda S'especialitzà com a escenògraf i pintà els telons de boca de diversos teatres de València i de Madrid

Les necessitats expressives l’impulsaren a adoptar 1957 el llenguatge informal en el seu aspecte espacial i la valoració de la matèria A partir del 1961, que féu la primera exposició individual a Lausana, aplicà el collage , que esdevingué gairebé una constant en la seva obra, a base de papers retallats o cromets Entre aquest tipus de collage i el color, de mica en mica desenvolupà un diàleg que conduí l’informalisme inicial a un informalisme expressionista, plenament centrat en una visió psicocrítica del món concret Sempre dins d’aquests plantejaments, la seva obra s’apropà successivament a…

Exposà des del 1934 a Barcelona, Madrid, París i Londres La seva obra, centrada en el tema dels cavalls des del 1949, va a la recerca del moviment i de la plasticitat Els darrers anys adoptà un caire expressionista

Format a Tortosa, hi exposà per primera vegada l’any 1926 Participà als Salons de Primavera 1935 i durant la Guerra Civil de 1936-39 residí a Mallorca La seva obra se centra entorn del paisatge de les terres de l’Ebre, que tracta amb un extraordinari vitalisme, gairebé de caràcter expressionista Rebé la Creu de Sant Jordi 1986

Dedicat gairebé exclusivament a la pintura de flors, arribà a ésser un dels principals representants del gènere a València Participà a les exposicions de belles arts de Madrid els anys 1884, 1887, 1890 i 1897 i a la de Barcelona del 1888 És representat al Museu de Belles Arts de Sant Carles de València

De formació autodidàctica, conreà inicialment l’escultura La seva pintura, que parteix d’un realisme expressionista 1965-68, després d’un període de transició 1968-71 marcat per un procés de dissolució formal, arribà a una abstracció caracteritzada per l’ús de motius calligràfics i de coloracions fosques, amb evidents connotacions simbòliques

Treballà a Sabadell Fou el principal promotor del grup anomenat Gallots, que, en contacte amb el polonès Morvay, i a París amb Larionov i Natlja Gončarova, donà lloc, el 1960, a l’art-esdeveniment Després de manifestacions de pintura efectuades al carrer, a París, a la porta del Louvre, els Gallots feren enormes composicions a la plaça d’Urquinaona i a la plaça de Catalunya, de Barcelona, emprant gallines sucades en pintura, que després deixaven llurs empremtes sobre la tela Conreà també el retrat i el paisatgisme