Resultats de la cerca
Es mostren 2166 resultats
Miquel Cerulari
Cristianisme
Patriarca de Constantinoble (1043-58).
De família noble, la seva amistat amb Constantí IX Monòmac li valgué el patriarcat Consumà la ruptura amb Roma 1054, que es congriava des de feia dos segles Cisma d'Orient La seva formació neoplatònica l’inclinà a combinar la política amb el misticisme
Miquel III Asen de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (1246-57).
Fill d’Ivan Asen II, succeí el seu germà Koloman I Intentà 1256 de recuperar els territoris macedonis i tracis perduts pel seu germà, però fou derrotat per l’emperador Teodor II de Nicea i pel rei Esteve Uros I de Sèrbia Fou assassinat, i Mico usurpà el tron
Miquel VIII Paleòleg
Història
Emperador d’Orient (1259-82).
Fill d’Andrònic Paleòleg i nebot d’Aleix III Àngel, en morir Teodor II Làscaris, emperador de Nicea, s’apoderà del govern i es féu coronar emperador, juntament amb Joan IV Làscaris Per legitimar la seva usurpació davant els grecs, lluità per reconquerir la ciutat de Constantinoble, aleshores seu de l’imperi Llatí Ho aconseguí 1261 i, consolidades les defenses de la ciutat, inicià una forta campanya per obtenir la integritat de l’Imperi Mentrestant, però, volgué alliberar-se de Joan IV el féu cegar i, un cop fet això, tornà a coronar-se Lluità contra Guillem de Villehardouin, príncep de Morea…
Pau Minguet i Irol
Música
Disseny i arts gràfiques
Edició
Tractadista musical, gravador i impressor.
De formació autodidàctica, escriví obres sobre música instrumental i danses Reglas y advertencias que enseñan el modo de tañer la guitarra 1774, que formà part d’un volum titulat Academia musical de los instrumentos editat en fascicles També escriví Reglas para acompañar sobre la parte con la guitarra 1753, Arte de danzar a la francesa 1758, Quadernillo curioso de veinte contradanzas nuevas 1757 També publicà almanacs, obres històriques, manuals de prestidigitació i unes Meditaciones para el santo sacrificio de la misa 1744, que foren reeditades més de vint-i-cinc cops fins el 1892
Bonaventura Milans
Metge.
Exercí a l’Hospital de la Santa Creu, de Barcelona El 1747 publicà De dysenteria castrensi i, juntament amb el seu collega Carles Vicent Rossell, escriví una Synopsis formularum medicarum , que fou reeditada el 1749
Manuel Milà de la Roca i Ràfols
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista.
Fill del notari Pau Milà de la Roca i Maynar El 1870 fundà, amb Lluís Mde Llauder, “La Convicción”, diari carlí Durant la tercera guerra Carlina fou collaborador de l’infant Alfons Carles El 1876, acollint-se a la nova llei d’impremta de la Restauració, fundà a Barcelona “El Correo Catalán”, també carlí Per raons de salut el traspassà el 1878 a Lluís Mde Llauder
Onofre Micó
Literatura
Apologista.
Trinitari calçat Publicà una Oración a la Mare de Déu de la Salut de Xàtiva 1675 i Lex evangelica contra Alcoranum 1698, 1700
Andreas Vokos Miaulis
Història
Militar
Almirall grec.
Comandà la flota grega en la lluita per la independència i derrotà els turcs el 1824, prop de l’antiga Milet, i l’any següent, a Navarino També reeixí a avituallar Mesolòngion en tres ocasions, quan la ciutat era assetjada Acabada la guerra, rebé l’encàrrec de derrotar la flota del dictador russòfil Kapodístrias Ho aconseguí, però, davant la intervenció de l’almirall rus, cremà les seves naus Aquesta acció provocà opinions diverses entre els seus conciutadans, que, malgrat això, un cop mort, el sepultaren al Pireu, al costat de l’anomenada ‘tomba de Temístocles’, al qual volien comparar-lo
Jean de Meung
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fou el continuador del Roman de la Rose , del qual escriví la segona part uns disset mil versos i donà a l’obra un caire molt diferent del de la primera part, de Guillaume de Lorris Traduí també obres d’Abelard i Boeci
Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda
Història
Segon comte i primer príncep de Melito, gran d’Espanya, primer marquès d’Algecilla, primer duc de Francavilla i comanador de Sant Jaume.
Fill del primer comte de Melito, Diego Hurtado de Mendoza y Lemos Participà en les campanyes d’Itàlia i de Flandes En 1548-50 acompanyà el príncep Felip futur Felip II a Alemanya, i durant el viatge féu amistat amb l’aristòcrata portuguès Ruy Gomes da Silva, privat del príncep i organitzador de la fracció més oberta del govern, el qual més tard esdevingué el seu gendre, en casar-se amb la seva filla, la després famosa princesa d’Èboli Nomenat virrei d’Aragó 1554-56, fracassà políticament, en sentenciar a mort Sebastià Calassanç de Benavarri, acusat de fautor de bandolers Aquest fet,…