Resultats de la cerca

Era la principal de la regió de Barcelona i els seus béns s’estenien des d’Osona i el Montseny fins al Montjuïc El seu comanador —Berenguer de Santvicenç 1159-63 és el primer conegut— governava també la casa templera de la ciutat de Barcelona, on residia habitualment A l’extinció de l’orde 1317 passà als hospitalers, que l’integraren al gran priorat de Catalunya i a la casa hospitalera de Barcelona 1328 Era a la dreta de la riera de Caldes, a l’indret de Santa Magdalena en resta l’església, sense culte, i els murs del casal

Del llinatge dels Besora, posseïa els castells de Besora i els pròxims de Curull i Torelló, el de Montbui del Vallès, el de Port de Barcelona, el de Paladalmalla a Montornès, el d’Eramprunyà, el de Cubelles i molts altres béns al Vallès i a la Cerdanya Es casà amb Guisla i amb Aurícia, la qual li sobrevisqué Deixà tres filles Guisla, l’hereva, es casà ~1032 amb Mir Geribert d’Olèrdola Ermengarda, amb Albert i Ermessenda Una bona part dels seus béns passaren al seu gendre Mir Geribert i al seu net Gombau de Besora

Fill i successor de Guillem III de Montferrat, es casà amb Teodora de la qual se separà, germana d’Isaac II Àngel auxilià decisivament l’emperador contra els seus enemics de l’interior Entrà a Tir el 1187 la defensa contra el setge de Saladí li valgué la possessió de la ciutat Es casà 1190 amb Isabel d’Anjou, reina de Jerusalem, però hagué de vèncer, amb l’ajuda de Felip II August de França, la resistència de l’exrei consort Guiu de Lusignan, defensat per Ricard I d’Anglaterra Morí a les mans d’un membre de la secta dels assassins

Exercí també com a escultor i mestre fuster Es casà amb una filla de l’impressor Francesc Bro i Sala, el darrer de la cèlebre dinastia de llibreters El 1811, per herència, prengué possessió dels tallers d’impremta Bro —que vengué després—, de terres a Pujals dels Cavallers i de diverses cases de Girona Fou delegat pels gremis, el 1833, conjuntament amb Lluís Barnoya i Damià Roger, a la junta especial que preparà les festes celebrades a la ciutat pel jurament d’Isabel II Construí diversos habitatges particulars al carrer del Vern, on posseïa també una casa al número 10

Deixeble de Puig i Cadafalch, es titulà el 1907 Fou arquitecte municipal de Sabadell, Mollet del Vallès i Palau-solità i professor de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell Fou director de les obres del santuari del Collell Féu diverses obres modernistes a Sabadell casa Arimon i diversos treballs d’urbanització plaça del Mercadal, obertura del jardí de la Casa de la Caritat, plaça del doctor Robert, projecte d’eixample i reforma del 1928, etc El seu germà Vicenç Renom i Costa Sabadell 1881 — 1960, arqueòleg, descobrí diverses peces com l’important mosaic de Neptú en excavacions…

Deixeble de Viollet-le-Duc El seu primer encàrrec important fou el Castell Béranger de París 1894-98, on incorporà l’Art Nouveau més típic a l’arquitectura i obtingué el primer premi de façanes de la ciutat de París Construí després la casa del ceramista Coilliot a Lilla 1898-1900, diverses entrades del metro de París 1900-10, el Castel d’Orgeval 1905, la seva casa de París 1909-12, etc Unes altres obres importants, destruïdes, han restat fotografiades en la sèrie de postals Le Style Guimard 1903 Conreà també el grafisme i el disseny de mobles i objectes

Heretà de la seva mare la vall de Seta, Alcoi, Calp, Altea i altres llocs 1325 algunes de les possessions li foren disputades per Bernat de Sarrià Es casà amb Bartolomeo da Capua, protonotari i mestre racional de Sicília, i, en segones noces, amb Nicolas de Joinville , comte de Terranova Pere III els vengué en franc alou el castell i la vila de Guadalest 1343 Testà a València el 1341, amb un codicil el 1345, i deixà hereu el seu marit Té la sepultura a Santes Creus Nicolas, vidu, es casà novament, i per això l’heretat passà al rei

Estudià a l’acadèmia de la Junta de Comerç Fou deixeble de Francesc Pla i Duran El Vigatà , i es casà amb la seva germana 1778 Amb ell decorà les sales de la casa Cortada de Vic i féu altres obres És autor de moltes obres de pintura religiosa, la majoria destruïdes el 1936, com les de Torelló parroquial i Rocaprevera, els Munts Sant Agustí de Lluçanès Es conserven els quadres del retaule major de Sant Domènec de Vic i retrats de bisbes al palau episcopal de Vic Fou el primer professor de l’escola de dibuix de Vic 1836-44

Fill de Lluís de França, comte d’Évreux Es casà 1317 amb Joana II , reina de Navarra i comtessa de Xampanya El 1328, juntament amb la seva muller, fou proclamat per les corts rei de Navarra Hagué de renunciar, però, a la corona de França i als drets de Joana sobre aquesta Lluità contra Castella a Tudela 1335 i s’alià amb Pere III de Catalunya-Aragó , que es casà amb la seva filla Maria 1338 Collaborà amb Alfons XI de Castella en el setge d’Algesires 1342 Fou l’iniciador de la dinastia navarresa dels Évreux

Actiu a Tarragona 1433-47, es casà a Sant Mateu Maestrat, on installà el seu taller És autor del retaule dels sants Magdalena, Onofre, Abdó i Senén 1455 d’una ermita de Vilafranca del Maestrat, avui a la casa del comú, on és palesa la influència de Bernat Martorell Té altres obres, atribuïdes a ell, a la rectoria de Sant Mateu, a colleccions barcelonines i valencianes i al museu de belles arts de Budapest A ell o als seus fills Mateu i Lluís Montoliu —continuadors del seu taller— hom ha atribuït obres que hi ha a Xàtiva, Eivissa, Tarragona i altres llocs