Resultats de la cerca

Catedràtic de lleis de la Universitat de Barcelona i després oïdor de l’audiència Austriacista, s’exilià a Viena, on fou membre del Consell de Santa Clara i ocupà altres càrrecs de l’administració imperial És autor d’una biografia de l’emperador Trajà El emperador político y política de emperadores , 1700 i de Selectae iuris dissertationes circa edicta Praetorum 1730 Li és atribuïda la comèdia Duelos de amor y desdén 1694

Teixidor de llana, fou un dels organitzadors de la federació local d’Alcoi adscrita a la Primera Internacional i el 1872 passà a formar part del Consell General de la Unió Manufacturera El 1873 fou elegit membre de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, i pel juliol del 1873 fou, juntament amb Francesc Tomàs, Severí Albarracín i Vicent Fombuena, un dels dirigents de la insurrecció internacionalista d’Alcoi

Era assessor jurídic del governador de Catalunya El rei arxiduc Carles III el confirmà en el càrrec 1706 i li concedí el privilegi de cavaller 1706 Més tard fou magistrat de l’audiència i membre del consell reial El 1713 formà part de l’expedició militar del general Nebot i d’AFde Berenguer Tornà a Barcelona, on lluità en el setge de la ciutat Morí en un atac al baluard de Santa Eulàlia

Teixidor de seda, s’adherí en 1870-71 a l’Aliança bakuninista i fou vicepresident del Centre Federal de Societats Obreres de València Participà en la conferència del setembre del 1871 de la Federació Regional Espanyola de l’AIT i el 1872 passà a formar part del Consell federal d’aquesta Figurà en juliol-agost del 1873 en la comissió de governació de la junta revolucionària del cantó valencià Pogué fugir i anà a Algèria

Membre del partit bolxevic des del 1903, participà a la Revolució del 1917 i a la guerra civil i fou comissari del poble, de l’exèrcit i de la marina 1925-40 Durant la Segona Guerra Mundial dirigí la defensa de Leningrad Fou vicepresident del consell de comissaris del poble 1947-53 i president del praesidium del soviet suprem 1953-60 Acusat de fer activitats contra el partit, fou separat dels seus càrrecs 1961

Diplomàtic de carrera i diputat des del 1914, fou conseller de Clemenceau per als afers de política exterior Ministre amb Poincaré 1926-29, fou president del Consell 1929-30, 1932, des d’on propugnà una política econòmica d’expansió per intentar de superar la crisi del 1929 Tornà a ésser ministre en altres ocasions Collaborà a Le Temps i fou cofundador de L’Écho National 1922 Abandonà la política l’any 1935

Marquès de Las Amarillas Inicià la carrera militar a Catalunya, durant la Guerra Gran Lluità contra Napoleó i es destacà a Bailèn 1808 Marginat per Ferran VII pel seu liberalisme, fou ministre de la guerra 1820-21 durant el trienni constitucional El 1832 Ferran VII el nomenà capità general de Granada, i després membre del consell de regència 1833 Fou ministre de la guerra 1835, i fou creat duc d’Ahumada Escriví unes memòries

Fill de Pierre Gemayel Advocat, esdevingué el comandant en cap del consell militar del Kataeb, més conegut com a Falanges Libaneses 1976 i, poc després, dirigent del comandament unificat de les forces libaneses 1976, des d’on aconseguí d’unir la quasi totalitat de les forces cristianes A l’agost del 1982 fou elegit president del Líban en plena ocupació israeliana, però fou mort en atemptat pocs dies abans de prendre possessió del nou càrrec

Dominic, fou general de l’orde 1518, confessor de Carles I, bisbe d’Osma i arquebisbe de Sevilla 1539 Assolí una gran influència i arribà a presidir el Consell d’Índies i el de la Croada Tramità el plet de la família Colom, féu costat a Bartolomé de Las Casas i s’oposà a l’expulsió dels moriscs Inquisidor general 1545, tractà de suavitzar els processos de la inquisició, però no ho aconseguí

Fou empresonat en ésser rebutjat el monarca pels castellans 1505, però aviat fou alliberat, i fou nomenat secretari del Consell de Castella durant la regència de Ferran 1507-16 En morir aquest, passà a Flandes a oferir els seus serveis a Carles I, que els acceptà, però la seva notòria corrupció féu que el canceller Jean Sauvage el destituís 1518 Havia ajudat i protegit el qui més tard fou secretari reial Francisco de los Cobos