Resultats de la cerca
Es mostren 10007 resultats
Albert Vallès Martrat

Albert Vallès Martrat (davant) en compteció amb Ramon Aixemeno (darrere) en una embarcació classe 420
© Arxiu Vallès Martrat
Vela
Regatista i tècnic de vela.
S’inicià en classe Optimist al Club Nàutic Calafell En aquesta categoria participà en els Campionats d’Espanya 1988, 1989 i 1990, on fou campió per equips l’any 1990 Posteriorment passà a competir en classe 420, juntament amb Ramon Aixemeno, amb qui assolí el Campionat de Catalunya 1993, la Copa d’Espanya 1993 i el Campionat d’Espanya Absolut 1994, i participà en el Campionat del Món 1994 i al Campionat d’Europa 1993 L’any 1995 participà en el Campionat del Mon en classe 470 junior, juntament amb Dani Folch De nou amb Ramon Aixemeno, competí en classe 49er en el circuit olímpic europeu 1997 i…
Figures de calidoscopi
Literatura catalana
Novel·la de Ramon Solsona, publicada l’any 1989.
La retòrica contemporània aplicada a la narrativa ha inventat el terme novella calidoscòpica per a referir-se a l’artefacte narratiu que intenta traslladar a les pàgines d’una novella els jocs de miralls i la fantasia de les figures canviants de l’instrument òptic anomenat calidoscopi Aquest estri consisteix en un tub dins del qual hi ha miralls i fragments de vidres de colors La disposició dels miralls és peculiar i reflecteixen una figura de simetria variada que varia illimitadament cada vegada que el tub s’agita Dins de la narrativa contemporània, s’aplica al treball del novellista que…
Guerau d’Espés
Història
Cavaller, fill de Guerau i pare de Ramon, Gaspar, Lluís i Joana.
Decidit partidari de Joan II en la guerra civil catalana de 1462-72, fou un dels defensors de la força de Girona el 1462, amb els seus fills Ramon i Gaspar el 1467 comandava un cos de la cavalleria aragonesa Fou majordom de la reina Joana Enríquez, que li féu un llegat de 20 000 sous en morir el 1468 La seva filla Joana d’Espés fou una de les dames de més confiança d’aquesta sobirana
Sebastià Coll i Llopis
Literatura catalana
Escriptor religiós i cronista.
Mercedari, fou predicador i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1757 Publicà a Barcelona diversos sermons en castellà a mitjan s XVIII, una Breve noticia de la fábrica y construcción del nuevo barrio de la Barceloneta Barcelona 1755 i una Relación de las fiestas que a nuestra Señora la Virgen María de la Sierra dedicó la villa de Montblanc Barcelona 1764 Escriví també poesia Villancicos trilingües al nacimiento del Hijo de Dios y fiesta de los santos Reyes i Glorias a nuestra Madre de la Merced
Bertran de Castellet
Història
Magnat del comte Ramon Berenger IV de Barcelona, castlà i governador de Siurana.
Signà documents comtals del 1139 al 1162, que fou testimoni del testament del comte Intervingué activament en la reconquesta del Priorat juntament amb els germans Ponç i Ramon de Cervera i amb Arbert de Castellvell El 1149 signà la carta de poblament de Tarragona El 1153 emprengué la reconquesta de Siurana, féu el repartiment del seu territori i en fou nomenat castlà i governador, successivament Delimità aquest territori 1154 a base de les informacions dels musulmans emigrats a Tortosa i a València El mateix 1154 l’arquebisbe de Tarragona Bernat de Tort li cedí en feu dos terços de la vila de…
Ricard Opisso i Sala

Ricard Opisso, dibuix de Ramon Casas
Disseny i arts gràfiques
Esport general
Dibuixant i caricaturista.
Autodidacte, treballà un temps al costat d’Antoni Gaudí, a les obres de la Sagrada Família Freqüentà la taverna artística els Quatre Gats i publicà el seu primer dibuix a la revista modernista Luz 1898 També exposà a l’establiment de Pere Romeu i publicà a la portada del setmanari Quatre Gats 1899 Començà amb gran empenta, seguint els estils de Toulouse-Lautrec i Steilen També publicà a Joventut i Pèl & Ploma durant el 1901 L’any 1903 entrà a la redacció de Cu-Cut , on feu nombrosos dibuixos “esquitxats”, que han quedat com els millors de la seva extensa obra El 1906 viatjà a París, on…
,
Bernat-Amat de Cardona i d’Empúries
Història
Senyor de Torà i Rupit, fill del vescomte Ramon Folc (V) de Cardona, de qui heretà els territoris (1275).
Estigué molt lligat al seu cosí, el comte Ponç V d’Empúries, el qual li donà la vila de Verges que li fou confiscada més tard El 1303 els seus excessos contra les possessions veïnes dels bisbes de Girona foren la causa inicial del llarg conflicte entre Ponç V i Jaume II de Catalunya-Aragó El seu fill, Ramon-Amat de Cardona i de Pinós, el succeí a Torà i a Rupit Una de les seves filles, Sibilla, es casà amb el comte Ramon Roger II de Pallars, i una altra, Constança, fou muller de Gilabert de Cruïlles
En la brecha
Cinematografia
Pel·lícula del 1937, Semidocumental, 17 min., dirigida per Ramon Quadreny i Orellana.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ SIE Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Ramon Oliveras, Carlos Martínez Baena FOTOGRAFIA José de la Mata blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Fernando Calvo MUNTATGE Antoni Cànovas SO Rossend Sagrera INTERPRETACIÓ Joaquim Pujol Lluís, Maria Alcaide Sinopsi Any 1937 La cinta recull una jornada completa de la vida d’en Lluís, un líder sindical de la CNT i símbol del nou heroi de la "revolució proletària" que treballa per crear un futur millor Producció La productora anarcosindicalista SIE Films elaborà diversos llargs de ficció i documentals sobre la guerra…
Sanç de Barcelona
Història
Comte o senyor del Penedès, fill de Berenger Ramon I i de la seva primera muller Sança de Castella.
En morir el seu pare el 1035, li deixà l’extrem ponentí del comtat, o marques de Barcelona, entre el Llobregat i la frontera sarraïna, amb la capital a Olèrdola, sota el vassallatge del seu germà gran Ramon Berenguer I L’inici del seu govern anà lligat a la rebellió de Mir Geribert d’Olèrdola, sense que consti gaire clar el paper que en tot l’afer representà el comte Sanç El 1049 renuncià els seus territoris a favor del seu germà Ramon Berenguer I Vivia encara el 1057, quan li féu un llegat la seva àvia la comtessa Ermessenda de Carcassona, però no es coneix res més de la seva vida
Eimeric II de Narbona
Història
Vescomte de Narbona (1107-34), primogènit del vescomte Eimeric I i de Mafalda, vídua de Ramon Berenguer II de Barcelona.
El 1107 prestà homenatge al seu germà uterí Ramon Berenguer III pels castells de Fenollet i de Perapertusa El 1112 suprimí el dret de naufragi i arribà a un acord amb l’arquebisbe de Narbona, que perdurà fins el 1119 El 1124 entrà en conflicte armat, juntament amb el comte de Barcelona, contra Bernat Ató, vescomte de Besiers i de Carcassona Fou executor testamentari de Ramon Berenguer III 1131 La seva filla Ermengarda el succeí en el vescomtat, i una altra filla, Ermessenda, es casà amb el castellà Manrique de Lara