Resultats de la cerca

El 67% el terme és ocupat per la vegetació natural degradada boscs i pins i extenses àrees de matolls els conreus són localitzats als vessants baixos, on formen feixes L’agricultura, bàsicament de secà 342 ha, produeix cereals, ametllers i oliveres, que s’han expandit a expenses de la vinya, actualment desapareguda el regadiu 39 ha d’hortalisses aprofita aigües temporals dels barrancs de Foral i d’Alfafara La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa Els ramats ovins aprofiten els pasturatges naturals Antigament hi hagué un actiu comerç…

El bosc cobreix una bona part del territori suredes, alzinars i matolls L’agricultura és poc important 60 ha 9 ha d’arbres fruiters 8 de les quals de cirerers i 8 ha de vinya 36 ha de prats i farratge són la base de la ramaderia 55 caps de bestiar oví i 42 de cabrum El poble és situat a 603 m alt, al N del terme, a la carena que separa les aigües del riu Ample i del torrent del Teixó L’església parroquial Sant Valentí havia pertangut al monestir de Sant Joan de les Abadesses, l’abat del qual la feu construir l’any 1141 hom hi venera una marededeu romànica i conserva una pica…

Situació i presentació Creat el 1972, comprén els antics termes de Noves de Segre, Castellàs, la Guàrdia d’Ares i Taús El nom adoptat pel nou municipi no és prou adequat, ja que, si bé comprèn la vall del riu de la Guàrdia o d’Aguilar i les de la seva conca el riu de Castellàs i el de Solans, Taús pertany a la conca de la Noguera Pallaresa i no a la d’Aguilar El terme municipal de les Valls d’Aguilar afronta a llevant amb el de Ribera d’Urgellet i amb l’enclavament dels Castellins Montferrer i Castellbò, al S ho fa amb Fígols i Alinyà, amb l’enclavament de Baridà del municipi de Ribera d’…

És alimentat principalment pel Segre i els seus afluents Rialb i Ribera Salada La presa, de 101 m d’alçada i situada al municipi de la Baronia de Rialb, fou començada a construir el 1992 El pantà es començà a omplir el 1999 i fou inaugurat l’any 2000 En la seva construcció hom invertí uns 40 000 milions de ptes i té una capacitat de 402 hectòmetres cúbics Els seus principals destinataris són els canals d’Urgell i Segarra-Garrigues, aquest darrer en fase de projecte, a més de proveir d’aigua uns 80 nuclis de població El pantà és gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l’…

Comprèn part del terme de Montanui antic de Castanesa, els llocs d’Ardoné, Denui i les Llagunes, del terme de les Paüls antic de Nerill, i Bibils, del de Bonansa La capçalera que s’estén fins al congost de Siscarri, zona de pasturatges, és encerclada al NE per la serra de Llauset 2910 m alt, que la separa de la vall de Barravés, i al NW per la serra Negra 2650 m alt A ponent, les crestes del pic de Castanesa 2858 m alt fan de partió d’aigües amb la vall de Benasc, accessible pel port de Castanesa , des de la Vallhiverna, i pel coll del Baciver per Cerler…

El sector meridional del terme, el més muntanyós, és cobert de bosc i de matollar La superfície agrícola 11% del terme es limita a 133 ha, amb predomini de la vinya 106 ha, 19 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 17 ha de pastures i farratge, 2 d’hortalisses i 1 de pomeres El cens ramader és de 315 caps de bestiar oví i 21 de cabrum El poble 112 h agl 1982 426 m alt és situat en un coster que domina, per la dreta, la vall de la Matassa Damunt el poble hi ha les restes de l’antic castell del Viver L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia

El territori és molt accidentat i en bona part és ocupat per boscs de pins i alzines, matollar i pasturatges El regadiu es limita a unes 20 ha, que utilitzen aigua de les nombroses fonts, dedicades a hortalisses i arbres fruiters Al secà hom conrea vinya, figueres i cereals Hi ha ramaderia d’ovins i avicultura Hom explota els jaciments de guix Després de molts anys d’estancament, la població començà a minvar a partir del 1930 El desenvolupament de l’estiueig, sobretot provinent de València, ha augmentat l’activitat de la construcció i dels serveis El poble 455 h agl 2006 560 m alt és a l’…

Situació i presentació S’estén al sector interior de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, al territori muntanyós de la dreta del Gaià que forma en part el límit sud-oriental, als vessants meridionals de les serres del Cogulló 879 m a Valldossera, a l’extrem nord-occidental i de Comaverd 907 m a l’extrem nord-oriental Diversos torrents davallen de les serralades, com els del Collet del Roc, de Rupit que forma un estret a l’extrem de ponent del terme o el de les Bruixes, que són tributaris del Gaià Limita amb els municipis de Querol NE, Aiguamúrcia E i S, el Pla de Santa Maria SW i…

Situació i presentació Limita amb els municipis del Rourell i la Masó W, separats pel Francolí, Valls W i N, Puigpelat i Nulles E, dins l’Alt Camp, i amb els de la Secuita i els Garidells S, al Tarragonès Es troba al sector meridional del terme, al límit amb el Tarragonès, estès a l’esquerra del Francolí frontera occidental del terme, vers el qual corren les aigües del torrent de Vallmoll o de la Fonollosa, el qual, en travessar el seu territori, s’encaixa en el sòl fins a assolir les capes aqüíferes i convertir-se en rierol La vila de Vallmoll, cap de municipi, i l’urbanització Vallmoll…

Les llomes calcàries i d’albarís són fendides per barrancs profunds, com el del Sofre i el de l’Encantada —encaixat a quasi 200 m—, on hi ha restes d’installacions morisques de regadiu, afluents del riu d’Alcoi, que entra al terme pel NW i és embassat pel barratge de Beniarrés fins a la cota 303 m Gran part del territori és inculte 2 221 ha, amb una forta porció d’ermassos i pastures i quelcom de pineda Al secà 1 576 ha cadastrades destaquen oliveres, garrofers, vinya 584 ha, algunes per a pansa i ametllers només hi ha 57 ha de regadiu de peu La vila 625 h 2006, planers 448 m alt té les…