Resultats de la cerca
Es mostren 2839 resultats
Borriana
Vista aèria de la ciutat de Borriana
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Plana Baixa, situat en un petit sector de la plana costanera quaternària que s’estén paral·lela al litoral mediterrani, al llarg de 10 km, des de la desembocadura del Millars fins al camí de la Ratlla.
La costa és baixa, rectilínia i sorrenca hi desemboquen el riu Millars, límit septentrional del terme, i el riu Sec de Betxí, que travessa el nucli urbà la zona costanera meridional rep els noms de Serratella, Serradal i Serrulla L’agricultura és un recurs econòmic important el 1991 s’hi dedicava el 13% de la població activa i ocupava quasi la totalitat de la superfície S'obtenen excellents produccions gràcies a la fertilitat dels sòls, formats per dipòsits alluvials que assoleixen els 25 m de potència, i a la possibilitat de regatges amb aigües del Millars mitjançant una complexa xarxa de…
Gran Barrera de Queensland
Austràlia La barrera de corall a Brisbane
© Fototeca.cat
Escull
Sistema d’esculls, considerat el més gran del món, situat davant la costa NE d’Austràlia i que s’estén en una longitud de 2 000 km, des de prop de la desembocadura del riu Fly, al golf de Papua, fins al cap Sandy.
Més que una barrera continuada, és una sèrie lineal de molts esculls, de mida variable i separats per estrets, anomenada “barrera exterior”, i una segona sèrie de molt nombrosos, situats entre la primera i la línia de la costa Hom en distingeix dos tipus principals els esculls lineals, o ribbon reefs , i els esculls de plataforma
s’Almudaina
Possessió (actualment dividida) del terme municipal de Montuïri (Mallorca), situada al nord de la vila i del puig de s’Almudaina (201 m alt.), en un pla (anomenat pla de s’Almudaina) que s’estén en part també pel terme de Sant Joan de Sineu.
úrac
Anatomia animal
Canal que hi ha al fetus i que reuneix la bufeta urinària amb l’al·lantoide, el rudiment del qual, en l’adult, en forma de cordó fibrós que s’estén des de la bufeta urinària fins al melic, pren el nom de lligament umbilical mitjà
.
serra Airosa
Serralada
Serralada que s’estén en direcció NW-SE i fa de partió entre les comarques de la Baixa Cerdanya i l’Alt Urgell, i que limita en el seu extrem més septentrional amb Andorra coincidint amb la seva màxima elevació, el cim Monturull (2.761 m).
ge
Etnografia
Individu d’un poble aborigen de l’Amèrica del Sud, de cultura molt primitiva, que s’estén per la zona oriental de l’altiplà brasiler, des de les fonts del Paranà a les valls altes del Xingú (al NW) i del Paranaiba (al NE).
Els pobles ges són molt primitius, fins al punt que hom els considera com a restes de la raça prehistòrica de Lagoa Santa, avantpassats dels amerindis actuals Actualment els ges són en procés de desaparició Les llengües parlades pels ges constitueixen la família lingüística del mateix nom, que procedeix de l’abundant ús de la síllaba - ge , que significa ''capitost’
Toixa
Toixa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià; el terme s’estén a la vall mitjana del Túria (W), que el travessa de N a S, i a la vall baixa del riu de Toixa
o de riu de Xelva
(E).
El territori és molt muntanyós i tots dos rius passen molt encaixats en estretes valls El 80% del terme és ocupat per grans boscs de pins 5 000 ha, de propietat comunal, i matollars 2 500 ha L’agricultura de secà 1 400 ha és destinada a cereals i vinya 600 ha el regadiu 270 ha, localitzat entre la població i el riu de Xelva, és destinat a blat, patates, cebes i blat de moro Hi ha una cooperativa vinícola La ramaderia ovina té un miler de caps La població, bàsicament agrícola 57% dels actius, disminueix des del 1950 La vila 1 198 h agl 2006 603 m alt és a l’esquerra del riu de Xelva, a l’…
aurica
Transports
Vela de ganivet que té la forma d’un trapezoide més ample de baix que de dalt i que s’estén entre dues vergues (el pic i la botavara) relligades al pal per llurs extrems del davant a l’entorn dels quals poden girar.
És molt adequada per a navegar cenyint, però molt poc per a fer-ho amb vent de popa Les seves quatre vores són el caient de proa, que és la del davant i s’enverga al pal, el gràtil, que és la de dalt i s’enverga al pic, gràtil d’escota, que és la de baix i s’enverga a la botavara, i la baluma, que és la del darrere i no s’enverga enlloc
Coma-ruga
Coma-ruga, vista des del mar
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim del municipi del Vendrell (Baix Penedès), sorgit a la platja de Coma-ruga, que s’estén a ponent de les platges de Calafell i de Sant Salvador i que és continuada per la platja de Francàs fins al promontori de Berà (Tarragona).
Era una antiga zona pantanosa estany de Coma-ruga , estany de Francàs, propietat del municipi del Vendrell tot i no pertànyer al seu terme fins a època recent, amb deus d’aigua mineromedicinal, explotades al començament del segle XX per dos establiments balnearis banys de Coma-ruga els quals donaren lloc a la formació d’un nucli d’estiueig, molt desenvolupat a partir de 1950-60 El 1981 hi fou inaugurat un port esportiu
les Corberes
Conjunt orogràfic del Llenguadoc i Catalunya, de límits i estructura discutits.
Partint del massís de Motomet 691 m alt al pic Berlès, el migdia constituí el límit entre la Fenolleda i el Perapertusès coll de Sant Lluís, 687 m pic de Bugarac, 1 231 m, el més alt de les Corberes el roc Serret, a l’est de les gorges de Galamús, 969 m la muntanya de Tauch, 942 m A llevant, el muntanyam perd altura ràpidament i baixa en graderia de la muntanya de Perillós 708 m cap als estanys litorals estany de Salses Al nord, les Corberes perden l’aspecte de serralada i esdevenen un conjunt intricat de plecs esventrats per l’erosió, que hi ha obert depressions…