Resultats de la cerca

Monjo de Sant Pere de Galligants, professà a Sant Pau del Camp Barcelona el 1686 Nomenat abat de Sant Esteve de Banyoles 1703 per Felip V, li foren confiscades les rendes de l’abadia 1706 pels partidaris del rei arxiduc Carles III, i hagué d’emigrar a Itàlia Acabada la guerra de Successió, tornà a Catalunya i féu restaurar el seu monestir, que regí fins a la mort

Ensenyà teologia i retòrica a la Universitat de Torí 1770, però en fou desposseït per les seves idees nacionalistes Entre el 1769 i el 1772 publicà la seva obra fonamental, Le rivoluzioni d’Italia És autor també d' Essai sur la vie et le regne de Frédéric II 1788 i de Storia delle rivoluzioni della Germania 1804 El 1804 es traslladà a París, on fou nomenat bibliotecari imperial

Lluità a Escòcia i als Països Baixos fins el 1609 Contractat per la companyia de Virgínia 1611, aconseguí d’implantar i organitzar aquella colònia i li donà el primer codi de lleis Dale's Laws Hi introduí també el conreu del tabac El 1616 tornà a Anglaterra, on fou nomenat comandant de la flota anglesa de les Índies Orientals Derrotà els holandesos en la batalla de Batàvia 1618

Ambaixador a Bucarest 1913-14, s’esforçà perquè Romania entrés a la guerra a favor dels estats centrals El 1916 fou nomenat ministre d’afers estrangers Aconsellà a l’emperador Carles I una pau per separat amb els aliats, sense abandonar l’aliança alemanya El 1918 dimití a causa dels recels dels aliats després de les paus amb Rússia i Romania Escriví Im Weltkriege ‘Durant la guerra mundial’, 1919

Austriacista, fou nomenat capità del regiment de cavalleria de Sant Jaume, sota el comandament del coronel Antoni Desvalls, marquès del Poal, amb el qual recorregué el Principat intentant d’aixecar el país contra els ocupants Pel gener del 1714 derrotà les forces borbòniques al combat d'Arbúcies i actuà al Maresme, on, juntament amb Ermengol Amill, aconseguí les victòries de Sant Pol i de Sant Iscle de Vallalta

Un dels dirigents del partit comunista armeni i membre del comitè central del 1921 al 1937 El 1956 fou nomenat director de l’Institut Econòmic de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Entre les seves obres destaquen la Teoria marxista-leninista de la depauperació del proletariat i crítica dels punts de vista antimarxistes sobre el problema 1959 i el Nou estudi de la crisi general del capitalisme 1960

El 1870 organitzà el Partit Nacional i reuní al seu entorn els camperols, els oficials descontents i els ulemes En esclatar una insurrecció a Alexandria contra els habitants europeus, el khedive fou deposat, i ‘Arabī, nomenat comandant en cap Però les tropes anglofranceses prengueren la ciutat 1882, i, poc temps després, fou fet presoner pel general Wolseley a Tell el-Kabir i exiliat a Sri Lanka fins el 1901

Entrà com a directiu del Centre d’Esports de Manresa el 1994 El 1949 passà a formar part de la delegació de Manresa de la Federació Catalana de Basquetbol FCBQ A partir del 1954 entrenà la UD La Salle de Manresa Al final de la dècada de 1960 deixà la direcció tècnica i retornà a la delegació del Bages de la FCBQ Fou nomenat Històric del Bàsquet Català 1998

Compaginà la caça menor i la major, i fou gosser i el cap de colla del senglar Presidí les societats de caçadors de l’Estany i Montfalcó, i fou secretari de la SC La Torcaz Ha estat vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Caça i patró de la Fundació FEDENCA Presideix la Federació Catalana de Caça des del 2009, any en què fou nomenat vicepresident de Mutuasport

A setze anys ja pertanyia a l’equip del Montpeller Fou el principal collaborador de Baldiri Aleu en la introducció del rugbi a Catalunya Participà en la fundació de la Unió Esportiva Santboiana, equip del qual fou jugador i capità Membre de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, fou deportat pels nazis al camp de Buchenwald Fou nomenat president d’honor de la Unió Esportiva Santboiana