Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
les Valls de Morvedre
Caseria
Caseria del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), al N del terme, al voltant de l’estació de les Valls, comuna als pobles i viles de les valls de Morvedre o vall de Segó.
l’Ametlera
Indret de la vora dreta de l’Ebre, dins el terme municipal de Tortosa, on s’aturaven les embarcacions que feien el servei dels pobles del Delta, per deixar els passatgers de l’Enveja.
vita
Dret civil
En alguns pobles castellans de La Meseta, tros de terra de conreu, de patrimoni col·lectiu o particular, que hom reparteix entre els veïns perquè cadascun el treballi i en gaudeixi durant la seva vida.
Institució important en l’economia medieval del regne de Lleó, actualment és limitada a una distribució de parcelles comunals entre els pagesos més pobres
botifler | botiflera
Història
Nom donat als habitants de Cervera, de Manlleu, d’Alacant i d’alguna altra població pels pobles veïns pel fet d’haver estat partidaris de Felip V de Castella durant la guerra de Successió.
open field
Agronomia
Tipus de paisatge agrari caracteritzat pels Camps oberts, és a dir, per la divisió geomètrica de les terres en una sèrie de parcel·les allargassades, i per l’agrupament de l’hàbitat rural en pobles.
En vies de franca regressió, s’estén encara per certes regions d’Europa Occidental i Oriental
federats
Història
A l’antiga Roma, denominació donada als pobles bàrbars que, mitjançant un tractat, es lligaven a Roma; més tard, aquesta denominació s’estengué a les forces mercenàries bàrbares al servei de l’imperi Romà.
levirat
Història
Costum del judaisme i d’alguns pobles orientals de l’antiguitat consistent en el fet que el germà d’un difunt prengués per muller la seva vídua si aquest no havia deixat descendents mascles.
Així, el primer fill de la unió del germà amb la vídua era considerat, a tots els efectes, fill del difunt Aquesta institució tenia per objecte d’evitar que la vídua restés sense recursos i d’assegurar la nissaga
Coordinadora Intercomarcal de Bitlles
Bitlles
Entitat fundada a la dècada de 1980 sota l’impuls del Grup Cultural Rasquerà amb la voluntat d’organitzar una competició de bitlles o birles amb la participació de pobles de la Catalunya meridional.
Ha intentat conciliar les tradicions dels jocs antics de bitlles amb la unificació d’algunes regles que permetin aquesta organització en diferents comarques Els germans Joan i Josep Farnós Pinyol, principals recuperadors del joc tradicional, en foren els primers impulsors
Perafort
Perafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Tarragonès, estès en gran part a la riba esquerra del Francolí.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis dels Garidells Alt Camp, el Morell i la Secuita a l’W amb el Morell i la Pobla de Mafumet, i al S i SE amb els Pallaresos La zona del terme propera al Francolí és de relleu planer i correspon al període quaternari, mentre que les formacions miocèniques fan la seva aparició cap a l’est i donen al terreny una configuració ondulada, amb petits turons El terme comprèn els pobles de Perafort, cap de municipi, i Puigdelfí, i el polígon de la Refineria compartit amb els termes la Pobla de Mafumet i de Constantí A més inclou tres enclavaments…
Massoteres
Massoteres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal de Massoteres, de 26,11 km 2 d’extensió, es troba al sector NE de la plana de Guissona i arriba a la ribera del Llobregós, que forma el límit septentrional del municipi Limita amb els termes de Guissona W, Sant Guim de la Plana S i E, Torà E, Torrefeta i Florejacs NW i Biosca N, al Solsonès Comprèn els pobles de Massoteres, cap de municipi, Talteüll i Palou de Torà o Palouet, a més del santuari de Camp-real La part propera al Llobregós, que passa ben encaixat, és costeruda amb altituds de 529 i 526 m, a la banda de Talteüll el territori esdevé després…