Resultats de la cerca

Trajectòria política Durant el franquisme, milità al Front Nacional de Catalunya Fou fundador i membre actiu de la Taula Rodona de Barcelona 1966, de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya 1969 i de l’Assemblea de Catalunya 1971-76, i a causa de la seva pertinença a aquestes organitzacions fou detingut vuit vegades, tres vegades empresonat preventivament i un cop jutjat pel Tribunal d'Ordre Públic TOP Fou fundador, juntament amb Enric Moltó, Anton Sala i Cornadó i Jordi Colomines Companys, del Partit Popular de Catalunya 1973, partit sobiranista d’ideologia socialista que…

Estudià violí al conservatori del Liceu i composició amb Cristòfor Taltabull Fou membre fundador del Cercle Manuel de Falla La seva producció comprèn obres vocals — Cançons sobre poemes de Baudelaire 1948, Cançons sobre poemes de Machado 1949, Joan Miró , per a soprano i piano 1962, Canciones a Guiomar 1952, per a veu i instruments—, obres per a piano — Sonata 1950 i Bipolar 1964—, obres de cambra — Sonata per a violí i piano 1949, Silencis 1967, Poema de Taüll 1959, Forma 1965— És autor d’ Hemicicles 1970, obra per a quatre formacions instrumentals, i Moviments concertants 1974, per a…

Estudià al conservatori de Barcelona i tingué com a mestres Lluís Millet i Joan Lamote de Grignon El 1909 fundà l’Orfeó del Noya, que dirigí fins el 1931, i l’acadèmia de música del seu nom, a Igualada Del 1921 al 1936 dirigí l’Orquestra Ceciliana d’aquesta població Escriví una Rapsòdia igualadina per a orquestra, Fulles d’àlbum , per a piano, Maig i Cireretes d’arboç , per a cor a quatre veus mixtes, una sarsuela, etc Juntament amb JM Vázquez escriví un Prontuario moderno de música 1902

Doctor en teologia 1932, intervingué en la Federació de Joves Cristians Després del 1939 es dedicà al periodisme catòlic fundà i dirigí les revistes Apostolado Seglar  1952 i Pax , a Barcelona Fou un dels fundadors de la revista Gaceta Ilustrada  1960 i director d’ Historia y Vida  1967 i d’ Hoja Diocesana  de Barcelona Publicà El apostolado de los laicos en los primeros tiempos de la Iglesia 1946

Imparteix la docència a la UdG Els seus estudis se centren en la cultura de la baixa edat mitjana catalana, amb atenció especial al món de la predicació i la filosofia natural, sobretot en l’obra de Francesc Eiximenis Entre les seves publicacions destaquen les antologies de textos d’Eiximenis Prosa , 1993, amb Sergi Gascón i sant Vicent Ferrer Sermons , 1993, amb Lluís Cabré i diversos articles sobre Lo somni de Bernat Metge, el Tirant lo Blanc o Anselm Turmeda És membre de la comissió editora de les Obres de Francesc Eiximenis, publicades per la Universitat i la Diputació de Girona

Aprengué esperanto el 1950, i poc després fou un dels fundadors del grup d’esperanto de Sabadell, el primer fundat a Catalunya després del 1939 En fou membre de la junta durant dècades, com a vocal, secretari, president o redactor del butlletí, i ensenyà esperanto a centenars d’alumnes L’any 1980 fou un dels fundadors de l’ Associació Catalana d’Esperanto  ACE, successora de la Federació Esperantista Catalana

En entrar a l’orde caputxí prengué el nom d’Hilari d’Arenys de Mar Publicà, entre moltes altres obres, Alba de Pasqua 1924, La vall de Núria 1929, Del camp i de la terra 1952, Santa Clara d’Assisi 1956, La vida i el sol 1959, Guia de la Vall Sagrada de Núria 1963, etc

Estudià teatre a Barcelona i a Londres, on s’introduí en el camp de la fotografia N’amplià coneixements als estudis Raphael de París S’ha especialitzat en la fotografia de retrat i de reportatge Collabora en diverses publicacions periòdiques Serra d’Or , Destino , Triunfo , El País , Fotogramas , Cambio 16 , La Calle ,  Qué Leer , etc i ha fet algunes exposicions, entre les quals destaca “Memòria d’un temps 1975-1979” 2004 al Museu d’Història de Catalunya, sobre la Transició espanyola a Catalunya Ha estat guardonada amb la Creu Sant Jordi 2005, el premi Solidaritat 2002 de l’Institut de…

Jugador del Club Tennis Barcino, el seu principal entrenador fou W Pato Álvarez Fou finalista en dos tornejos de l’ATP en individual Gstaad i Ciutat de Mèxic, ambdós l’any 2008 En el rànquing de l’ATP arribà a ocupar la posició 47a en individual 1997

Davanter, a disset anys debutà amb el primer equip del Futbol Club Barcelona a la divisió d’honor Un any després s’incorporà definitivament al primer equip com a defensa mig Jugà amb el Barça fins el 1987, els últims anys com a capità, i guanyà nou Lligues 1974, 1977-82, 1984, 1985, set Copes d’Espanya 1975, 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1987, nou Copes d’Europa 1974, 1978-85, una Recopa d’Europa 1987, sis Supercopes d’Europa 1981-86, un Mundial de clubs 1983 i dues Copes de les Nacions de Montreux 1980, 1982 Amb la selecció espanyola júnior guanyà un Campionat d’Europa 1974, i amb l’absoluta…