Resultats de la cerca

Es formà al Club Natació Atlètic, el 1989 passà al Club Natació Barcelona, i, el 1998, al Club Natació Sabadell Fou sis vegades campió de Catalunya de gran fons com a guanyador de la Travessia del Port de Barcelona 1990, 1992, 1994-97 En l’àmbit estatal, es proclamà campió d’estiu en 400 m i 1500 m lliure 1991 i en relleus 4 × 200 m lliure 1998, i d’hivern en relleus 4 × 200 m lliure 1999 Fou vint-i-cinc cops internacional en diferents categories Té la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 1992

Defensa central, fou jugador del Manlleu i de la UnióEsportiva Vic, abans de fitxar pel Centre d’Esports Sabadell, on jugà cinc temporades 1944-49 i disputà 83 partits a primera divisió Amb la UnióEsportiva Lleida 1949-52 disputà 24 partits més a la màxima categoria La temporada 1952-53 jugà conjuntament a l’Atlético de Tetuán i al Xerez Deportivo, retornà al Manlleu 1953-54 i acabà a l’Hèrcules de l’Hospitalet 1954-55 Posteriorment feu d’entrenador en diversos equips, entre els quals destaca la Gimnàstica de Torrelavega, a…

Adscrit a la FAI, assolí notorietat en fer la crítica sindical de Tierra y Libertad a partir de l’octubre del 1931 Fou elegit secretari general de la Confederació Regional del Treball de Catalunya abril del 1932 — maig del 1933 i intentà un cert acord amb els trentistes, malgrat que pel setembre del 1932 dictés l’expulsió de la Federació Local de Sabadell allegant que retenia el segell confederal Durant la guerra civil, com a cronista de Solidaridad Obrera , acompanyà la columna d’Alberto Bayo que anà a les Balears agost-setembre del 1936 Collaborà posteriorment a Catalunya 1937-…

Exiliat el 1923 a França, el 1924 fou un dels redactors de Liberación El 1929 intentà a Alcoi la reorganització dels quadres sindicals confederals i s’oposà als comitès paritaris Secretari del Comitè Regional de la CNT de Catalunya en 1931-32, fou obligat a dimitir per negar-se a donar suport a la revolta de l’Alt Llobregat del gener d’aquest any Fou llavors secretari de la Federació Local de Sabadell 1932-33 Durant la guerra civil de 1936-39 s’incorporà a la UGT, i acabada la guerra marxà a Caracas, on fou un dels fundadors del Centre Català

Es difongué aviat per tot el món uns 400 000 membres en 95 estats l’any 1959 A Catalunya fou fundada el 1857 El primer president del consell central de Catalunya 1857-82 fou Ignasi Despujol, marquès de Palmerola, i el succeí Delfí Artós 1882-1903 El 1891 el consell central de Catalunya inicià la publicació anual de l' Almanaque de las Conferencias de San Vicente de Paúl El 1923 aquesta associació comprenia el consell central de Catalunya, resident a Barcelona, els consells particulars de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Vic, Sabadell i Manresa, i 98 conferències

Defensa lateral esquerra sorgit del planter del Futbol Club Barcelona, jugà a la filial, Barcelona Atlètic, durant tres temporades 1975-78, abans de ser cedit al Valladolid la temporada 1978-79 De retorn al club blaugrana, fou titular al primer equip la temporada següent en 21 partits de Lliga Posteriorment, jugà a l’Hèrcules 1980-83, el València 1982-85 i el Sabadell 1985-87, on aconseguí l’ascens a primera divisió Al llarg de la seva carrera esportiva jugà 152 partits a primera divisió Es retirà al final de la campanya 1987-88 a la Unió Esportiva Vic

Vida i obra Fill de Manuel Folguera i Duran Físicament invàlid, abocà a la literatura una intelligència i una cultura excepcionals Començà a publicar poemes, traduccions i articles a Renaixement , Diari de Sabadell  i Ars  entre el 1912 i el 1915, any del seu primer recull de versos, Poemes de neguit En aquesta època la influència de Josep Carner el dissuadí de seguir models literaris decadentistes Però fou sobretot l’organització de l’Exposició d’Art Nou Català Sabadell 1915 que l’erigí en defensor de l’art modern i el posà en contacte amb artistes com Josep…

Davanter centre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-71 procedent del Real Valladolid La temporada 1964-65 anà cedit a l’Osasuna Jugà un total de 339 partits amb el Barça, 145 dels quals a la Lliga, i marcà 168 gols Fou capità diverses temporades i conquerí tres títols de Copa 1963, 1968, 1970 i la Copa de Fires 1966 Posteriorment, jugà al Centre d’Esports Sabadell 1971-75, la primera temporada a primera divisió, jugant 126 partits abans de retirar-se Internacional absolut en tres ocasions, també formà part de la selecció de Catalunya en quatre partits entre el 1966 i el 1973

El 1940 ingressà al FC Barcelona procedent del Racing de Sants Amb setze anys ha estat el jugador més jove a debutar en un partit oficial amb el Barça Defensa, disputà 16 partits amb el primer equip blaugrana i guanyà una Copa 1942 Jugà cedit al CE Sabadell 1942-44, amb el qual assolí l’ascens a primera divisió i, posteriorment, al Gimnàstic de Tarragona 1945-49, amb el qual pujà de tercera a primera Disputà 31 partits de Lliga a la màxima categoria, i acabà la seva carrera a segona divisió jugant una temporada amb la Balonpédica Linense, la UE Sant Andreu i el Nàstic

Hi participaven equips catalans i francesos de les dues bandes dels Pirineus La primera edició tingué lloc a l’octubre del 1964 i fins el 1977 se celebrà cada any excepte el 1970 i el 1975 Posteriorment, es disputà entre el 1983 i el 1987 i els anys 1990 i 1991 La competició femenina s’inicià el 1969 El FC Barcelona, amb nou victòries entre el 1964 i el 1977, dominà la competició masculina, mentre que el Tolosa la guanyà tres cops en categoria femenina També figuren al palmarès el CN Barcelona, l’ASUP Perpinyà, el FC Barcelona, el Garona, el CA Granollers i la Joventut Atlètica Sabadell…