Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
panissola
Tija i inflorescència d’una panissola
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, robusta, de 20 a 100 cm d’alt, de fulles linears amples, glabres i sense lígula, i de panícula irregular.
Creix en camps sorrencs de la terra baixa
escanyallops
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de tiges robustes de 50 a 60 cm d’alt, amb fulles alternes palmatipartides o quasi palmatisectes, de lòbuls incisos.
Fa flors de color groc pàllid, agrupades en raïms o panícules terminals Creix en boscs i prats de muntanya
viaducte
Construcció i obres públiques
Transports
Pont, especialment alt i de molta longitud, construït sobre una ampla i profunda depressió del terreny per tal de donar pas a una via de comunicació (ferrocarril, autopista, etc).
tintorell
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les timeleàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles estretament espatulades, de flors rosades, molt oloroses, i de fruits drupacis vermells.
Viu a les fagedes i altres boscs frescals, fins als Pirineus i al Montseny
ballesta
Reixa, formada per dues sèries de llistons paral·lels, articulats, que hom allarga i escurça a voluntat i que serveix per abastar objectes d’una finestra o un lloc alt.
batalla de Mont-roig
Història
Militar
Nom que rep el conjunt d’accions bèl·liques que tingueren lloc a la muntanya de Mont-roig, a l’Alt Empordà, durant la Guerra Gran (setembre-novembre del 1794).
Hom l’anomena també batalla de Darnius o de la Muntanya Negra Els francesos s’havien apoderat d’aquesta zona, d’on no pogueren foragitar-los els successius atacs de les forces manades pel comte de La Unión En un dels assalts morí el general francès Dugommier 17 de novembre, i tres dies més tard, en un altre, el comte de La Unión Un contraatac francès trencà el front, i el nou capità general de Catalunya, marquès de Las Amarillas, anà a refugiar-se a Girona mentre Figueres queia, sense lluita, a les mans dels francesos
marduix
marduix
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alt, aromàtica, de fulles ovals oposades i de flors blanques o rosades, reunides en glomèruls.
Procedeix del Pròxim Orient, i és conreada com a planta decorativa i medicinal Gaudeix de propietats estomacals, carminatives, tòniques, sedants, antiespasmòdiques, sudorífiques i antireumàtiques
estepa joana
Estepa joana
Sönke Haas (CC BY-ND 2.0)
Botànica
Arbust de la família de les gutíferes, alt, de 30 a 70 cm, amb fulles ovals o estretament oblongues, coriàcies i glanduloses, amb flors grogues i amb càpsules ovoides.
Habita en matolls i roquissars, exclusivament a les Illes Balears
Escola de Catí
Música
Grup de músics originaris de la vila de Catí (Alt Maestrat) i dels pobles del voltant que, al segle XVIII, actuaven a les esglésies i parròquies del País Valencià.
El grup sorgí de l’escola de cant pla de Catí, de la qual Miquel Sales fou un dels mestres més importants L’escola no tan sols proveí de músics les esglésies valencianes, sinó que també contribuí a enriquir les colleccions de llibres de cant que aquestes conservaven Els himnaris procedents de Catí, però, desvirtuaven el cant gregorià a partir d’una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d’unes síllabes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades
Alterum Chronicon Rotense
Historiografia catalana
Cronicó conegut també com a Chronicon Rotense-II, per diferenciar-lo d’un Chronicon Rotense-I, tots dos publicats per Jaume Villanueva (Alt. Chr. Rotense a Viage literario, XV).
Aquest cronicó pertany a la família rivipullense, iniciada a la primera meitat del s XI a l’abadia de Ripoll, i de la qual l’ Alterum constitueix el testimoni més antic El cronicó fou dut al monestir de Roda de Ribagorça vers la fi del s XI, on fou continuat fins el 1205 Les anotacions relatives a la regió de Roda comencen amb l’allusió de la presa de Montsó per Pere I d’Aragó l’any 1089 Sembla que l’arribada d’aquest Rivipullense a la Ribagorça cal cercar-la en el nomenament de Salomó, monjo de Ripoll, com a bisbe de Roda el 1068, el qual ocupà aquest càrrec fins el 1074 o poc temps després…