Resultats de la cerca
Es mostren 2311 resultats
comtat de Verdú
Història
Títol concedit el 1877 a María Teresa Real y Saint Just en memòria dels mèrits del seu marit, el brigadier d’enginyers Gregori Verdú i Verdú, mort a la batalla de Dima (Navarra).
Ha passat als Fagalde
combat naval de Constantinoble
Història
Militar
Batalla tinguda al febrer del 1352 entre l’estol genovès i el català i venecià (aliats a conseqüència de l’ajuda genovesa als sards insurrectes), a l’estret del Bòsfor, prop de Constantinoble.
L’estol aliat, comandat per l’almirall català Ponç de Santapau, era format per 68 naus 34 de venecianes, 25 de catalanes i 9 de bizantines, que abandonaren el combat, enfront de 65 naus genoveses, comandades per Pagano Doria L’acció, que tingué lloc enmig d’un fort temporal, fou una de les més importants de l’edat mitjana, tant per la potència dels estols com per les fortes baixes sofertes El resultat fou indecís si bé les pèrdues genoveses foren superiors, l’almirall català morí de resultes de les ferides que hi sofrí Els genovesos, aprofitant la defecció dels bizantins, aconseguiren un nou…
Llucmajor
Vista aèria de Llucmajor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al sector de Migjorn, el més extens de l’illa.
Ocupa la plataforma estructural vindoboniana que recolza en el massís de Randa i acaba a la mar amb una costa d’espadats, aixecada a 100-200 m alt entre les conques alluvials de les hortes de Sant Jordi Palma i la de Campos La costa s’estén al sector de llevant de la badia de Palma, des de s’Arenal fins al cap Blanc, i continua vers l’est puntes de Capocorb i Plana, fins després de s’Estanyol Hi predominen els sòls pobres de terra rossa , d’una escassa potència i amb encrostaments calcaris que sovint afloren a la superfície Els torrents s’encaixen als marges de la plataforma terciària i…
Alfons III de Catalunya
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1327-36).
Fill segon de Jaume II i de Blanca d’Anjou Es casà amb Teresa d’Entença 1314, hereva del comtat d’Urgell Amb aquest casament s’incorporà a la corona un dels últims comtats catalans independents Fou declarat primogènit dels regnes de Jaume II per la renúncia dels drets feta pel seu germà gran, Jaume, el qual es feu religiós 1319 Jaume II, després de llargs anys de negociacions diplomàtiques començades arran de la publicació per Bonifaci VIII de la butlla Super reges et regna 1297, per la qual li eren infeudats els regnes de Sardenya i Còrsega en compensació a la seva renúncia de Sicília,…
Marc Tul·li Ciceró
Filosofia
Orador, escriptor, polític i filòsof llatí.
De família plebea, a Roma adquirí una sòlida cultura literària, científica, filosòfica i jurídica S'inclinà per l’exercici de l’advocacia, que li obria les portes de les magistratures, de l’anomenat cursus honorum Després de la primera defensa, Pro Quinctio 81-80 aC, el 79 aC atacà un favorit de Sulla en la causa Pro Sex Roscio Amerino i fou comptat entre els primers advocats de Roma Assistí a les lliçons dels millors rètors i filòsofs a Atenes, Esmirna i Rodes En l’espai de tretze anys escalà totes les dignitats polítiques nomenat qüestor, exercí 76-75 aC aquesta funció a Lilibèon Sicília,…
Cusco

Plaça d’Armes de Cusco
© Martin St-Amant
Ciutat
Capital del departament de Cusco, Perú, situada en un altiplà dels Andes orientals, a 3 410 m d’altitud.
L’antiga ciutat inca era dividida en ciutat alta Hanan Qusqu i ciutat baixa Huri Qusqu el conjunt era defensat per un poderós sistema de fortificacions La ciutat actual és de pla irregular, amb carrers estrets i amb graons i molts edificis de clara influència colonial Els barris moderns són a la part baixa És el centre comercial i de comunicacions i nucli industrial de la regió, la qual produeix fruita, llana, pells, cacau i or És un centre turístic important, comunicat amb Lima per la carretera Panamericana, i per ferrocarril amb Molledo, a la costa Té aeroport Centre d’…
o sia Roudor de Llobregat
Literatura catalana
Poema narratiu de Joaquim Rubió i Ors guardonat per l’ABLB en el certamen convocat el febrer del 1841 i fallat el juliol del 1842; el poema fou publicat el mateix 1842.
Desenvolupament enciclopèdic El certamen que proposava « por asunto de poesía una composición del género épico relativa a la famosa Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos » i el guardó mateix ofert a Rubió lliurat en un acte teatralitzat que causà sensació s’enquadraven en una calculada estratègia de vindicació «provincialista» i de redefinició del camp literari En formava part la defensa de la dignitat literària del català, per a la qual la memòria del secretari Muns i Serinyà apellava al patronatge i l’autoritat d’Aribau i Puigblanch En un context de concurrència…
Les joies de la Roser
Literatura catalana
Drama costumista de Frederic Soler, estrenat al Teatre Odeon de Barcelona, el 6 d’abril de 1866.
Desenvolupament enciclopèdic És el primer exemple de teatre no paròdic en llengua catalana del seu autor, popular fins llavors per les seves gatades → Singlots poètics Hom hi troba un tema, recurrent en les seves creacions posteriors, del que ell mateix anomenà «drama de costums verdaderament catalanes» l’espectacle de la virtut, en aquest cas l’honestedat i la lleialtat, que acaben premiades malgrat l’oposició dels personatges antagonistes, que representen l’egoisme i la falta d’escrúpols En aquest sentit, el referent genèric principal és el del melodrama, amb el final feliç de rigor L’obra…
Antoni Graciani i Roca
Cinematografia
Muntador.
Vida Fill de l’inventor i guionista Antoni Graciani i Pérez Amb el també muntador Joan Pallejà i altres, treballà a partir del 1936 per al Comitè de Producció del SIE Films CNT amb títols com ara Expedición antifascista a las Baleares 1936, Manuel Berenguer, La batalla de Farlete 1936, anònim i Cataluña mártir 1938, collectiu Després de la guerra s’exilià a Veneçuela amb el seu pare i regentaren un negoci de revelatge de films Tornà a Catalunya, però no trencà els lligams amb Veneçuela Treballà com a muntador en les coproduccions d’Aureliano Campa - CIFESA, com ara Un enredo de…
Emili Ortiz i Caparrós
Cinematografia
Muntador.
Vida A catorze anys entrà com a meritori als estudis IFISA d’Ignasi F Iquino amb El Judes 1952 i anà ascendint de categoria amb títols com ara Sor Angélica 1954, Joaquín Luis Romero-Marchent, La canción del penal / Une balle suffit 1954, Jean Sacha i Joan Lladó i Goodbye, Sevilla 1955, I F Iquino A divuit anys deixà aquesta productora i treballà durant un any a Cinematiraje Riera a continuació als Estudis Buch-Sanjuán, fins que Ramon Quadreny s’installà pel seu compte i ell li feu d’ajudant a temps parcial, tot i que ja tenia el carnet de muntador Els títols d’aquesta etapa són bàsicament…