Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
Zenon d’Arenys de Mar
Cristianisme
Eclesiàstic caputxí.
Nom de religió del missioner caputxí Joan Galès i Alsina Ingressà a l’orde el 1907 i, el 1914, fou ordenat de sacerdot L’any següent fou destinat a les missions de Centramèrica Es traslladà, amb els missioners Doroteu de Barcelona i Salvador de Solsona, i intentà d’establir-se a El Salvador, però no pogué aconseguir-ho Hagué d’anar a Costa Rica, on exercí com a superior del convent caputxí de Cartago 1939-1941 Dedicat també al periodisme religiós, fou director de la revista El Heraldo Seràfico i de l’ Hoja Dominical de Cartago Dirigí diverses associacions catòliques i publicà Los…
Midori
Música
Violinista japonesa.
Començà estudiant amb la seva mare, Setsu Goto, i el 1982 marxà cap a Nova York, on rebé lliçons de Dorothy Delay, Jens Ellerman i Yang-Ho Kim La seva brillant trajectòria internacional s’inicià aquell mateix any, en actuar en el concert de cap d’any amb la New York Philarmonic Orchestra, sota la direcció de Zubin Mehta Des de llavors ha compartit els escenaris més importants del món amb artistes com Claudio Abbado, Daniel Baremboim, Charles Dutoit, Yo Yo Ma o Isaac Stern El 1988 el govern japonès la nomenà “Millor artista de l’any”, essent la persona més jove que hagi rebut…
Bernard Pottier
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Deixeble de Gustave Guillaume i Louis Hjelmslev Ha estat professor de la Universitat d’Estrasburg i actualment ho és de la Sorbona de París Ha treballat profusament en diversos camps de la lingüística general Systématique des éléments de relation , 1962 Recherches sur l’analyse sémantique en linguistique et en traduction mécanique, 1963 Vers une sémantique moderne , 1964 Présentation de la linguistique , 1967, de la lingüística hispànica Manuel de philologie espagnole , 1947 Introduction a l’étude de la philologie hispanique Gramática del español , 1971, especialment l’aragonès…
Claude Mauriac
Literatura francesa
Crític i novel·lista francès.
Secretari de De Gaulle 1944-49, es donà a conèixer el 1938, amb una sèrie d’assaigs sobre Jouhandeau, Cocteau, Balzac, Malraux i Gide Esdevingut novellista el 1957, escriví Le diner en ville 1959, La marquise sortit à cinq heures 1961, Le dialogue interieur cicle de quatre novelles, 1957-71, Les espaces imaginaires 1975, Un coeur tout neuf 1980, Radio Nuit 1982, Zabé 1984, Trans-amour-étoiles 1989, etc Les seves obres participen en l’intent de modificació de les regles de la novella, pròpies del nouveau roman tal com ho tracta en l’assaig L’Alittérature contemporaine 1969 És…
capitulació de Cardona

Frangment final de la capitulació de Cardona (18 de setembre de 1714), signada per Manuel Desvalls i el comte de Montemar
© Arxiu Nacional de Catalunya
Història
Pacte signat a Cardona el 18 de setembre de 1714 entre el coronel Manuel Desvalls i de Vergós i José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, cap de les forces borbòniques assetjants.
El primer, governador de la ciutat i del castell de Cardona, hi feia constar la seva qualitat de coronel de les forces imperials de Carles VI En els 23 capítols del document, darrer que signava al Principat una autoritat austriacista, hom reconeixia la immunitat de les persones i dels béns dels defensors de Cardona i de les forces del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, que s’hi havien refugiat, i els autoritzava a passar a Itàlia, als territoris de l’emperador, com així ho feren alguns dels principals caps militars Les condicions pactades foren incomplertes…
daina
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels cèrvids, més petit que el cérvol, puix que a penes arriba al metre d’alçada i als 85 kg de pes, i del qual també es distingeix per les banyes, que són cilíndriques a la base i en forma de pala a l’extremitat.
La primitiva àrea de distribució comprenia les zones més desèrtiques de la regió mediterrània i l’Anatòlia, però després s’ha estès per unes altres regions europees És un animal típic dels boscs, tant de caducifolis com de perennifolis de coníferes o d’alzinar, i, contràriament a altres espècies de la mateixa família, no és gens esquerp, sinó de fàcil domesticació, i no és estrany de veure'l en parcs públics Les femelles i els individus joves viuen en grups, mentre que els mascles ho fan aïllats fins que arriba l’època de la reproducció, que s’apropen als ramats i comencen a…
cossier
Folklore
Cadascun dels balladors d’una dansa tradicional mallorquina anomenada ball dels cossiers
, esmentada ja al sXVI, que fou molt popular durant el Barroc.
A més dels sis cossiers, disfressats generalment amb vestits adornats amb llaços de colors i cascavells i capells amb flors, hi participava la dama noi disfressat, que la presidia, i un o uns quants dimonis Les diverses melodies, pròpies de cada localitat, s’acompanyaven amb flabiols, tamborins i, antigament, xeremies, i sovint amb cançons Hom la dansava en festivitats religioses a la processó al voltant de la imatge del sant, també dins les esglésies a l’ofertori de la missa major, etc Fins a època recent era ballada a Manacor on un dels ballets, el ball dels broquers , és molt similar al…
virolai
Literatura
Música
Gènere poeticomusical format per refrany i estrofes, que solen constar de dos peus susceptibles de dividir-se en dos o més versos cadascun, i per la volta, que sol repetir tot o part del refrany, de vegades afegint-hi algun vers sencer.
És equivalent al villancico castellà Un dels esquemes simples del virolai és AA bb aa Fou conreat, a Catalunya, pel cap baix des del tercer quart del s XIII, i és una de les formes adoptades per la dansa catalana medieval i pels goigs, que en deriven El terme ha estat associat a l’activitat musical de Montserrat, pel fet d’ésser considerades així dues de les peces poeticomusicals en vulgar del famós Llibre vermell, del s XIV Imperairitz de la ciutat joiosa i Rosa plasent , i el popular cant a la Mare de Déu de Montserrat Virolai de fet, però, les dues composicions antigues no ho…
derivable
Matemàtiques
Dit d’una funció que admet derivada.
Més exactament, hom parla de funció derivable a l’esquerra o derivable a la dreta en un punt si la funció té derivada a l’esquerra o a la dreta en aquest punt, respectivament Hom diu que una funció és derivable en un punt si hi és derivable a l’esquerra i a la dreta Hom parla també de funcions derivables en un interval obert o tancat f és derivable en l’interval obert a,b si és derivable en tot punt d’ell, i f és derivable en un interval tancat a,b si és derivable en a,b i ho és a la dreta de a i a l’esquerra de b
rondell
Literatura
Música
Composició poeticomusical breu, composta de refrany i estrofa, amb dues úniques rimes, destinada a la dansa, procedent de formes llatines de començ del s. XII i molt difosa en la poesia i la música medievals a partir dels s. XII i XIII.
La seva forma mètrica era determinada per l’estructura musical, que constava de dos períodes alternats entre el solista, que cantava els versos de l’estrofa, i el cor, que ho feia amb els del refrany en cap i les seves repeticions dins i al final de l’estrofa La sàvia repetició dels versos del refrany a l’interior de l’estrofa és un dels caràcters més distintius de la forma d’aquest gènere poètic, a França actiu i renovat des de l’origen a mitjan s XVI Prengué gran importància també en la polifonia del s XIII al XV A Catalunya el rondell poètic és força citat pels preceptistes i…