Resultats de la cerca
Es mostren 3768 resultats
Sant Pere Desvim o del Vim (Argençola)
Art romànic
Capella que cal considerar desapareguda o almenys no clarament identificada, situada a la frontera entre els actuals municipis de Santa Coloma de Queralt Aguiló i Argençola Clariana La coincidència de titular i de topònim entre aquesta capella i la de Sant Pere Desvim, de l’antic terme de Miralles i ara del municipi de Veciana, ha fet suposar que es tractava d’una sola església, però la seva sovintejada repetició, amb la fixació dels seus límits, entre la vella documentació de Sant Cugat del Vallès esvaeix tot dubte i fa pensar en l’existència de dos Sant Pere del Vim o Desvim El cartulari de…
Canovelles
Vista aèria de Canovelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a l’interfluvi del Congost (que limita el terme per l’est) i la riera de Caldes.
Situació i presentació Confronta a migdia amb Granollers, ciutat amb la qual forma gairebé un continu urbà A l’W i al SW el terme limita amb Lliçà de Munt i a l’W també amb Santa Eulàlia de Ronçana, mentre que al N ho fa amb l’Ametlla del Vallès i les Franqueses del Vallès i a l’E altra vegada amb les Franqueses, mitjançant un tram del riu Congost El territori és bastant planer i només accidentat per les elevacions de Bellulla a ponent, de modelat suau La morfologia urbana d’aquest municipi fa que l’estudi de les seves unitats de població esdevingui força complex El poble de Canovelles és,…
castell de Tornamira

Antic castell de Tornamira, ara important pairalia d’Oristà (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Masia
Antic castell, avui masia, del municipi d’Oristà (Lluçanès), que centrà una bona part de la jurisdicció de l’antic castell d’Oristà.
Es troba al N del terme, sobre la riera Gavarresa Esmentat des de la fi del segle XI, passà aviat als Montcada, sota el domini dels quals estigué fins el 1353, que el comprà Ramon de Peguera, senyor d’Olost En tingueren el domini útil els cavallers Tornamira, notables als segles XIII i XIV Vers el 1476 el lloc es redimí dels Peguera i passà a ésser domini reial, sotmès al veguer de Vic El castell ja consta com a mas el 1666 l’edificació actual fou construïda el 1763, però té incloses dues antigues torres i una part de murs antics
Sant Martí de Riudeperes
Antic poble
Antic poble del municipi deCalldetenes (Osona), que fins el 1965 donà el nom al municipi.
És esmentat ja el 946 L’església, a la dreta de la riera de Sant Julià, consta com a sufragània de Sant Julià des del 1050 L’edifici actual s XI fou ampliat amb un pòrtic s XII, amb capelles laterals 1573 i modificat i abarrocat al s XVIII Era una de les Quadres Unides d’Osona, amb 16 focs l’any 1370, 17 el 1430 i 630 h el 1830 La creació del nucli de Calldetenes deixà com a agregat rural el de Sant Martí de Riudeperes, que eclesiàsticament continua vinculat a Sant Julià de Vilatorta
Palau del Vallès
Història
Antiga comanda templera situada al municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), creada en 1150-60.
Era la principal de la regió de Barcelona i els seus béns s’estenien des d’Osona i el Montseny fins al Montjuïc El seu comanador —Berenguer de Santvicenç 1159-63 és el primer conegut— governava també la casa templera de la ciutat de Barcelona, on residia habitualment A l’extinció de l’orde 1317 passà als hospitalers, que l’integraren al gran priorat de Catalunya i a la casa hospitalera de Barcelona 1328 Era a la dreta de la riera de Caldes, a l’indret de Santa Magdalena en resta l’església, sense culte, i els murs del casal
Adri

Sant Llorenç d’Adri
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Canet d’Adri (Gironès) al vessant oriental de la serra de Rocacorba.
L’església parroquial de Sant Llorenç, del segle XII, es troba a 303 m d’altitud, entre les capçaleres de les rieres de Gàrrep i de Pedrola, prop d’un dels dos cràters del puig d’Adri o de Montcal, que és l’aflorament volcànic més important del Gironès per l’abundància de material basàltic i l’acumulació de greda Dos corrents de lava s’escorren cap al sud-est, al llarg d’aquelles rieres i, més avall, de la riera d’Adri afluent, per l’esquerra, del Ter, fins prop de Santa Eugènia de Ter
Joanetes

Nucli de Joanetes, amb el Puigsacalm al fons
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas, Garrotxa.
Situat a l’esquerra de la riera de Joanetes , és format per un grup de cases la població és en gran part disseminada al voltant de l’església parroquial de Sant Romà, que havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses, de construcció moderna i que conserva alguns capitells romànics El lloc és esmentat ja al segle IX formà part del vescomtat de Bas Formava un municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Falgars d’En Bas, el veïnat de Can Trona i la masia i església de Pujolriu
Rasigueres
Municipi
Municipi de la Fenolleda, estès a la vall de l’Aglí, entre les muntanyes que la separen, al N, de la vall de Maurí i el riu, que només depassa, vers el S, en una minsa extensió, entre el poble i el mas del Regaliu (on hi ha una fàbrica d’electricitat).
La vinya és el conreu dominant 248 ha, de les quals 241 de denominació d’origen controlat Hom hi explota també una pedrera de feldespat Durant el mes de juny hi té lloc un festival de música El poble 153 h agl i 9 h diss 1982 120 m alt és establert a l’esquerra de l’Aglí, a la seva confluència amb la riera de Termena afluent, per l’esquerra, de l’Aglí, vora la qual, aigua amunt, hi ha el castell de Termena Hom hi parla un occità de transició vers el català, igual que el de Planeses i Caramany
Joaquim Vilaseca i Rivera
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1910 Començà amb l’estil modernista del temps, però aviat evolucionà cap a formes més clàssiques Arquitecte municipal, reformà —collaborant amb AFlorensa— la casa de la ciutat de Barcelona 1929 i en bastí l’escala d’honor Intervingué en la restauració de la sala del Tinell i de l’actual Museu Marès antic convent de Santa Clara El 1927 construí el convent del carrer de Santa Coloma-la Riera d’Horta i diverses cases d’habitatges, entre les quals les del xamfrà del carrer del Dos de Maig amb el del Consell de Cent 1924
Joventut Comunista de Catalunya
Organització juvenil del Partit Socialista Unificat de Catalunya
-, fundada el 1970 i continuadora de l’antiga Joventut Socialista Unificada de Catalunya.
Federada a la Unión de Juventudes Comunistas de España, es defineix com a antinuclear i pacifista, amb especial preocupació pels problemes específics dels joves —ensenyament, atur, droga, etc— i ha tingut com a òrgans de premsa més importants “Jove Guàrdia” 1971-76 i “Jovent” 1977-80 Des del 1980 travessà una gravíssima crisi interna, en gran part parallela a les del PSUC i PCE, que li féu perdre molta de la militància i la presència social Els màxims responsables n'han estat Josep Maria Riera fins el 1980, Eduard Jiménez 1980-84 i Ricard Fernández des del 1984